És el millor ciclista del món, és jove i, per tant, la seva decadència queda lluny, i el seu estat de forma actual és esplèndid. Aquesta temporada ha guanyat les tres proves per etapes que ha disputat: Emirats Àrabs, Tirrena-Adriàtica i, fa pocs dies, el Tour d'Eslovènia. Però a la Volta a Suïssa, l'última gran prova abans del Tour, la meitat dels corredors van acabar afectats per la covid o bé retirats per precaució. I en aquests dies previs a l'inici del Tour ja hem vist com alguns inscrits han caigut a última hora pel mateix motiu. Si ni Pogacar (ni Roglic) guanyen aquest Tour, qui se'l podria endur? Jonas Vingegaard, de gregari a aspirant Hauria de ser el gregari de luxe de Primoz Roglic però el danès de 25 anys ja va ser la gran sensació al Tour de l'any passat. Després de la retirada de Roglic va agafar les regnes del seu equip per acabar segon a la general. Com recorda Alberto Contador a "Ràdio Volta", Vingegaard va ser l'únic ciclista capaç de deixar enrere, encara que per poc, a Tadej Pogacar durant l'ascensió al Ventoux. I en la recent Dauphiné s'ha mostrat més fort fins i tot que Roglic, el seu cap de files. Jonas Vingegaard va ser segon l'any passat (EFE) Jack Haig, de l'esquí al podi L'australià viu a Andorra on pot practicar un dels seus esports preferits, l'esquí, que li serveix per esvair la ment i agafar fons físic. Haig és un habitual del top10 a les curses en què participa. L'any passat va retirar-se del Tour a la tercera etapa però va participar a la Vuelta i va acabar al podi, en la tercera posició. Ha crescut en resultats i prestacions, és complet i té un dels equips més forts i interessants, el Bahrain-Victorious dirigit pel català Xavier Florencio. A "Ràdio Volta", Florencio ja ha avisat que buscaran etapes, sí, però també el podi del Tour amb Jack Haig. Geraint Thomas va al revés del món El gal·lès va guanyar el Tour del 2018 però quan semblava que arrencava la seva era va eclosionar la figura del seu company d'equip Egan Bernal. "G", com se'l coneix, va passar-ho malament amb aquella situació com reconeix en un excel·lent documental de la BBC titulat "The road will decide". Amb el temps, però, ha reaccionat, ha trobat el seu lloc a l'equip i s'ha rebel·lat contra la suposada evolució natural. És un excel·lent rodador que rendeix molt bé en proves per etapes tot i que habitualment se l'associa a la mala sort. Joan Antoni Flecha, excompany seu a l'Sky, reconeix que aquest any, en què tothom té molta mala sort, a "G" les coses li van de cara. Un exemple: a Suïssa es van retirar la meitat dels corredors i la victòria final va ser per al gal·lès. Enric Mas aspira al podi (MOVISTAR TEAM) Enric Mas busca el salt definitiu El d'Artà és el ciclista de parla catalana amb més opcions de lluitar per la general. També hi són Marc Soler, que haurà de treballar per a Pogacar, i el menorquí Albert Torres, gregari, justament, de Mas. És cert que el seu és un ciclisme sovint conservador, que els resultats aquest any no han estat destacables i que el Movistar presenta un equip en reconstrucció. Però també és cert que Mas, molt regular, és un clar candidat al podi i que estarà a prop dels millors. A la Vuelta ha estat dues vegades segon i al Tour, cinquè i sisè. Amb 27 anys ha de fer el salt definitiu. Nairo Quintana, un veterà que vol tornar a guanyar (EFE) Nairo Quintana, maltractat per l'opinió pública Realment es fa complicat pensar que el colombià aspira a guanyar una altra gran. No té un equip potent que l'acompanyi, sembla que els seus millors anys ja han passat i la sensació és que es tracta d'un ciclista ja veterà i castigat. Però Nairo Quintana només té 32 anys, aquest any ha estat cinquè a la París-Niça i quart a la Volta, i domina com ningú l'art dels ventalls, i a Dinamarca, els primers dies, hi farà molt vent. A més, les etapes de muntanya són molt curtes i això li podria jugar a favor. Hauria estat més fàcil apostar per Vlasov, O'Connor o Daniel Felipe Martínez, però Nairo Quintana ha "posat els colzes" per ser en aquesta llista d'alternatives.