Podcast temàtic TopCatRàdio de Catalunya Ràdio

A Catalunya hi ha prop de 930 psicòlegs treballant al sistema públic de salut o, el que és el mateix: 9 per cada 100.000 habitants. Els col·legis de psicòlegs denuncien que aquesta quantitat és insuficient per atendre la població com cal i que caldria, com a mínim, doblar-la. En parlem amb el psicòleg de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell Roger Ballescà i el coordinador del CESMA Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat Òscar Pino; vicesecretari i vocal, respectivament, del Col·legi Oicial de Psicologia de Catalunya, que xifren en 46.000 milions d'euros el cost de no tractar a temps i de manera adequada els problemes de salut mental.

"Quan esclata la guerra, l'adrenalina puja i ja no baixa fins que surts del país." Ho explica el càmera Roberto Figueroa, que ha acompanyat Lluís Caelles durant la cobertura prebèl·lica i els primers dies de la invasió russa d'Ucraïna. Tots dos, juntament amb Manel Alías, Cèlia Cernadas i José Antonio Rodríguez, enviats especials de TV3 i Catalunya Ràdio, expliquen en primera persona com van viure l'inici de la guerra, i analitzen l'estratègia de Vladímir Putin en el conflicte, i les possibles sortides a la guerra. Durant la conversa, connexió en directe amb els enviats especials d'"El matí de Catalunya Ràdio" a Lviv, Albert Mercadé, Carla Verdés i Martí Cuní. I trucades a dones ucraïneses que s'han quedat al seu país, per ajudar sobre el terreny durant la guerra.

Com han viscut la pandèmia les generacions més joves? Quines conseqüències els ha comportat? Com encaren el futur? Ara que fa dos anys de la primera gran onada, parlem sobre les expectatives i les frustracions de la generació mascareta.

Yana Denysenko és radiòloga de l'hospital regional de Kíev. Les últimes hores les ha passat tancada al centre atenent ferits de guerra. Alguns dels ferits que ha atès són soldats russos, a qui, després d'aplicar cures bàsiques, la policia s'ha endut.

L'esborrany de currículum de secundària no contempla l'assignatura de filosofia a l'educació postobligatòria. A l'espera que els docents i els centres hi facin les seves aportacions, una part de la comunitat educativa ha posat el crit el cel. Per què és important la filosofia a l'educació? Què està fallant en el model educatiu actual? En parlem amb la filòsofa Marina Garcés i amb la secretària de Transformació Educativa del Departament d'Educació, Núria Mora.

És la gran protagonista del dia. Carla Simón ha fet història amb la seva pel·lícula "Alcarràs", que acaba de ser reconeguda amb l'Os d'Or de la Berlinale, un dels premis més importants del cinema internacional. El segon llargmetratge de Carla Simón és un drama rural rodat amb actors no professionals, triats en un càsting de més de 9.000 persones. Un cinema concret que envia missatges universals, i això és el que ha valorat el jurat de la Berlinale, que també ha destacat la tendresa de les interpretacions i la seva connexió amb la terra que els envolta.

El fenomen del jihadisme, ISIS o Daesh i el terrorisme islàmic, s'ha explicat des del punt de vist masculí. Molt poques vegades es parla de quin és el paper de les dones dins l'organització. Com les capten? De què s'encarreguen? Sovint el seu paper se simplifica en dos bàndols: o són víctimes o són el mal personificat. Parlem amb periodistes i acadèmiques que coneixen el fenomen de prop per saber-ne més coses. En parlem amb la investigadora Carola García-Calvo i la periodista Natalia Sancha.

El 25 de març de l'any passat es va legalitzar la possibilitat que una persona demani morir davant d'una situació de gran patiment. D'aquesta manera, a les cures pal·liatives i a l'eutanàsia passiva s'hi afegia una nova possibilitat per a malalts greus amb afeccions incurables i sotmesos a un patiment constant i extrem: l'acompanyament mèdic per a una mort conscient i digna. En aquest reportatge ens acostem a aquesta realitat.

Com es viu la diversitat sexual al món rural? Viatgem al Bages per conèixer l'experiència d'un noi trans; anem a un petit poble de la Garrotxa per veure com hi ha encaixat una parella de noies nouvingudes; i visitem l'Isaac Sosa (o Gal·la Rouge), que ha passat de rebre amenaces per la seva condició sexual a organitzar el primer concurs de drag-queens rurals a Prades.

