Als Països Baixos, en lloc dels Reis d'Orient hi arriba Sant Nicolau, que ve del sud i que reparteix als nens una cosa molt bona, dolça i acolorida: taronges. Com un feliç contrasentit de la natura, aquesta fruita apareix quan la majoria es van acabant. Quan més la necessitem per posar sabor, color i vitamines al fred i gris hivern! La taronja amarga podria ser originària de Malàisia o de la Xina, on ja s'hauria conreat 2.000 anys aC. L'aportació definitiva a Europa la van fer els àrabs a l'Edat Mitjana. La taronja dolça, Citrus sinensis, la que ara consumim, la van portar de l'Índia els portuguesos al segle XVI. Els tarongers no suporten les glaçades, per això es conreen en més o menys proporció en gairebé tots els països on no fa fred i hi ha una mica d'aigua. A casa nostra, això passa cap al sud, cap a l'Ebre i més avall. Una fruita carregada de propietats De taronges, n'hi ha durant molts mesos l'any i això pot dificultar saber quines són les més gustoses. Per saber si una taronja està en condicions òptimes, cal comprovar que sigui ferma al tacte i que pesi. La mida dependrà de si la volem per menjar-nos-la i ens agrada que faci patxoca o per fer-ne suc. El color ha de ser intens, sense taques estranyes, tenint en compte, és clar, les diferents característiques de cada varietat. No és important, en canvi, que la pell brilli. Aquesta característica és resultat d'un procés de poliment i envernissat amb parafina. L'olor agradable també és una mostra de frescor. Per últim, el pecíol, la part de la taronja que la uneix a la branca, és verd si la taronja fa poc que s'ha collit i es va assecant amb els dies. Com hem de guardar les taronges a casa? La taronja és una fruita que aguanta bé, però, tot i això, val la pena no guardar-la més de quinze dies si no volem que es comenci a assecar i perdre gust. Es conserva fora de la nevera, no gaire apilotada, en un lloc fresc. Cal anar amb compte perquè, si una s'arriba a fer malbé i se li floreix la pell, s'ha de llençar de seguida o farà podrir les altres. Se'n van les vitamines del suc de taronja? Tots hem sentit a dir que el suc de taronja s'ha de beure de seguida perquè no perdi les vitamines. Doncs bé, això no és del tot cert. La degradació de la vitamina C a temperatura ambient és molt més lenta que no es pensava. És important, però, acostumar-nos a prendre la taronja ara a l'hivern cada dia, sola i sencera, per ingerir tots aquests nutrients que eliminem en fer-ne suc, i no menjar-nos la part blanca i la polpa. Menja sa després de festes El mes de gener, a part dels regals de Reis i de delicioses taronges, ens porta tot un seguit de verdures que ens ajudaran a pair els excessos acumulats durant el Nadal. És el moment àlgid de les bledes, el card, la carxofa, la coliflor, les cols de Brussel·les, les endívies, els espinacs i la remolatxa. Encara fa fred i els caldos venen molt de gust. Els podem fer amb api, col, xirivia i porro, i posar-hi un raig de llimona, si voleu. La proteïna la podem obtenir dels llegums secs. Els mesos d'hivern també són bons per al marisc, però mirem procedència i preus, que el gener fa pujada. Alguns noms que són interessants per a la nostra llista de la compra són tellerina, pop, sèpia, ostra i galera. Si volem peix, segurament trobarem algun besuc, llenguado, orada, pagell, mòllera, calamar, llobarro o lluç. I comenceu a pensar ja en els calçots!