Durant l'Euskal Bizikleta de l'any 1995 es va utilitzar el sistema GPS per primera vegada en una transmissió televisiva. Aquell projecte el va desenvolupar una empresa d'Eibar, G93 Telecomunicación, que, en col·laboració amb la EITB, va mostrar unes dades en format petit que apareixien a la pantalla i que no s'havien vist mai abans.   Aquells números que anaven canviant van modificar per sempre més la forma d'entendre el ciclisme. Eren unes referències que ballaven amunt i avall i que representaven la diferència entre els ciclistes, els segons d'avantatge que els escapats tenien sobre el grup perseguidor, el famós GPS. Quan el Tour de França ho va veure, els va contactar de seguida. L'empresa basca va treballar a la gran ronda gal·la durant un parell d'edicions, fins que els va rellevar una empresa francesa. Avui en dia, quan seguim una etapa ciclista per televisió, tenim molt interioritzat que quan algú s'escapa o es queda despenjat de seguida sabrem quant temps guanya o perd De fet, aquests últims anys les transmissions televisives han anat incorporant elements que semblen que hi hagin sigut tota la vida però, al mateix temps, les veus més crítiques demanen que s'incorporin millores com les càmeres on board que hi ha a les bicicletes dels ciclistes o les càmeres fixes que hi ha dins els cotxes dels directors d'equip. Aquestes dues, per exemple, ens ofereixen una informació única i molt valuosa però fins ara només les podem gaudir en el post etapa, un cop han estat editades. És a dir, són imatges que no es veuen en directe. Però per què? Possibles i impossibles, per ara Iker Gallastegi, un dels veterans de G93 Telecomunicación, explica a Ràdio Volta que tècnicament és complicat incorporar aquestes imatges tan específiques, però que cal intentar fer-ho perquè aporten informació important. No només en imatges, sinó també en el so. Amb les càmeres on board se senten els frens com xisclen, els canvis i els crits dels corredors que donen ordres o avisen rivals. "El ciclisme que veiem per la televisió és un ciclisme mut i en cap cas és així, tot i que ja ens hi hem acostumat". Aleshores, quin és el problema? "Les càmeres on board tremolen molt i les imatges que ofereixen no són bones. Una altra cosa és que, un cop acabada l'etapa, es recullen les targetes de les càmeres i allà sí que es poden obtenir imatges de qualitat. I també el so!". Gallastegi afegeix un altre contratemps que es trobarien els realitzadors, "si punxes una càmera d'aquestes, pot ser que en aquell moment no passi res i llavors, és una informació absurda. Exactament el mateix passa amb les càmeres de dins els cotxes dels directors". Per tot plegat, Iker Gallastegi considera que "el problema és tècnic però sobretot humà, ja que necessitaríem molta més gent per controlar i filtrar cadascuna d'aquestes càmeres. Per ara, amb la gent que hi ha, hem de controlar cinc motos, dos helicòpters i un avió que està a uns quatre mil peus que fa la feina de repetidor". La trampa del ciclisme G93 és l'empresa encarregada d'oferir el grafisme d'aquesta Volta a Catalunya, tal com fa també amb la Itzulia i la Vuelta a Espanya. Cada dia desplacen els seus estudis mòbils i els centenars de metres de cables de tots colors a la línia d'arribada de l'etapa. Allà, dins d'aquells camions, es decideix què i com ho veuen els telespectadors, procurant que els errors i dificultats es facin invisibles. La sala de màquines que controla els GPS de la Volta a Catalunya. Font: G93 Telecomunicación També aconsegueixen dissimular les petites trampes com el famós "tacatacataca" de l'helicòpter, que és un so gravat prèviament perquè "en directe seria impossible. Punxar una càmera de l'helicòpter amb el so real ho faria insuportable, és un soroll massa fort". Iker Gallastegi també ens descobreix un altre dels secrets de les retransmissions ciclistes, el fals directe de les imatges més bucòliques del Tour de França. "Les imatges de castells i monuments que ofereix el Tour des de l'helicòpter són gravades el mateix dia o en dies previs". També en ciclisme, el que veiem a vegades no és el que sembla.