Què mengem a mitjans de novembre?

Toni Massanés entra cada setmana amb la seva Fundació Alícia a "Un restaurant caníbal a Berlín". Quines meravelles gastronòmiques ens proporciona la natura?

Aquests últims dies ha plogut el doble de la mitjana; això fa que algunes fruites acumulin aigua i ens semblin més aigualides, però pel que fa a les fulles, les fa més fresques i tendres. És el cas dels espinacs. Cal dir, però, que, tot i que en trobem tot l'any, és una verdura que és bona durant els mesos de fred. 

Els espinacs ens arriben via Al-Andalus, a començaments del mil·lenni passat, i un dels seus promotors universals va ser en Popeye, que se'n cruspia pots per treure la força i rescatar l'Olívia del malvat Brutus. És cert que els espinacs duen ferro, però menys que altres aliments com les llenties, els cereals integrals, el marisc o els ous. I moltíssim menys, és clar, que qualsevol carn.

 

El ferro dels espinacs s'absorbeix molt millor si s'acompanya del d'origen animal. Val la pena combinar-los contra les anèmies. I pels vegans, acompanyar-los amb cítrics o altres fonts de vitamina C, que ajuden a absorbir el ferro que no està en forma hemo. Les fulles més tendres dels espinacs es poden menjar crues en amanides (i així ja duen la vitamina C). Combinen molt bé, per exemple, amb pomes, nous i diferents formatges. A l'hora de coure'ls, el millor és bullir-los no gaire estona o passar-los directament per la paella.

A banda d'espinacs, podeu omplir el vostre cistell de la compra amb oli nou! El pa amb oli d'oliva verge extra verd acabat d'extreure és boníssim! Compreu olis de diferents varietats i graus de maduresa, arbequina de Siurana o Garrigues, empeltre de la Terra Alta, Corbella, Farga i Vera.

Pel que fa a les verdures, al mercat hi trobareu naps, cols, remolatxes, porros, bledes, llegums, escarola, fredolics (que són molt bons fets amb sopa, crema o amb patates aixafades i una rosta de cansalada) i rovellons del Maresme.

 

De fruita: raïm, pomes, peres, codonys, cítrics, magranes i caquis. També és època d'orades, llobarros, sípia i calamars i de carn de caça com la de senglar, tot i que a casa nostra cada vegada se'n consumeix menys.