Més de la meitat dels nens i nenes han estat víctimes d'algun tipus de violència o humiliació a l'escola, la majoria, burles, rumors o cops. I gairebé un de cada quatre reconeix que ha participat en algun acte de violència o humiliació cap a altres companys. Com podem acabar definitivament amb el "bullying"? A "L'ofici d'educar" escoltem les receptes de Luis Moya, catedràtic de Psicobiologia i autor d'"Educar en la empatía"; Raul Rodrigo, víctima de "bullying" i autor de "Mi receta contra el acoso escolar"; Anna Morató, autora de "I si ens entenem?"; la professora Cristina Búcar, creadora d'Activitum; la terapeuta Alba Soler, i la mestra Anna Carpena, autora de "L'educació de l'empatia és possible". A més, tenim el contrapunt d'Oriol Dalmau, els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles i "Torna-la a posar", amb José Luis Santiso.
Amb motiu dels 120 anys de la fundació del Barça, Roger Escapa fa un repàs a la història del club amb personatges que el coneixen molt bé tant per dins com per fora: Àngel Mur, exmassatgista; Vicky Losada, capitana de l'equip femení de futbol; John Carlin, periodista i escriptor; Jordi Puntí, periodista i escriptor, i Ricard Torquemada, director de "LaTdT".
Amb motiu dels 120 anys de la fundació del Barça, Roger Escapa parla amb Josep Maria Bartomeu, president del club, per veure com ha canviat el Barça des de la seva fundació. A més, Bartomeu explica què s'ha de fer amb el clàssic d'aquest mes, i quin futur espera a Valverde i a Leo Messi.
"¡Acabaréis como los catalanes!". Voleu trencar Espanya, imposar un dialecte, una llengua que no existeix, i malbaratar diners públics al servei del separatisme i del terrorisme. Aquests són els arguments dels contraris a la cooficialitat de la llengua asturiana, dels que la rebutgen, com el PP i VOX. El bable, que no té protecció jurídica, resisteix, ha sobreviscut al procés de castellanització, però una majoria d'asturians reclama reparar aquest greuge històric: "agora o enxamás", diuen, ara o mai. La reivindicació que sigui la cinquena llengua cooficial de l'Estat torna a estar a l'agenda política del Principat i els socialistes asturians n'han fet promesa electoral, però amb Podem els falta un escó, un diputat. En parlem, des d'Uvíeu, amb partidaris i detractors.
El 6 de desembre del 1979 les Franqueses del Vallès patia un terrible accident de trens, un dels més greus que ha tingut Catalunya, amb 22 viatgers morts. Un tren es va desfrenar i va recórrer 13 quilòmetres via avall, fora de control, fins a xocar contra el comboi que pujava, ple d'estudiants que anaven d'excursió. 40 anys després, la línia R-3 de Rodalies, la de Barcelona a Puigcerdà, continua amb una sola via i amb importants deficiències
Un cervell humà té, de mitjana, uns 200 bilions de connexions neuronals; un cervell ben estimulat arriba als mil bilions de connexions. Ens ho ha explicat el doctor en Biologia i professor de Genètica de la UB David Bueno. Al seu nou llibre, "Trenca-t'hi el cap" (Destino), afirma que la cultura pot alterar físicament el nostre cervell i rejovenir-lo.
Entrevistem Eduard Argudo, un dels metges de l'equip ECMO de la Vall d'Hebron que va atendre Audrey Mash i va aconseguir que el seu cor tornés a bategar després de sis hores aturat per una hipotèrmia. Un cas excepcional, el més llarg d'aturada cardíaca amb recuperació sense seqüeles a Espanya i un dels pocs del món. La dona estava d'excursió a Núria amb el seu company quan els va sorprendre una tempesta de neu.
Mariola Dinarès entrevista l'investigador i un dels tecnòlegs més influents del món Enrique Dans que acaba de publicar el seu segon llibre "Viviendo en el futuro. Claves sobre cómo la tecnologia está cambiando nuestro mundo". Dans fa dimarts, 10 de desembre, una conferència a la Cimera del Clima de Madrid COP25. Parlem de salut, dades, ciutats i futur.
