Reflexions del GP de Catalunya de MotoGP

Les motos són millors amb aficionats a les graderies. No es pot comparar. Ahir n'hi va haver 19.352 al Circuit de Catalunya. Però se n'hi podien encabir fins a 24.000. On és la resta? Que no teníem tantes ganes de tornar als circuits? Els àrbitres, de nou en qüestió El panel de comissaris ("quo vadis", Freddie Spencer?) fa aigües pertot arreu. O no se saben el reglament o són curts de reflexos. Ahir haurien d'haver aturat Fabio Quartararo, per a la seva pròpia seguretat, sense discussió. Després veus que surt de pista i torna mirant de no creuar-se amb ningú i tens la sang freda de mesurar si ha perdut o no un segon com diu el reglament... I li prens el podi i aleshores consideres (imagino, penso) que ja és prou càstig. Però, com que se't tira a sobre especialment Ducati (perquè Suzuki anava una mica a remolc, en això), crides a capítol el francès i li acabes imposant tres segons més de penalització quan el que es mereixia d'inici és la desqualificació. En fi, una més. En l'esport ja se sap que els àrbitres no són només els únics que es poden equivocar, és que se'ls permet de forma recurrent. Marc I el Privilegiat Quin privilegi que té Marc Márquez. Davant la casa més gran del món, que no té resultats, que tothom diu que té una moto que no va, amb el seu primer espasa lesionat, prens la determinació de caixa o faixa per al gran premi de casa. Al Marc, ahir no li valia un dotzè. Potser a Honda puntuar sí, i acabar, i que la moto ni es ratlli. Però el Marc va sortir a provar-se de nou, ell i la posada a punt, i forçar més, per entendre més, i mirar que l'experiència de diumenge li serveixi per al test de dilluns. Márquez no fa res perquè sí. Però decidir tu que si caus, caus, és ser un privilegiat. Una nova caiguda de Rossi en cursa (foto: MotoGP) Rossi es torna a aixecar Em meravella la seva determinació. Per aguantar el que està aguantant ha de tenir molta passió i molts pebrots. Però Valentino Rossi ha tornat a caure. Una nova decepció. Que si la goma, que si la posada a punt... És l'edat, que no perdona. I per renovar amb el Petronas no depèn d'ell, i no passaran gaires dies que haurà de prendre una decisió. Ah, que té equip propi per al 2022, i una moto és per a Marini i l'altra... Doncs l'altra hauria de ser per a un dels pilots de l'acadèmia, no? Perquè quedar-se-la ell per gust no sembla la millor forma d'invertir la morterada saudita en patrocini. Rossi s'ha guanyat el dret de fer el que vulgui? Sí, durant un temps. Fer el mateix el 2022 ja seria passar-se, crec. A més, els seus seguidors saben que quan baixi de la moto seguirà allà remenant les cireres, i saludant a la graderia, i les seves opinions de crac ens continuaran interessant. Suzuki fa prou? Joan Mir recalcava dissabte que la Suzuki és la mateixa de l'any passat. Si ho recordes, el component més important que han pogut provar Mir i Rins durant la pretemporada ha estat el motor 2022. Jo crec que a Suzuki estan notant la marxa de Davide Brivio. Ells diuen que no per diplomàcia. Si l'italià hauria pogut fer més en l'aspecte evolutiu, no ho sé, però que ahir, per exemple, en el tema Fabio hauria remogut cel i terra i no hauria anat a remolc de Ducati, ho tinc clar. A banda que la gestió dels pilots en un entorn 100% llatí és més efectiva. I, a més, molt bo haurà de ser aquest motor 2022 per poder retenir (en cas que aquest fos el seu interès) els dos pilots en la pròxima finestra de mercat, que a tot estirar serà abans d'un any. Què et sembla la foto? (Foto Fabio Quartararo) La cremallera d'en Fabio Fabio Quartararo se sentia un líder sòlid fa pocs dies a Itàlia. A Montmeló va fer molt bona feina, i potser només l'única sorpresa que va tenir és la irrupció de la KTM d'Oliveira. No obstant, el que va passar ahir amb la granota em genera algun petit dubte. Penso que encara és el màxim favorit per al títol, però l'episodi de la cremallera només el puc interpretar com a resultat de la inexperiència. Jo no recordo una situació semblant en 20 anys seguint MotoGP. Em refereixo al fet que els pilots són els primers que s'haurien d'aprendre de memòria el reglament. I no em val que se'ls consideri una colla d'hiperactius que tenen altres coses més importants a fer i gent perquè els assessori en tot. A la pista a 200 km/h no hi ha ningú que et pugui assessorar. El que va passar realment? Alpinestars et remet a una investigació i una explicació "més endavant". Ahir Fabio no en volia parlar i deia que no sabia què havia passat. Avui, després de la reflexió d'hores ha reconegut que "vaig tenir sort, perquè em mereixia una bandera negra", i a un periodista francès li ha explicat que cap pilot Alpinestars ha tingut el seu problema durant anys. Si reviseu la cursa veureu que la cremallera la duia per sota de la tireta de velcro de seguretat. Fabio diu que avui han provat posar-hi més velcro i no li agrada. Per tant, ell continua parlant-ne com si no fos culpa seva. És clar que ni Fabio ni Alpinestars s'acusaran mútuament de res; des del punt de vista de la marca de granotes, perquè el mercat francès és descomunal i Quartararo podria ser campió. Primera victòria d'Oliveira a MotoGP amb públic (foto: MotoGP) Contracte de dos anys La victòria d'Oliveira... Aquests nois són molt bons. Del primer a l'últim. O ens pensem que perquè no ha estat campió abans, o perquè no compartim el mateix DNI, o perquè duu barbeta no ho és? I si bé al motociclisme l'home és molt més decisori que la màquina, en un campionat on 20 pilots roden en un segon, si la màquina no respon, no guanyaràs. Oliveira va començar la temporada queixant-se dels neumàtics i ja no en parla. Amb el nou xassís ha encadenat un segon i un primer. El seu company Binder està renovat fins al 2024. Ell té contracte fins a finals del 2022. Maverick Viñales amb el seu nou tècnic Galbusera (foto: MotoGP) Un primer pas No em vull allargar amb Viñales. Dijous al podcast ja li va tocar el (meu) rebre. Ha decidit formar un nou entorn, amb nou tècnic (que no ha decidit ell, és el que hi havia disponible) i nou representant. Ahir, el 5è lloc final, a 6 segons del guanyador, tenint en compte la joventut del seu nou projecte personal, li sembla positiu. Més que Alemanya, on haurà de demostrar que ha trobat el camí és a Holanda. Aquí a sota tens el link del podcast per si no l'has sentit. És curtet. I altres enllaços per completar la informació d'aquest text.

Reflexions del GP de Catalunya de MotoGP

Torna el públic, Fabio la fa grossa amb la cremallera, Marc I el Privilegiat, Maverick, Miguel, Vale, Suzuki...