Podcast temàtic TopCatRàdio de Catalunya Ràdio

Sentim parlar cada cop més d'exposicions dedicades a artistes dones i fem servir paraules com descobriment, redescobriment i recuperació de les artistes oblidades. Però obviem que la dona en el món de l'art ha estat menystinguda sistemàticament i ha patit violència per part dels artistes homes i també des de les institucions, mitjans, historiadors i universitats. En parlem amb artistes com Núria Güell, Daniela Ortiz i també periodistes, professores d'art i escriptores.

Júlia Otero, Carles Porta i Toni Soler posen en valor la feina col·lectiva dels seus equips a la ràdio i a la televisió, i el fet de treballar amb rigor. Tots tres seran distingits avui en l'entrega dels Premis Nacionals de Comunicació, i en una conversa conjunta amb Laura Rosel parlen de la professió periodística, la percepció de Catalunya a la resta de l'Estat, el prestigi i el valor del reconeixement. Porta està content de "socialitzar l'èxit" de "Crims". Soler posa en valor el "mosaic creatiu" que hi ha darrere de "Polònia", el programa de TV3 que va crear fa 15 anys. Otero, menció honorífica per tota la seva trajectòria, es recupera en aquest moments d'un tractament oncològic. Diu que aquest any l'ha canviada, i que identifica més clarament el que l'importa i el que no. "Entrevistar polítics és una pèrdua de temps enorme, perquè mai responen el que se'ls pregunta".

La Carrie és víctima de violència masclista. Fa quatre anys va començar un malson que encara avui no s'ha tancat definitivament: l'agressor amb qui va viure continua enviant-li missatges i escrivint-li per xarxes. Mai no ha arribat a denunciar-lo, explica que mai no li han donat prou garanties de protecció.

Kilian Jornet s'ha convertit en una de les veus més crítiques contra la candidatura dels Jocs d'hivern de Barcelona-Pirineus 2030. En una llarga entrevista al "Tot gira", l'atleta català exposa els seus arguments i també es mostra molt crític amb els acords de la cimera de Glasgow. De fet, emplaça la societat a plantar-se i no acceptar-los. A banda, Jornet repassa els seus reptes personals, la seva relació amb l'Himàlaia i explica per on passen els seus objectius futurs.

La periodista de l'Ara Mònica Bernabé va viure durant més de 7 anys a Kabul, la capital de l'Afganistan. Ara que fa 100 dies que els talibans van tornar al poder, parlem amb ella sobre com es viu ara mateix al país i quines conseqüències té treballar en una zona en conflicte.

El món de la nutrició és ple de modes, com per exemple la de no menjar gluten sense ser celíac. Quin sentit té, això? El gluten és tan dolent com diuen alguns? O tan necessari com diuen altres? Una dieta sense gluten és més sana? L'Adam Martín ens respon totes aquestes preguntes.

El cantant madrileny presenta el disc "No, no vuelve". Dani Martín torna als escenaris i fa la seva entrevista més personal a "El matí de Catalunya Ràdio", amb Laura Rosel.

Cada nit trenca la roda de notícies del 3/24 per oferir un programa que va més enllà de l'actualitat diària. És la galeria des d'on ara es dirigeix al seu públic, per bé que abans hi ha hagut, sobretot, una galeria radiofònica que el va portar durant set anys a Madrid i també a presentar programes on assegurava que el món s'acaba. Amb ell, parlem de la paternitat, els llibres i què vol dir ser sudista a Catalunya.

Avui, el "Micròfon autònom" de la Marta Carreras es desplaça fins a la Fundació Federica Cerdà, a Sant Cugat del Vallès, per apropar-nos un assaig clínic que s'està fent a la Vall d'Hebron amb nens i nenes que ja han superat el càncer i que s'estan rehabilitan fent teràpia amb cavalls.

Juan Carlos Unzué presenta el llibre "Una vida plena". L'exjugador i entrenador repassa la seva vida personal i esportiva. La biografia està escrita per Ramon Besa, Lu Martin i Marcos López, i els beneficis del llibre aniran destinats a la lluita contra l'ELA. Amb Unzué hem parlat de la vida, de Xavi, dels porters, de Víctor Valdés i del futbol en general.

Guillem Sánchez ens explica com va néixer, es va detectar, destapar i finalment es van detenir els responsables de la xarxa més gran de pederàstia de tot l'Estat, que va operar entre els anys 2001 i 2015 a Catalunya (primer a Barcelona i després a Tortosa) i a la qual s'atribueixen més de 1.500 DVD, 12 discos durs i 3 milions d'imatges duríssimes. Ara s'està jutjant a l'Audiència de Tarragona dos dels responsables de la xarxa, que s'enfronten a més de 1.000 anys de presó, mentre que el tercer responsable (que inicialment en va ser víctima) està en parador desconegut.

Parlem amb Judit Mascó, una de les famoses top models que van conquistar el món de la moda als anys 90. Amb ella, parlem sobre la competitivitat del món de les passarel·les, els perills dels cànons de bellesa i el masclisme inherent d'aquesta indústria.

Els estudis confirmen la recessió de l'ús social del català i el retrocés del català a l'escola, i per revertir-ho el Departament d'Educació ha presentat aquesta setmana un pla de promoció de l'ús del català en 200 centres. A "L'ofici d'educar" radiografiem la situació del català a l'escola: tot i ser la llengua vehicular, el castellà és el rei de la comunicació informal. Està en crisi la immersió? De com revertir aquesta situació en parlem amb Montserrat Sendra, investigadora del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB; Cristina Riu, de l'escola el Pla de Salt (Gironès); Joan Alsina, professor de català d'un institut concertat de Sant Vicenç dels Horts (Barcelonès); Felicitat Soler, de l'escola Eugeni d'Ors de Valls (Tarragonès); Maire Torrelles, de l'institut escola Torre Queralt (Lleida); Rosa Malonda, del CEIP Oliveretes de Miramar (València); la mestra de primària Raquel Foix, i la sociolingüista Carme Junyent, autora d'"El futur del català depèn de tu". I acabarem amb les lliçons del coronavirus amb l'Eva Bach.

Parlem amb la periodista i escriptora Natza Farré, que fa poc ha deixat la ràdio, sobre els seus plans de futur. Ens explica què la va portar a dedicar-se a l'humor, com ha viscut ser la quota femenina en un món d'homes, i què és per ella l'amor romàntic.

Amb la Marta Cubí analitzem l'actualitat del futbol en categoria femenina i ens focalitzem en la nova victòria del Barça femení davant el segon classificat, la Reial Societat. La Marta també ens explica el camí difícil que han tingut les jugadores de futbol per combatre actituds masclistes com les de l'exseleccionador espanyol Ignacio Quereda.

Per a molts, la Vicky Luengo és la Laia d'"Antidisturbios", un paper que li ha merescut l'Ondas a la millor interpretació femenina en ficció. Avui parlem amb ella sobre aquest personatge, la seva carrera interpretativa i la salut mental en el món de la faràndula.

Amb 57 anys, es va ordenar monjo i va canviar de nom. Ara, el germà Pau, des de Montserrat, parla del seu passat com a alt executiu d'una empresa petrolera com una època a la qual no vol tornar. Ha trobat la felicitat i ha canviat antics costums com el sexe per altres. Ara bé, n'hi ha dels quals no s'ha pogut desenganxar.

"Aprofitar el temps a la presó". D'això es tracta, diuen algunes de les dones que són al centre penitenciari de Wad-Ras, a Barcelona. La majoria, de forma preventiva. L'Ana, la Berta, la Carolina, la Melania i el Derek, que està fent un canvi de gènere, protagonitzen la taula d'anàlisi de l'actualitat d'avui a "El matí de Catalunya Ràdio". Parlen, naturalment, de les condicions de vida a la presó. Les rutines "que ajuden a oblidar els problemes", els estudis que fan, els tallers amb què ocupen el temps. De com viuen l'absència de llibertat. De com han viscut la pandèmia. De què pensen dels polítics. "Ens han fallat", diuen. "La presó hauria de servir per reeducar. Però serveix per castigar. És trist, però és així", diu una. Però en canvi, una altra d'elles explica que malgrat la privació de llibertat, "la presó és un pas per tornar a començar, et donen una altra oportunitat".

TV3 ha fet un homenatge en majúscules al periodista Àngel Casas, pioner del talk show i mestre del periodisme musical a Catalunya i més enllà. Primer, el "Sense ficció" va estrenar ahir el documental "Àngel Casas tal com raja" i després la nit es va convertir en una festa en directe amb convidats molt especials per rememorar el mític "Àngel Casas Show" . Aquesta nit temàtica va ser tot un èxit: va aconseguir més d'un milió d'espectadors acumulats i va fer líder TV3 amb una mitjana d'un 17% de quota de pantalla.

L'accés a la salut mental és un dret humà, tal com recull Amnistia Internacional. La realitat, però, és una altra. Els CAPs estan debilitats després de molts anys de retallades. Falta personal i els metges de família, que són els que han de fer la derivació pertinent, si és que convé, estan sobrepassats després de mesos de pandèmia. Parlarem amb Rafael Penadés, psicòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, i amb la doctora Zoe Herreras, metge de família al CAP Comte Borrell de Barcelona. Coneixerem els casos de Paola Hernández i d'Ylènia Morros. La Paola va arribar fa un any a Catalunya amb els seus fills de 7 i 15 anys i la seva parella. Té 42 anys i és de l'Uruguai, on ha deixat una filla de 25 anys. Viu en un pis de lloguer social de Càritas i rep ajuda psicològica de l'entitat. La Ylènia té 29 anys, és periodista però no pot exercir. Està diagnosticada de TCA, trastorn de la conducta alimentària.

Cada dia, el Sistema d'Emergències Mèdiques, el SEM, rep una mitjana de 12.000 trucades. Què passa quan truquem al 112? Quins protocols s'activen? Ho descobrim en aquest reportatge amb segell Suplement.

El metge i investigador Salvador Macip acaba de publicar "Un dia la porta s'obrirà", escrit a quatre mans amb el també doctor Manel Esteller. Amb Macip, parlem sobre la pandèmia, l'ètica mèdica, l'existència humana i la pervivència.

Entrevistem l'últim cap d'ETA, la persona que va llegir el comunicat en què la banda anunciava que deixava la lluita armada, ara fa 10 anys. Com van ser els 16 mesos en què el govern de Noruega va intentar una mediació? Què diu ETA a la societat catalana? Com s'ha d'afrontar la reconciliació i la reparació del dolor generat?

Les famílies de Maria Jáuregi i de Pili Zabala provenen de tradicions polítiques diferents, però comparteixen el dolor d'haver perdut un ésser estimat de manera violenta. ETA va assassinar el pare de Jáuregi, socialista i exgovernador civil de Guipúscoa, l'any 2000. I el GAL va segrestar i assassinar el germà de Zabala, refugiat basc, el 1983. Totes dues parlen de reconciliació quan es compleixen deu anys de l'abandó de les armes per part d'ETA.

El periodista Xavier Aldekoa fa 20 anys que explica les diverses realitats que conviuen en un dels continents més diversos del planeta: Àfrica. Lluny de veure el continent com una sola unitat, Aldekoa explica que la multitud de realitats que hi ha conformen un oceà, que va molt més enllà de les ferides i les males notícies.