Ernesto Ekaizer, periodista i autor del llibre "Cataluña año cero (El proceso, el juicio y la sentencia)" (Espasa), ha dit que ERC volia eleccions "perquè no hi hagués 155, però que el cost el pagués Puigdemont." I ha afegit: "Tothom juga en funció de les circumstàncies per jusificar les pròpies posicions." Ekaizer també ha dit: "Maza va molts passos més endavant del que volen Soraya i Rajoy. El govern externalitza el tema de la querella en Maza, que va molt més enllà. I quan parlem de Maza parlem de Manuel Marchena." Ernesto Ekaizer ha conclòs: "No hi pot haver sentència justa amb una instrucció desastrosa de Llarena." Per Ekaizer, "el judici va ser una sèrie de Netflix. Marchena va ser el principal actor-"
Les últimes setmanes, el focus internacional s'ha fixat especialment en el Kurdistan sirià, un territori fronterer amb Turquia i l'Iraq. En parlem amb Amina Hussein i Ricard Garcia Vilanova, perquè tots dos acaben d'arribar d'aquella regió. Han explicat en primera persona: "A les nits teniem tres o quatre helicòpters a sobre i no sabíem si ens atacarien o ens protegirien."
L'hispanista i escriptor Ian Gibson acaba de publicar "Ligero de equipaje", una novel·la gràfica sobre la vida d'Antonio Machado. Amb Gibson, parlem sobre l'Espanya de Machado i la del segle XXI.
Sous de 500 euros al mes per fer de professor universitari: els falsos associats, precaritzats, suporten la càrrega docent d'una universitat pública catalana que intenta mantenir el seu prestigi malgrat les retallades. La inversió s'esfondra, molt per sota de la resta d'Europa, mentre el vicepresident Aragonès promet una rebaixa del 30% de les taxes si s'aproven els pressupostos del 2020. Però els rectors reclamen 240 milions d'euros més de finançament per resoldre una situació límit: ¿Quin és el futur d'un país que no inverteix en coneixement i investigació? En parlem amb professors associats que treballen en precari, un catedràtic i estudiants. També amb Vera Sacristán, de l'Observatori del Sistema Universitari i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).
Xavier Melero no entén la sentència del Suprem, que ell considera que és un "artefacte descuidat", malgrat que reconeix una qualitat contrastada en els magistrats. L'advocat dels exconsellers Joaquim Forn i Meritxell Borràs publica "L'encàrrec. Un advocat en el judici del procés", on revisa el procés al Suprem i també reflexiona sobre l'independentisme, que considera que ha de fer encara un gran esforç per convèncer una part del país i no imposar el seu model.
L'activista i cofundadora de la plataforma Xnet, Simona Levi, detalla el que considera punts més foscos del decret digital aprovat pel govern espanyol. Què hi té a veure el Ministeri d'Economia en una mesura que es fa per motius de seguretat pública? Aquestes i altres qüestions apareixen en aquesta entrevista, que continua després amb un debat entre els tertulians d'aquest dimecres: Ivan Anguera, Carles Fernández i Ferran Espada.
Els exconsellers Jordi Turull, Quim Forn i Carles Mundó, i l'advocat Jordi Pina publiquen en llibre la seva experiència en el judici del procés i, per extensió, en el conflicte català. En parlem amb Pina, Mundó, Gemma Aguilera, coautora del llibre de Turull, i Laura Masvidal, parella de Forn.
El Gran Wyoming parla amb Mònica Terribas del seu nou llibre, "La furia i los colores". Wyoming fa una reflexió de la política espanyola, diu que és un fet anormal en les democràcies occidentals i reconeix que quan s'utilitza la justícia com a palanca política té conseqüències com les que s'estan veient ara, una d'elles el desprestigi de la institució. És un Wyoming que no es calla res i que reconeix obertament que els polítics es maten per posar la gent als alts tribunals.
Primícia al Revolució 4.0: Google busca treballadors a Barcelona, Xantal Llavina entrevista Isaac Hernández, responsable de Google Cloud d'Espanya i Portugal. Ens explica que el compromís amb Barcelona és total. Ja s'està fent recerca de talent, per poder duplicar el seu equip de Barcelona amb enginyers i comercials. Google, amb més 110 mil treballadors a tot el món, s'implanta a fons a Barcelona. A banda d'aquesta important notícia, amb Isaac Hernández també parlem d'innovació i d'altres plans de futur d'aquest gegant tecnològic, com la intel·ligència artificial i els ordinadors quàntics.
