Ràdio Volta

El mont Caro a la Volta 2023?

Malgrat els finals a La Molina i a Boí Taüll, l'edició d'aquest 2022 s'ha decidit en una etapa de mitja muntanya, i això obre la porta a nous escenaris

Actualitzat

Rubèn Peris, president i director de la Volta Ciclista a Catalunya, observa amb tranquil·litat la feina que li ve a sobre per preparar l'edició de l'any que ve.

A diferència del que passava fa no gaire temps, la prova catalana respira perquè s'han esquivat les èpoques de penúries i això es tradueix en diferents aspectes. Per exemple, la ruta de l'any que ve està pràcticament decidida.

"Gairebé, gairebé la tenim feta. Hi ha moltes poblacions que ens demanen ser final d'etapa i d'aquí dues o tres setmanes potser ja tindrem la Volta tancada. Encara no ho farem públic, és clar, perquè hem de parlar primer amb els ajuntaments interessats i alguns en quedaran fora."

Boí Taüll ha tornat aquest 2022 a la Volta després de vint anys d'absència (Catalunya Ràdio/Isaac Vilalta)

Pagar per tenir la Volta

A partir d'aquí, caldrà ajuntar les peces i aconseguir que tot encaixi. El dibuix de cada edició de la Volta no depèn estrictament de criteris esportius, sinó que hi té un pes fonamental l'econòmic.

Bona part del finançament s'aconsegueix del que paguen ajuntaments o d'altres ens públics per acollir sortides i arribades de la prova.

"Només puc dir que començarem a Sant Feliu de Guíxols, amb qui vam firmar per dos anys, i s'acabarà a Barcelona. Després decidirem si fem una o dues etapes de muntanya, que l'any que ve molt probablement seran dues. I a partir d'aquí, acabarem de tancar el puzle."

Sabadell ja ha anunciat que acollirà la Volta i les Terres de l'Ebre també tindran una sortida i un final d'etapa. És aquí on entra la possibilitat d'incloure-hi el Mont Caro. L'organització de la Volta no ho ha decidit i dubta, però no descarta que el gegant del sud aparegui el 2023.

És una opció que sedueix, però també és complicada, perquè, a més, ofereix poc espai per acollir tota la logística d'un final d'etapa.

La Molina s'ha convertit en un final d'etapa habitual a la Volta (Catalunya Ràdio/Isaac Vilalta)

Pros i contres del mont Caro

El Caro és un port que no pot ser de pas, i amb molta probabilitat ja hi haurà, com reconeix Peris, dos finals en alt. Si hi entra el Caro serien tres, i la Volta quedaria desequilibrada.

Però també és cert que finals com el de La Molina no marquen diferències i que aquest any Boí Taüll tampoc ha resultat ni molt menys definitiu.

L'ascensió al mont Caro té rampes del 15% de desnivell (ACN)

El gegant del parc natural dels Ports ja ha estat protagonista de la Volta en tres ocasions, el 1985, el 1991 i el 2017, quan va guanyar Alejandro Valverde, tot i que l'arribada estava situada a mitja ascensió.

Des de Roquetes són gairebé 23 quilòmetres de pujada, en la qual es comença a prop del mar i es puja fins als 1.440 metres, amb rampes del 15% i amb una segona part duríssima, en què el desnivell mitjà s'acosta al 10%.

Entre els aficionats hi ha moltes ganes de veure muntanya més dura, exigent i diferencial. I la Volta necessita un punt d'inflexió que la faci reconeixible. En aquest sentit, aquest 2022 ens deixa una etapa per a la història que ha estat de mitja muntanya, amb un perfil trencacames, que són abundants a Catalunya.

L'edició del 2023 està ben encaminada i la del 2024 arribarà després d'unes eleccions municipals que segur que en marcaran el dibuix definitiu.

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut