El 24 de maig del 1925 i després de quatre etapes, s'acabava la setena Volta Ciclista a Catalunya. Aquella edició només la van completar 31 corredors i el guanyador va ser Muç Miquel. El ciclista nascut a les Corts de Barcelona i criat a Vila-seca, al Tarragonès, ja havia guanyat l'any anterior i es va convertir així en el primer que aconseguia dues victòries finals a la prova catalana. La carrera esportiva de Miquel encara es va allargar uns anys més, però no va repetir cap nova victòria a la Volta. Amb els anys, va anar apartant la bicicleta per centrar-se en la seva activitat política. D'integrar la resistència francesa a la detenció per la Gestapo Va ser llavors quan Muç Miquel es va afiliar al PSUC, primer, i al Partit Comunista, després. La seva vida va experimentar un gir quan es va traslladar a viure a Perpinyà amb la seva dona en uns anys en què se succeeix la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme. La situació a Europa també és convulsa, i Miquel passa a ser membre dels Franc-tireurs et Partisans Français (FTPF), la Resistència francesa, un moviment creat el 1941 per la direcció del Partit Comunista. El 10 d'abril del 1944, a les 4 de la matinada, tres homes armats de la Gestapo van entrar a casa seva i se'l van endur. Davant els precs de la família van deixar que es vestís amb camisa, pantalons i sabates. Muç Miquel està enterrat al cementiri de Perpinyà, on la Volta li ha retut homenatge (Isaac Vilalta/Catalunya Ràdio) El destí del doble vencedor de la Volta va ser el camp de Neuengamme, al sud-est d'Hamburg, creat el 1938 i on es confinaven presos polítics. Miquel va resistir, i un any més tard, el 2 de maig del 1945, les SS van abandonar el camp, que va ser alliberat per l'exèrcit dels Estats Units. Muç Miquel, número de presoner 30257, va sobreviure a Neuengamme, però la seva història, a partir d'aquí, entra en un espai ple de confusió. Sembla que, com que estava molt afeblit, va demanar que l'hospitalitzessin per recuperar forces i va ser allà, en aquell centre, que va ser enverinat. A finals de maig del 1945, Muç Miquel va morir. L'homenatge de Perpinyà A Perpinyà, a prop del Palau Reial, en un barri on són homenatjats els resistents, hi ha el carrer Mucio Miquel. La vila de Perpinyà li ha posat el nom a un dels seus carrers (Isaac Vilalta/Catalunya Ràdio) El ciclista, que va competir per la Unió Esportiva Sants, la UE Sant Andreu i la secció ciclista del Futbol Club Barcelona, descansa al cementiri de l'Oest de la capital del Rosselló, on representants de la Volta Ciclista a Catalunya li han retut un senzill homenatge.