Aquest dilluns, 25 de novembre, és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. A Catalunya, aquest any, 8 dones han estat assassinades com a conseqüència de la violència masclista. A tot l'Estat, la xifra s'enfila fins a 51 fins al mes d'octubre. La cosa no va de números. Un sol cas ja és una xifra massa gran. Avui a "El suplement" hem conegut la història de tres supervivents. 3 víctimes amb perfils molt diferents que han aconseguit sobreposar-se a tota mena d'adversitats. I avui han decidit trencar el silenci.
El plaer femení s'ha volgut controlar des de temps immemorials: alguns metges extirpaven el clítoris, d'altres afirmaven que no existia i també s'ha dubtat que les dones poguessin sentir plaer. D'això fa temps, però aquesta societat ha passat de prohibir el plaer a les dones a obligar-les a ser multiorgàsmiques. Com pot ser que una cosa tan íntima i pròpia estigui subjecta a les decisions de tothom? Parlem amb Kristen Ghodsee, autora del llibre "Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo" sobre l'impacte de la política en el plaer femení, i amb Mireia Sallarès, autora del documental "Las muertes chiquitas", sobre els orgasmes de les dones mexicanes i també de les diferents maneres de trobar l'excitació.
L'anàlisi i les reflexions a "LaTdT", després del Leganés-Barça de lliga.
La periodista i traductora kurda Amina Hussein ha tornat a Catalunya després de setmanes a Rojava, el Kurdistan occidental, on ella va néixer, i on l'exercit turc està atacant i matant la gent sense cap mirament. Un testimoni cru d'una realitat d'un poble que està sol al món: "Els únics amics que tenim els kurds són les muntanyes. Els refugiats no tenen res, no tenen ni camps per protegir-se. I això a cinc hores d'avió de Barcelona."
Hem conversat amb la nostra experta "Popap" Karma Perió sobre el rastreig de dades de l'INE, que tan preocupa els usuaris. També hem reflexionat sobre les discriminacions que poden arribar a fer els algoritmes. Cada vegada hi ha més decisions que es prenen amb intel·ligència artificial, i les màquines són intel·ligents, però és l'ésser humà qui les ha ensenyat i en aquest ensenyament es poden reproduir fàcilment estereotips i fer biaixos.
Entrevistem Carlos Duarte, oceanògraf, guanyador del Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2019 per la seva investigació en el camp de l'ecologia marina i l'oceanografia biològica. Duarte considera que, pel que fa al clima, "estem fent bé molt poques coses", i ha dit que cal actuar des de dos vessants, "en el canvi del model energètic i en la pèrdua de capital natural." Carlos Duarte ha parlat de dos temes concrets: Venècia i Groenlàndia. Sobre Venècia: "La pujada del mar a Venècia no és cap sorpresa. Encara tenim la capacitat de revertir aquests problemes". I sobre Groenlàndia: "La massa de gel de Groenlàndia s'acabarà perdent en 300 o 400 anys i suposarà una pujada de 7 metres del nivell del mar".
A "En primera persona", parlem amb Oriol Domènech, otorrinolaringòleg, cirurgià, aventurer, home de fortes conviccions catalanistes. L'Oriol Domènech té 96 anys i ha viscut algun dels episodis més importants en la història d'aquest país. L'Oriol Domènec va veure, amb 15 anys, com les parets de casa seva a la Gran Via de Barcelona s'ensorraven per les bombes del 1938. Domènech té dubtes seriosos sobre el camió de trilita on suposadament va caure la bomba. Domènech diu: "No va explotar un camió de trilita, van ser bombes. Quan una notícia es fa viral i els vencedors són ells, costa molt esborrar-ho." Amb 22 anys, Domènech va penjar senyeres a la Sagrada Família i al Palau de la Música Catalana en els anys més durs del franquisme; es va enamorar de la filla d'una de les famílies més importants de la Barcelona franquista, i va viure un any a l'Antàrtida en condicions extremes... En realitat, la vida d'Oriol Domènech és una vida de pel·lícula.
Mariola Dinarès entrevista el doctor Emili Juárez, director mèdic de l'Institut Oftalmològic Tres Torres, que ens dona consells per millorar la nostra salut ocular, afectada per l'ús de les pantalles dels dispositius electrònics.