Propostes del conseller Puigneró per a una "república digital"

La Generalitat està treballant en una nova forma de governança digital. L'objectiu és facilitar els tràmits que han de fer els ciutadans i establir comunicacions més segures, ràpides i capaces de resistir atacs i robatoris d'informació. Pot Catalunya aspirar a ser Estònia? Jordi Puignaró, conseller de polítiques digitals, explica al "Popap" els punts claus i els reptes d'aquesta transformació digital. "Blockchain" per protegir les comunicacions El govern implantarà el "blockchain" per blindar la seguretat en el tractament de dades. Aquesta tecnologia organitza la informació en cadenes de blocs que porten uns segells de "garantia" per evitar manipulacions i alteracions. El blockchain es fa servir sobretot en transaccions financeres, però el seu ús s'està ampliant a institucions i, fins i tot, mitjans de comunicació. Aquesta tecnologia s'aplicaria a la identitat digital catalana per fer tràmits amb l'administració i entre privats de forma segura. També per establir un canal de comunicació protegit entre el Parlament i la Generalitat i per protegir-se davant ciberatacs. S'ha acordat crear un grup de treball entre departaments que elaborarà un pla i un calendari que englobi tots els àmbits de l'administració. La previsió és enllestir-lo el 31 de desembre per activar-lo a partir del 2019. Aquest mes d'octubre també es farà una campanya ciutadana per fomentar els bons hàbits a internet en matèria de seguretat. Segons el conseller Puigneró, aquesta tecnologia produirà uns canvis profunds, com els que va provocar en el seu moment internet. Els drons, una tecnologia clau El govern català impulsarà la tecnologia dron al país, començant per la mateixa administració en àmbits com la seguretat, el medi ambient i l'agricultura. Es considera que aquesta industria és clau dins l'economia i la innovació catalana, i es vol consolidar el seu creixement i posicionament internacional. En aquest sentit, recentment, s'han ampliat les instal·lacions del BCN Drone Center a Moià, a la comarca del Moianès. És un dels 10 únics centres tecnològics de tot el món on es poden fer proves i certificacions de drons de tipus civil. També és una escola de formació especialitzada en tecnologia dron i en pilotatge. És l'únic de caràcter privat que hi ha a Europa. Objectiu 2020: fibra òptica a tot Catalunya No es pot permetre que hi hagi ciutadans de primera i de segona en funció del seu accés a internet. Per això, l'objectiu és que el 2020 la fibra òptica de la Generalitat arribi a tots els racons de Catalunya. Ja hi ha 29 capitals de comarca connectades, i 13 més ho estaran en els pròxims dos anys. El govern s'ha compromès també a fer arribar 1.500 quilòmetres de cable de fibra òptica per connectar els 231 municipis de la demarcació de Lleida i 178 polígons industrials abans del 2023 per garantir l'equilibri territorial. Estònia, l'exemple a seguir Aquesta república bàltica és un dels estats més digitalitzats del món, i un exemple per a molts governs. Els estonians només fan presencialment tres coses: casar-se, divorciar-se i vendre una propietat. Estònia va ser el primer país del món a declarar la connexió a Internet como un "dret bàsic", i la identitat digital és obligatòria. A tothom, quan neix, se li adjudica una identitat digital d'11 dígits, que el ciutadà farà servir en tots els aspectes de la seva vida. Hi ha més de 4.000 serveis digitals accessibles mitjançant la identificació digital, entre els quals votar, pagar impostos o registrar un negoci en menys de 20 minuts. Estònia ha creat la seva pròpia criptomoneda, l'estcoin.

Propostes del conseller Puigneró per a una "república digital"

Blockchain, drons i l'extensió de la fibra òptica a tot el territori són els principals reptes de la Generalitat fins al 2020