Tot i que la corba de contagis es va aplanant, encara hi ha 3.000 pacients ingressats als hospitals. Els centres hospitalaris mantenen un règim de visites molt estricte per protegir els malalts i evitar brots. Testimonis expliquen com en aquesta sisena onada hi ha manca d'humanitat en els protocols. Una neboda explica que "la tieta va morir sola, ni ens van telefonar per avisar-nos", una neta detalla que "l'avi s'estava morint a l'hospital i no em vaig poder ni acomiadar", i una filla explica que "no tots els germans podem visitar la mare a l'hospital, tot i que és a pal·liatius".

Celebrem els 100 anys de la publicació, el 2 de febrer del 1922, de l'obra magna de James Joyce, "Ulisses". En parlem amb l'escriptor i fundador de l'Escola Bloom Borja Bagunyà, Míriam Cano, Oye Sherman i Adolf Beltran, i tindrem els testimonis de Valèria Gaillard, Joan Vidal, Anna Ballbona, Antònia Carré Pons i Víctor Garcia Tur, que comparteixen la seva experiència de lectura del llibre. La Míriam ens portarà també un conte Joyce, "El nedador" de John Cheever, i la Sherman celebra, entre d'altres, l'aniversari de La Bohème i ens porta la carta inefable de Marina Castaño a Camilo José Cela.

El periodista barceloní acaba de publicar el seu cinquè llibre, "El corresponsal", ambientat a Birmània. Una història d'amor, de revoltes socials, de respostes autoritàries i de periodistes estrangers que es mouen entre la recerca de la veritat i el cinisme. Després de l'èxit de "El director", on explicava les interioritats del diari El Mundo, que va dirigir durant un any, ara Jiménez ens proposa conèixer les intimitats dels corresponsals de guerra.

L'accés a la pornografia és molt fàcil, les opcions són múltiples, ja no és com abans quan apareixien els rombes i tot era secret. A més, els nens i nenes estan en contacte amb continguts pornogràfics molt aviat sense tenir clar què estan veient. Els adults, per la seva banda, a vegades confonen el que veuen a les pantalles amb la sexualitat real. Tots hi sortim perdent, però especialment les dones. Què s'amaga darrere del porno? En quines condicions treballen les actrius? Quins drets tenen aquestes dones? Com funcionen les plataformes de contingut pornogràfic? Parlem amb actrius, directores, productores, sexòlogues i acadèmiques per analitzar la pornografia audiovisual.

Alejandro Palomas és escriptor, Premi Nacional de Literatura Juvenil el 2016 i Premi Nadal l'any 2018 i explica, sense cap mena de pudor, com va abusar d'ell un germà de La Salle. Una aberració que l'ha perseguit tota la vida i que denuncia com a mal sistèmic a "La tarda de Catalunya Ràdio".

La Habiba va arribar de petita a Catalunya amb els seus pares i germanes. I amb el temps, explica, va començar a veure que no podia fer el mateix que feien les seves amigues de l'escola. Que el seu pare, en nom de la religió, no la deixava. Sentireu com explica que ha patit el que ella mateixa anomena violència religiosa, i assegura que no és un cas únic, diu que hi ha moltes nenes aquí a Catalunya que l'estan patint.

Moltes vegades, la inèrcia es converteix en motor de l'existència. No mirem enrere si no és per sentir una mica de nostàlgia. I sobretot no mirem endavant. Perquè fer-ho, de vegades, pot ensorrar el món sota els nostres peus. Amb el padró d'habitants a la mà, el 2020 Barcelona va perdre més de 15.000 veïns. No és cap anècdota. És una conseqüència directa de la pandèmia. I no parlem només dels morts provocats pel virus. Parlem, sobretot, de gent que amb els successius confinaments, amb els problemes laborals, i amb més temps per pensar, han decidit marxar de la ciutat. Alguns han optat per moure's de la capital a la rodalia. Mentre que altres han fet el pas complet, i s'han atrevit a fer realitat un canvi de vida que potser, abans, era només una fantasia. La pandèmia ha servit a molts de punt d'inflexió. Altres, però, van fer el clic abans, sense necessitat de cap virus.

És el CEO de l'empresa Goin, una aplicació per a petits estalviadors i inversors, i la llista Forbes l'acaba d'incloure entre els 30 menors de 30 anys més influents del món. Quan l'hi van anunciar va ser un gran dia, tot i que l'endemà, explica, no havia canviat res i la seva mare li seguia clavant la bronca. Va veure en la tecnologia l'oportunitat de la seva vida, però va començar fent trucs de màgia a casaments i festes, després de descobrir la centenària botiga El Rei de la Màgia. Diu que amb la màgia ho ha après tot, i la seva recepta financera és no invertir grans quantitats però sí provar-ho i aprendre. Perquè no fan màgia, però el que fan pot ser màgic, conclou.

