Xarxes socials i salut mental, de problema a possible solució

Les restriccions i els efectes de la pandèmia de la covid-19 han disparat tots els indicadors relacionats amb la salut mental. Els joves d'entre 15 i 30 anys, l'anomenada Generació Z o Centennials, n'han estat un dels principals col·lectius afectats. Les dades són alarmants. Segons l'entitat Obertament, dedicada a lluitar contra l'estigma de les persones amb problemes de salut mental, el suïcidi és la segona causa de mort entre els joves d'entre 15 i 29 anys. Durant la pandèmia, les temptatives entre adolescents s'han incrementat un 27%. A l'Hospital de Sant Joan de Déu, durant l'any passat, prop de la meitat de les visites d'urgències a joves van ser per qüestions relacionades amb la salut mental. A més del trastorn, l'estigma Els trastorns de salut mental es veuen agreujats per l'estigma social: 8 de cada 10 persones afectades ha viscut algun tipus de discriminació, segons Obertament. L'entitat ha llençat la campanya "No és culpa meva" amb l'objectiu de trencar els tabús que envolten els trastorns mentals per, d'aquesta manera, facilitar que els joves demanin ajuda tan bon punt la necessitin. La generació hiperconnectada Els que pertanyen a la generació Z són els primers nadius digitals; han viscut des de petits amb les pantalles ben a prop i les xarxes socials són el seu mitjà predilecte d'interacció amb altres persones. Són també la generació més digital. Segons el darrer Estudi Anual de Xarxes a l'Estat, els centennials estan connectats una hora i 42 minuts de mitjana al dia, 26 minuts més que els seus antecessors, els millennials. Les seves plataformes preferides són Instagram, WhatsApp, Youtube i TikTok, en aquest ordre. L'altra cara de les aplicacions L'objectiu de les empreses que estan al darrere de les grans plataformes és tenir l'usuari connectat com més estona millor. Les seves tècniques i beneficis són sovint motiu de crítica i polèmica, però no tot és negatiu. Les xarxes socials també tenen una part positiva. Albert Vico i Belena Gaynor, experts en estratègia digital, destaquen que les xarxes han visibilitzat que els problemes de salut mental són una realitat. Els testimonis de persones que han patit problemes similars i comptes professionals que ofereixen pautes, idees i recomanacions per iniciar un tractament professional poden ser de gran ajuda per evitar el sentiment d'aïllament i identificar el problema. Com evitar el malestar? Els experts recomanen no entrar en discussions i polèmiques estèrils que no aporten res o que, fins i tot, poden crear angoixa. Segona proposta: obviar els continguts que puguin generar frustració o tristesa, ja sigui perquè ens hi comparem o perquè ens resulti emocionalment nociu. En tots dos casos, el millor sempre és deixar de seguir aquell perfil o publicacions. És important ser conscients de l'ansietat que ens pot generar intentar no perdre'ns res del que passi a les xarxes. Cal relativitzar el fet de no ser capaços d'absorbir tota la informació; no és necessari exposar tot el que passa en el nostre dia a dia. Un últim consell és acceptar les particularitats de cada xarxa. "Twitter és la xarxa dels haters'. La conversa és molt agressiva", assegura l'Albert Vico, però també hi ha continguts molt interessants i "si no hi ets, et perds coses". Com trobar l'equilibri? Vico repeteix la recomanació que van fer-los els mateixos responsables de les xarxes de Twitter Espanya: "Si et molesten, ignora; si et fan mal, bloqueja, i si t'estan amenaçant, denuncia".

Xarxes socials i salut mental, de problema a possible solució

S'ha escrit molt sobre l'impacte de les xarxes socials en la salut mental dels joves, però l'ús de les plataformes també han destapat i normalitzat molts tabús