El Tour de França, en cerca i captura
La irresponsabilitat d'una aficionada provoca una greu caiguda del pilot del Tour de França (EFE)
RÀDIO VOLTA

El Tour de França, en cerca i captura

Les caigudes han marcat les primeres etapes i, mentre les mirades se centren en una aficionada irresponsable, el Tour segueix defugint les seves pròpies responsabilitats

Actualitzat
TEMA:
Esports

"L'organització del Tour busca l'aficionada que va fer caure mig pilot", "El Tour presentarà una denúncia", "L'espectadora que va fer caure els ciclistes, en cerca i captura" o "L'aficionada s'enfronta a un any de presó i a una multa de 15.000 euros", han estat els primers titulars del Tour de França 2021 -aquest dimecres la gendarmeria ha notificat que ha localitzat i detingut l'espectadora-.


Què hi ha de real darrere de totes aquestes frases?

És difícil saber on s'acaba la veritat i comencen les amenaces virtuals per generar un clima d'opinió favorable. L'única qüestió evident és que el Tour té un problema amb les caigudes. Ara bé, el ciclisme té un problema amb el Tour.

Una aficionada es gira en direcció contrària al pilot i mostra una pancarta a les càmeres de TV (RTVE/Captura)

A 45 quilòmetres del final de la primera etapa de la ronda francesa, una aficionada perd de vista els ciclistes que arribaven a tota velocitat i l'alemany Tony Martin impacta amb ella de forma violenta. Darrere seu, cau mig pilot.

Qui controla els aficionats?

La imprudència temerària de l'aficionada hauria de ser sancionada, però, com es fa això? I més enllà del recorregut jurídic, el Tour llançarà pedres sobre la seva pròpia teulada? La solució és complexa perquè el problema difícilment té solució.

Comunicats mèdics propis del front de guerra

El mateix dia, unes desenes de quilòmetres després, es viu una altra caiguda multitudinària, però aquí no hi ha cap aficionat involucrat. A la tercera etapa, els noms marcats amb creuetes vermelles són els de Primoz Roglic, Steven Kruijswijk, Robert Gesink, Geraint Thomas, Jack Haig, Simon Clarke i Caleb Ewan.

El Tour de França, en cerca i captura
L'australià Caleb Ewan, assistit després de creuar la línia d'arribada de la tercera etapa (Reuters/Anne-Christine Poujoulat)

Tothom accepta que formen part de la competició quan, el més normal, seria que fossin fets excepcionals. El problema, com veiem, s'agreuja de manera superlativa al Tour de França.


Què coi passa amb les caigudes?

De motius, n'hi ha molts. El vent, la pluja, la tensió, les carreteres estretes, els recorreguts complicats, la posició privilegiada dins del grup... Alguns tenen solució i d'altres són millorables. És a dir, si plou cal extremar les precaucions. Si el recorregut és perillós, cal que l'organització hi intervingui. Si hi ha massa gent al davant, cal que els ciclistes entrin en raó. Aturem-nos en aquest últim punt.

Primoz Roglic ha penjat al seu compte d'Instagram les conseqüències de la seva caiguda a la tercera etapa


Per què tots els ciclistes volen ocupar les primeres posicions del pilot, i de manera especial als últims quilòmetres?

Les instruccions dels directors dels vint-i-tres equips es repeteixen: "poseu-vos al davant". Si això ho multipliquem pels vuit corredors que té cada equip, fan un total de 184 corredors que, seguint ordres, han d'estar al capdavant de tot.

Alguns cediran, lògicament, però la lluita dels esprintadors, els seus llançadors i, també i molt important, els homes de la general, per ser al davant de tot, crea un embut perillós que s'acosta a una velocitat altíssima. Si a sobre fa baixada, hi ha revolts i l'asfalt és perillós, el còctel resulta explosiu. En aquest sentit, part de la solució seria oxigenar aquesta part davantera.

La temporada passada, la més afectada per la pandèmia, el mateix Christian Prudhomme, director del Tour, va reconèixer que la prova francesa s'havia de disputar sí o sí perquè així, almenys, se salvava la temporada ciclista. I és que el Tour és la taula de salvació econòmica del circ ciclista.

La majoria dels equips sobreviuen per la repercussió mediàtica que els ofereix la Grande Boucle, i això s'aconsegueix estant al davant, deixant-se veure i guanyant. L'equilibri mundial del panorama ciclista penja de París i això explica que el Tour sigui la solució, però, al mateix temps, el problema. Ara bé, qui pateix les caigudes són els corredors i la solució, que ha de ser integral, no arribarà a curt termini.

ARXIVAT A:
Esports

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut