L'arqueòleg i professor Eudald Carbonell reflexiona sobre els efectes de la Covid sobre la humanitat des d'una perspectiva evolutiva però també social, i arriba a la conclusió que aquesta pandèmia -una més de les que hi ha hagut i hi haurà- posa de manifest que la globalització és el pitjor error històric de l'espècie. El motiu? Que els humans no hem après a connectar-nos entre tots en la diversitat, sinó en un model uniforme de consum del planeta sense límits, que posa de manifest una altra limitació: que cal canviar el sistema capitalista: "El capitalisme és un sistema caduc perquè no soluciona els problemes que genera". La solució, creu, vindrà en bona part de la tecnologia ben aplicada, l'autèntica herència que acabarem deixant els humans.
Patti Smith parla d'enyorança, del pas del temps; del pes de les absències. De rellotges de sorra que s'amuntega a la part de sota. De músiques, de llibres, de poemes i de pintures que la pertorben. D'equivocacions, de pors, de somnis que no es van arribar a fer, mai, realitat. I dels que l'acompanyen a la nit, damunt un cavall desbocat. D'una Medea projectada; d'una novel·la de Bolaño que la té encisada; de la veu greu del pare que li recita Pessoa; dels amics amb qui t'entens només amb la mirada. D'abrics negres sense costures; de llàgrimes amagades damunt un escenari per plorar un adeu. De biblioteques i cançons. De vida que s'escola i s'escriu i s'explica a "L'any del mico", una petita joia que ha editat en català Club Editor i que no us podeu perdre. Hem parlat amb ella, i sobre ella, amb el seu amic i promotor Gay Mercader i el seu traductor al català, Martí Sales.
Josep Maria Bartomeu, president del Barça, ha dit que remodelar el Camp Nou no es pot retardar, per mantenir el màxim nivell mundial, i ha recordat: "En aquests moments, hi hauria d'haver grues a l'estadi. Quan ens permeti la Covid-19, farem un referèndum." Bartomeu ha valorat positivament el resultat de l'auditoria que descarta que la junta hagués encarregat missatges de desprestigi cap a l'oposició i també jugadors de la plantilla. Sobre la tornada del soci al Camp Nou, Bartomeu ha dit que tenen perfilat un projecte perquè sigui possible a la tardor. També ha dit que no pateix per la continuïtat de Messi ni per la de Quique Setién. Pel president del Barça, "el VAR ha beneficiat un equip. Tenim aquesta situació. El VAR té un protocol, hem de revisar els protocols, fer un pas més".
A "L'ofici d'educar" conversem amb el psicòleg Jaume Funes, educador, periodista i autor de nombrosos llibres sobre la criança, entre els quals hi ha "Estima'm quan menys m'ho mereixo, perquè és quan més ho necessito", i el que ens presenta avui: "Estima'm... però vull saber-ne més". Jaume Funes està convençut que durant la pandèmia molts pares i mares i adolescents s'han descobert mútuament i que els adolescents han entès que no poden ser feliços si algú proper està patint. El Jaume Funes ens proposa deixar de veure els adolescents com un problema i aprendre junts.
La majoria hem sentit parlar de les aventures Marco Polo, Alí Bei i Shackleton, grans viatgers i exploradors de la història, però sabríeu dir-nos cap nom de dona viatgera? Es fa difícil, sembla que els mapes i la historia de l'aventura l'han escrita els homes i per als homes. Res més lluny de la realitat. Parlem amb la Patricia Almarcegui una escriptora que ha viatjat més de 20 anys per tot l'orient, descobrim viatgeres i aventureres d'altres èpoques i ens aturem en la figura de l'escriptora gironina Aurora Bertrana, que als anys 20 del segle passat se'n va anar a la Polinèsia i al Marroc.
A la secció "Master class Niño-Becerra" analitzem les darreres i preocupants previsions econòmiques del Fons Monetari Internacional. El catedràtic en economia ens valora la possibilitat que l'estat espanyol sigui intervingut en els pròxims mesos per la Unió Europea.
Manolo García acaba de treure un nou CD/DVD en acústic, "Acústico, acústico, acústico" on recull la versió més íntima d'alguns dels seus grans temes. Aprofitant això, parlem amb ell sobre la música, la política i el confinament.
El tràfic d'éssers humans converteix persones en mercaderies, i és un negoci que respon a una demanda existent a la Unió Europea i a casa nostra. "El matí de Catalunya Ràdio" emet un reportatge sobre tràfic d'éssers humans. Sentirem les veus de 3 dones afectades per les xarxes de captació. A continuació, l'anàlisi d'Ousman Umar, emprenedor social, fundador de l'ONG Nasco Feedings i autor del llibre "Viatge al país dels blancs", i Blanca Garcés, investigadora sènior de l'àrea de migracions del CIDOB.
L'expresident del Barça Sandro Rosell ha presentat el seu llibre "Una forta abraçada. Sis-cents quaranta-cinc dies i nits", editat per Rosa dels Vents. Sandro Rosell ha dit que sap que la directiva del Barça no destituirà Quique Setién, que Xavi hauria d'agafar experiència a Europa abans d'entrenar al club blaugrana ("perquè el Barça és una trituradora"), i que recomana a Joan Laporta que no es presenti a les eleccions al club perquè "al Barça, l'època de Rosell, Laporta i Bartomeu ja ha passat. Toca gent nova." Rosell ha explicat també el perfil de qui, segons ell, no ha de ser president del Barça: algú que hi tingui interessos personals. Per acabar, Sandro Rosell ha dit: "Si puc influir tant en Catalunya com en les eleccions del Barça, ho faré."
A "L'ofici d'educar" conversem amb el pedagog Francesco Tonucci, una referència mundial de la infància i autor d'"El Frato", que explica que s'ha demanat l'opinió a tots els experts sobre les criatures, però no als mateixos nens; i ells ho han fet a través dels Consells dels Nens, i allò més fonamental que han dit els nens i nenes és que han trobat a faltar els amics i han acabat farts dels deures. Diu Tonucci que no ens hem de demanar què han perdut les criatures durant aquesta crisi, sinó què han après.
El cineasta i periodista David Trueba troba un greu error que s'intenti amagar els escàndols que afecten la casa reial, començant pels estaments polítics i el mateix rei. En aquest sentit, Trueba creu que Felip VI es pensa, erròniament, que els maldecaps s'acabaran quan el seu pare ja no hi sigui. També considera que la crisi de la Covid-19 no acabarà amb la societat de consum, però d'aquí en sortirà una generació amb un pensament diferent, com va passar per exemple durant la Guerra Civil.
El 28 de juny, els col·lectius LGTBI celebren arreu del món el Dia de l'Orgull LGTBI. Parlem amb Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori Contra l'Homofòbia de Catalunya, i Carla Agulló, jurista i activista trans que ve com a testimoni de vulneracions de drets, amenaces i homofòbia a Catalunya. També ens avancen els resultats de l'"Informe de l'Observatori contra l'Homofòbia". També parlem de l'homofòbia al Pròxim Orient amb Txell Feixas, corresponsal de CR i TV3 al Pròxim Orient, i Mahmoud Ashraf, activista LGTBI egipci i sol·licitant d'asil.
Aviat farà mig any que amb el temporal Gloria el mar va empassar-se 3.000 hectàrees d'arrossars, i el Delta de l'Ebre denuncia l'oblit i l'incompliment de les promeses. Dragar sorra, portar riu avall els sediments atrapats als embassaments, instal·lar dics inflables intel·ligents per trencar les onades, recuperar dunes i camins de guarda... quines són les obres i infraestructures més urgents per frenar la regressió del delta abans no arribin noves tempestes, a la tardor i a l'hivern? Ho debatem amb Dani Forcadell, arrossaire; Lluís Soler, alcalde de Deltebre; Guillem Borés, propietari de part de l'illa de Buda; Montse Castellà, cantant i activista; i Miquel Àngel Albacar, enginyer de camins, canals i ports.
L'alvocat: de superaliment de moda a víctima del seu èxit. El consum d'alvocat a Catalunya s'ha disparat un 300%: mengem menys pomes, mongetes, seitons i conill, productes de proximitat, i consumin més alvocat, salmó o pinya. Però quines són les conseqüències mediambientals d'aquest canvi d'hàbits? En parlem amb Mariano Condomina i Vicent Jesús Ribera, agricultors que han arrencat els tarongers dels seus camps per plantar-hi alvocaters, i amb la periodista Esther Vivas i l'antropòleg Xavier Medina.
La revetlla de Sant Joan del 2010 va ser tràgica. Dotze persones van morir atropellades per un tren i disset més van resultar ferides. La justícia sempre ha donat la raó a Renfe i Adif, que culpabilitzen les víctimes d'haver creuat les vies per un lloc prohibit. Però els afectats denuncien deficiències a l'estació, una andana massa estreta, insuficient per als 1.800 passatgers que s'hi van concentrar aquell dia, i mal senyalitzada i il·luminada. En parlem amb la seva advocada, Núria López; amb la portaveu dels familiars, Eidy Ayala, que va perdre un fill de 19 anys en l'accident; amb la supervivent Agustina de Jesús, ferida, i amb l'historiador i expert ferroviari Joan Carles Salmerón.
Ahir vam entrar oficialment en l'estiu astronòmic. Així que avui amb el Joan Anton Català aprenem curiositats sobre el solstici d'estiu.
A "L'ofici d'educar" recollim el sentir de la comunitat educativa, i busquem respostes al Departament d'Educació. I per fer-ho comptem amb Núria Vallès, portaveu de "Tornem a les escoles"; amb el director general de Centres Públics i president del Consorci d'Educació de Barcelona, Josep Gonzàlez-Cambray; amb Carles Parellada, mestre de Primària i president de l'Associació MES (Moviment Educatiu Sistèmic); amb Esther Górriz, directora del casal d'estiu La Taca del Castellar del Vallès, amb Oriol Julià, de SEER (Salut i Educació emocional, i amb un tresor de pel·lícula: "Les vides de Marona".
Sempre s'ha tractat la menstruació de les dones com una cosa desagradable i fastigosa, que s'ha d'eliminar i higienitzar. Els anuncis fan servir el famós líquid blau per referir-s'hi, com si no pogués ser vista. I de mares a filles, se segueix reproduint la idea de la regla com una condemna o càstig que provocarà dolor. Aquesta setmana, volem repensar la regla a "Les dones i els dies". Sagnem, sí, i què passa? Parlem amb activistes menstruals, sociòlogues, educadores i, simplement, persones que menstruen, per trencar tòpics i prejudicis.
Després de l'èxit de "Canto jo i la muntanya balla", Roger Escapa visita l'escriptora Irene Solà en un dels seus espais més íntims, Malla, a Osona. Amb ella, parlem sobre l'escriptura, l'amor i les arrels. A més, anuncia que està treballant en material literari nou.
Entrevistem el conseller d'Educació, Josep Bargalló,el dia que s'acaba el curs 2019-20 i que es reuneix el Consell Escolar per debatre algunes de les propostes per al curs vinent. El conseller ha assegurat que es garantirà la presencialitat a les aules a primària i secundària i que no es duplicaran les classes, tot i que sí que es reduiran les ràtios.
Al "Deixa que soni", amb Blai Marsé, parlem amb Alguer Miquel i Sergi Carbonell, dos dels membres fundadors de Txarango, que publiquen "De vent i ales", últim disc de Txarango. Amb aquest nou disc, posen punt final a 10 anys de trajectòria i d'història.
Entrevistem la doctora Judit Villar, adjunta del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, arran del descobriment que la dexametasona, un antiinflamatori comú i barat, és eficaç en els casos de Covid que requereixen respiració assistida. Segons un estudi de la Universitat d'Oxford, aquest medicament corticoide redueix un terç el risc de mort, però cal limitar-ne l'ús a pacients greus "perquè pot tenir efectes secundaris importants".
Mariola Dinarès conversa amb Anna Ramis, pedagoga i autora del llibre "De 0 a 3, res de pantalles?" sobre la relació que han de tenir els nadons i els nens de menys de tres anys amb els mòbils, les tauletes i la televisió.
A "L'ofici d'educar" fem un retrat social, pedagògic i psicològic del que ha passat els últims tres mesos amb les famílies, i l'escola "online" i presencial. Ens preguntem: Quines són les conseqüències del distanciament físic per a les criatures? Com podran tenir un estiu enriquit? I com serà l'escola postconfinament? En parlem amb la Sandra Ruiz, mestra, psicopedagoga i directora de l'EBM de Sant Cebrià de Vallalta; Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia i investigador de referència sobre desigualtat educativa; Mercè Lopez, mestra d'educació infantil i primària que s'ha fet viral amb els seus articles sobre l'escola "online"; l'Anna Carpena, mestra especialista en educació emocional; Laia Servera, editora i presentadora de l'"Info K", i Cristina Gutierrez, de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera.
Ens vestim de dol per acomiadar Pau Donés, cantant de Jarabe de Palo, un creador de cançons amb influències llatines i d'altres latituds que va acostar la música espanyola i la llatina en un moment clau. Donés va ser dels primers artistes alternatius a triomfar i sumar candidatures i premis Grammy, molt abans que tots els artistes llatins supervendes actuals. Avui l'escoltem, perquè no hi ha res millor per recordar-lo que escoltar-lo. 01 Jarabe de Palo - "La flaca" 02 Jarabe de Palo - "El lado oscuro" 03 Jarabe de Palo - "Agua" 04 Jarabe de Palo - "Bonito" 05 Jarabe de Palo - "Mil ocells" feat. Txarango 06 Jarabe de Palo - "Ara vinc d'enlloc" feat. Gertrudis 07 Jarabe de Palo - "El lunar de María" feat. Peret 08 Jarabe de Palo - "A lo loco" feat. Celia Cruz 09 EMLAN - "Aviones de Papel" 10 Johnny Olas - "Pierdes el tren" feat. Mafalda 11 Maurino - "En camino" 12 Che Sudaka - "De colores" feat. Los Rabanes 13 Txarango - "A la deriva" 14 Jarabe de Palo - "Vuelvo" 15 Jarabe de Palo - "Besos en el ascensor"