Els bons restaurants no abunden a Badalona. És el que van pensar Germán Franco, que va passar deu anys al costat de Jordi Vilà, a l'Alkimia, i la seva parella badalonina Marta Rombouts, sommelier durant cinc anys al mateix restaurant. Era el moment perfecte per fer un salt endavant i instal·lar-se en un dels carrers sense trànsit de cotxes més comercial de la ciutat, a 200 m de l'Ajuntament. Es diu Al Marge i es tracta d'un local que ja funcionava com a restaurant però que la parella acaba de decorar al seu gust. M'agrada la part de l'entrada, més lluminosa, i el petit jardí interior a la part de darrere.   El Germán va estar tres anys com a encarregat de la carta del restaurant Al Kostat, on feia una cuina de taverna gastronòmica basada en el millor producte, però també en una bona cuina tradicional retocada i millorada. També farcida de tocs afrancesats, que ara estan totalment d'actualitat, tot i que fossin sempre presents a la cuina de Jordi Vilà. En aquesta nova casa de menjars, el Germán segueix fidel a l'estil de cuina del seu mestre, però proposa plats a partir de productes una mica més humils i a preus més adaptats al seu nou entorn. O sigui que és possible dinar-hi meravellosament per menys de 30 . Però s'ha de dir que no fan menús del dia. La parella defineix aquesta cuina com a "amable", i això vol dir que hi podries anar dos o tres cops per setmana sense que et cansi. Cada vegada m'agrada més aquesta cuina que dona confiança, on no cal que preguntis si el producte és de qualitat, i on el cuiner s'aplicarà a cuinar bé, més que a fer-se l'original i el falsament creatiu. L'autèntica creativitat ja sé on puc trobar-la.   Aplaudeixo el virtuosisme d'aquest cuiner artesà que posa l'accent a fer una immillorable croqueta de vedella rostida, una terrina de llebre digna d'un gran Bistrot francès o unes delicioses mandonguilles amb tripes de bacallà i espinacs per només 12 . Quin suc! Als barris de les ciutats i als pobles fan falta més restaurants amb cuines senzilles, honestes i saboroses a preus amables i justos. Cuines allunyades de la tan generalitzada i espantosa "cinquena gamma", a base de productes culinaris elaborats en gran centres de producció impersonals. L'amanida russa (que a Al Marge es diu, amb toc d'humor, "soviètica") està acabada de fer, no ha passat dies a la nevera, untuosa, i té la mongeta verda encara una mica crocant. La cansalada del coll es menja en una "cocaccia" esponjosa  i cruixent del Forn Triticum, amb mostassa verda i cogombrets confitats en vinagre, adaptació mediterrània del tan estès "bao bun", que ara està tan de moda. Deliciós babà, això sí, comprat al Raiguer (l'obrador de referència del Ramón Martínez), però perfectament  emborratxat de rom i moscatell.   Els amants dels bons vins seran feliços! La carta escollida per la Marta és impressionant: molts vins de Jerez, catalans, francesos i italians, naturals o no, però d'aquells que m'agraden tant, fàcils de beure, lleugers i aromàtics. Un paradís! En fi, una casa de confiança que agradaria tenir a costat de casa, però que es troba a només cinc minuts de la parada final de la línia lila.