L'era Pogacar

La victòria de Tadej Pogacar a l'edició d'enguany de la ronda francesa ha estat incontestable. Filant prim se li podrien trobar alguns matisos, però, tret de la retirada de Primoz Roglic i el baix rendiment de Geraint Thomas, els dos afectats per les caigudes de la primera setmana, no hi ha gaires arguments més per discutir el domini del jove ciclista nascut a Klanec, a Eslovènia. Ha arrencat l'era Pogacar? Amb els números i les sensacions a la mà, l'eslovè hauria de dominar el ciclisme mundial durant la propera dècada i, fins i tot, es podria creure que és ja el successor definitiu d'Eddy Merckx, el millor ciclista de tots els temps. Però, primer de tot, posem-hi dades. Merckx no va aconseguir el seu segon Tour fins que va tenir 25 anys. Què havia guanyat el Caníbal a l'actual edat de Pogacar? Amb 22 anys, el belga ja tenia un Mundial, un Giro d'Itàlia, dues Milà-San Remo, una París-Roubaix i una Fletxa Valona. Impressionant. A dia d'avui, al palmarès de Pogacar hi ha dos Tours de França, una Lieja-Bastogne-Lieja, una Tirrè-Adriàtic i un podi a la Vuelta. Admirable. Les comparacions són llamineres, però també perilloses; temps diferents, rivals diferents, escenaris diferents. I Pogacar, a més, tot just acaba de començar. Tadej Pogacar celebra la victòria a la ronda francesa Fins on pot arribar? Fa poc més de quatre anys, Joxean Fernández Matxín, mànager general de l'UAE Team, va descobrir un jove Pogacar en una cursa a Croàcia i allà es va enlluernar amb el seu potencial. Matxín és qui acostuma a dirigir l'eslovè des del cotxe de l'equip i el coneix gairebé a la perfecció. Intueix els seus límits, però també és prudent, ja que, segons explica a Catalunya Ràdio: "Fa menys d'un any semblava que Egan Bernal havia de dominar tots els Tours següents. I encara pot tornar i guanyar de nou. I pot passar que Tadej no domini tot el que li queda. Ara ha arribat Vingegaard i en vindran d'altres." A més de la general, Pogacar també ha estat el millor ciclista jove i el millor a la muntanya (Reuters / Philippe Lopez) Mauro Gianetti, parla il capo Un altre que coneix bé el potencial de l'eslovè és el CEO de l'UAE Team, l'excorredor suís Mauro Gianetti, que també a Catalunya Ràdio admet que no s'han de posar límits a Pogacar: "És més fàcil dir les proves que no ha guanyat, és impressionant, només se li ha escapat la Itzulia i la Volta als Emirats Àrabs. Però hi ha joves com Vingegaard, Evenepoel o Ayuso i per això cal seguir treballant perquè arriba una generació molt forta." A l'UAE, justament, acaben de fitxar el jove Juan Ayuso, nascut a Barcelona fa 18 anys, que acaba de passar a professionals. L'eslovè va caure rendit després de guanyar l'etapa amb final al Portet Pogacar, un tipus normal A l'UAE Team es freguen les mans amb la perla que han descobert i lligat fins a la temporada 2026 amb un sou que frega els cinc milions d'euros anuals. La progressió de Pogacar és tan meteòrica que fa només dos anys, el 2019, cobrava 41.000 euros, la xifra més baixa del seu equip. Des d'aleshores, l'UAE Team li ha renovat tres vegades el contracte per evitar que se'ls escapi a cop de talonari. "És una persona normalíssima, que sempre dona les gràcies, que tracta de manera fantàstica els auxiliars. El primer que ajuda, el primer que, abans de demanar, dona." Matxín sempre ha defensat que Pogacar és un ciclista molt fàcil de dirigir, que accepta la crítica, entén quin és el seu rol i té personalitat. El tècnic de Basauri el defineix com un líder: "No és ni un campió, ni un gall... Res, és simplement un líder." L'educació que li han transmès els seus pares, Mirko i Marjeta, ha resultat fonamental i l'han fet tocar sempre de peus a terra. Tadej Pogacar sempre ha tingut present l'esforç dels seus avis, pagesos, de qui admira les hores dedicades a les tasques del camp. "És un tipus molt centrat en el que fa, no deixa res a l'atzar. Però, al final, té 22 anys i li agrada escoltar música o estar amb els companys xerrant i fent broma. No és arrogant ni té grans pretensions. I és molt educat amb tots els auxiliars." Pogacar en la contrarellotge del penúltim dia celebrant la victòria final On són els límits de Tadej Pogacar? Ningú al seu equip ho sap, però, quan se'ls formula la pregunta del milió, aquella que els han fet tantes vegades, a tots se'ls escapa un mig somriure. Són prudents, però somien. I no responen perquè tampoc ells saben quants anys durarà l'era Pogacar.

L'era Pogacar

Les comparacions amb Eddy Merckx són cada cop més freqüents després de guanyar dos Tours de França consecutius