Vicenç Garcia i el seu equip, l'Industrias Santa Coloma, un president i un equip pioners, esdevenen el punt de partida d'un fenomen inicialment de quilòmetre zero, però que va acabar creuant fronteres. "Jo no vull pecar de vanitós, perquè penso que les coses es fan per convicció, i per il·lusió, però és evident que el fenomen del futbol sala a Santa Coloma, sense Industrias Garcia no hauria existit" El 1975, aquest empresari d'origen menorquí i establert a Santa Coloma de Gramenet amb inquietuds esportives va formar un equip amb treballadors de la seva fàbrica per passar l'estona. De la Meiland al professionalisme amb set ascensos seguits Després de jugar a les populars lligues Meiland, l'acaba inscrivint a la Federació Catalana de Futbol. Tot plegat els converteix en pioners: l'Industrias passa a ser el segon equip de futbol sala més antic del món, només superat pel Peñarol de Montevideo uruguaià. A partir d'aquí, les incorporacions de jugadors, que alhora es convertien en treballadors seus, van propiciar una sèrie d'èxits esportius al llarg dels anys 80. L'Industrias va assolir consecutivament set ascensos de categoria, es va plantar a la Primera Divisió, i va desencadenar una febre que va arrossegar tota una ciutat. Rafel Duran, "Fali", és la figura que simbolitza el camí de l'equip colomenc des del soterrani del futbol sala fins al seu cim, ja que va arribar a ser internacional amb la selecció espanyola, i a dia d'avui treballa a la fàbrica de Vicenç Garcia. "Era una bogeria perquè no ens ho crèiem. Seguíem jugant, i millorant cada vegada més en l'aspecte físic i tècnic. Vam jugar molts anys pràcticament els mateixos jugadors. Hi havia molta harmonia en l'equip, i tots la jugàvem molt bé" Els altres clubs colomencs també van desfermar un fenomen En un entorn socialment complicat, van proliferar altres clubs com La Unión i el Ràpid, que van adobar un terreny àvid d'ídols. El futbol sala a Santa Coloma es va convertir en un fenomen de masses als anys 80 i 90, fins al punt que la ciutat era capaç d'inscriure fins a 90 equips en les famoses "24 hores", i de va batre el Rècord Guiness del partit més llarg, amb 37 hores i mitja de durada. Javi Rodríguez i Vicenç Garcia, actuals entrenador i president de l'Indústries (FS Garcia) Producte de tot plegat, l'Industrias va arribar al seu zenit esportiu l'any 99, quan va disputar, i va acabar perdent, la final de la Lliga davant del Caja Segovia. El líder d'aquell equip era Marcelo dos Reis, el millor jugador, diuen, que ha passat mai per Santa Coloma. "Ens vam fer un equip molt fort, on encara érem joves, però alhora amb una experiència bastant gran. Ens enteníem amb una mirada", subratlla Marcelo dos Reis. Amb alguns alts i baixos, com un descens, ja en el nou mil·lenni l'Industrias s'ha mantingut com un catalitzador del talent dels jugadors que l'inesgotable planter de Santa Coloma, La Unión, i el Ràpid inclosos, entre d'altres, produeix. ADN Santa Coloma De la ciutat colomenca han sortit talents internacionals com Javi Rodríguez, Dani Salgado, Adolfo Fernández i un llarg etcètera, que han nodrit els millor clubs de futbol sala del món. "No veig una vinculació tan gran com la de Santa Coloma i l'Industrias en un altre esport" Javi Rodríguez, com els altres jugadors, tenen un tarannà propi de la ciutat colomenca que han exportat la seva marca arreu.