Ferran Latorre és el primer alpinista català que ha coronat les catorze muntanyes de 8.000 metres que hi ha al planeta. Amb ell parlem sobre la vocació de l'alpinisme, els riscos que comporta i les reflexions a què arribes després d'una vida dedicada a la muntanya.

Un dels fenòmens més singulars que ha passat durant la pandèmia als Estats Units és el que es coneix com "The great resignation". La renúncia massiva de milions de nord-americans a la feina que tenien, abans de la covid. Ho fan pel sou? Per les condicions de treball? Per què han descobert que treballant des de casa viuen millor? La pandèmia els ha fet replantejar les prioritats a la vida? En parlem amb l'Àlex Font, periodista del diari Ara; la sociòloga Marina Subirats, el professor de la UOC Josep Lladós i el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga.

Fins a principis del segle XX vivien a la vall de Ribes els anomenats "golluts", un col·lectiu de persones nanes que patien goll, una malaltia que afectava les tiroides provocada per la falta de iode. Encara avui l'existència dels golluts és un motiu de vergonya per a moltes persones de les valls pirinenques; per tal de reivindicar-ne la memòria i també per trencar l'estigma que encara hi ha, Joaquim Roqué i Miquel Sitjar acaben de publicar el llibre "Els misteris dels golluts o nans de Ribes".

Aquest dimarts passat, un equip d'"El suplement" va entrevistar Ricky Rubio a distància. En aquell moment era a Nova Orleans, on poques hores després va jugar un partit en què es va fer una lesió que el deixarà fora de joc tota la temporada. Amb ell parlem sobre la salut mental i la vida als Estats Units.

Capítol 894. Amb l'entrada de les forces aliades als camps de concentració i extermini del nazisme, entre abril i maig de 1945, per als supervivents s'iniciava una etapa molt dura, la de retrobar-se amb la vida a l'exterior i tornar a casa, si és que això era possible, intentant deixar enrere els horrors viscuts. Una part seva va quedar atrapada per sempre més en aquells records. Es calcula que només un terç dels internats als camps nazis va aconseguir sobreviure al genocidi sistemàtic. Dels 9.161 ciutadans espanyols que hi van entrar, per exemple, només en van sobreviure 3.539. Els seus testimonis, orals i escrits, ens parlen del millor i el pitjor de la condició humana. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i David Serrano Blanquer, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull, de l'Escola Pia de Sabadell i de la Universidad ORT Uruguay.

L'any 2021 ja s'acaba. Ha estat un any molt intens: de covid, encara, i de vacunes. De Pere Aragonès com a president i dels atacs a la llengua catalana. De botellots, marihuana i de retorn dels talibans a l'Afganistan. D'abusos i violacions i del preu disparat de la llum. També ha estat l'any dels indults, de la detenció de Puigdemont a l'Alguer i d'incendis, inundacions i la COP26. L'any de l'assalt al Capitoli i de l'adeu de Merkel, d'atacs cibernètics i d'aixecar barreres als peatges. L'any en què ha triomfat "Crims" i ens han deixat Charlie Watts o Raffaella Carrà... Tot això i molt més, en aquest exhaustiu resum, els 20 fets més destacats de l'any: "Els 20 del 21".

Avui el micròfon autònom ens acosta la història del Sergio Pardo, un jove de Sant Boi de Llobregat que amb només 18 anys parla més de 10 llengües. El Sergio és estudiant de Bioquímica i Biotecnologia a la universitat de Gant, a Bèlgica. Com ho ha fet per aprendre tantes llengües? Ens ho explica!

Una obra que està en marxa i amb molt bona acollida és "El gran comediant" de Joel Joan i Héctor Claramunt, que es pot veure al Teatre Goya fins al 13 de febrer. Cada dia, en aquest escenari de Barcelona s'hi enfila Llorenç Tortosa, un actor que de tan egòlatra acaba sent ridícul. És a "El gran comediant", l'última obra de Joel Joan i Héctor Claramunt, que parla de temes universals com l'amistat, la rivalitat, l'èxit i el fracàs i que fa autocrítica d'un món tan exposat a l'opinió dels altres com és el de la interpretació.