Què hem de fer si cada cop hi ha més temporals excepcionals com el Gloria? En parlem amb el meteoròleg Francesc Mauri; l'enginyera civil Nel·la Saborit, tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona; l'investigador Carles Ibáñez, de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), i Anna Pérez Català, ambientòloga i codirectora de l'ONG Climate Tracker.
El científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes alerta que un dels problemes de les inundacions al delta de l'Ebre per efecte del temporal Gloria és que el riu ha perdut sediments a causa de l'acció de l'home.
Parlem amb Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB i expert en ecologia dels rius: "La situació és complicada. Se sap des de fa molts anys què s'ha de fer, però ningú ho vol pagar".
Especial "Catalunya migdia" des de Deltebre, amb els alcaldes de la zona: Adam Tomàs, d'Amposta; Joan Castor, de Sant Jaume d'Enveja; Lluís Soler, de Deltebre; Joan Roig, d'Alcanar i president del Consell Comarcal del Montsià, i també Xavier Curto, vicepresident de la Taula de Consens pel Delta i de la Comunitat de Regants del Marge Esquerre: "Sempre ens diuen que el Delta és un sistema dinàmic però això no exclou que puguem ajudar la natura a recuperar-se". Hi afegim per telèfon Agustí Sánchez-Arcilla, expert en enginyeria civil i ambiental de la UPC.
Avui, primer dia del judici a l'Audiència Nacional contra l'excúpula dels Mossos d'Esquadra amb el testimoni del major Josep Lluís Trapero. A l'"APM?" hem pogut sentir les primeres reaccions amb dues veus del tot autoritzades: Txus Ticiero, patrullador urbà i portaveu del col·lectiu de "helpers" de Barcelona, i Bonaventura Requesens Palafolls, president de l'AMI (Avorrits que es Mouen per la Independència).
Patrycia Centeno analitza el llenguatge no verbal dels protagonistes de la primera sessió del judici a l'Audiència Nacional contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos durant la tardor del 2017 per un delicte de rebel·lió.
Expliquem les precàries condicions laborals dels treballadors d'Amazon amb Douglas Harper, delegat de CCOO de San Fernando de Henares, i Sergi Lafuente, del centre del Prat de Llobregat. Ens parlen de moltes baixes per ansietat, d'haver de caminar més de 20 km per anar a buscar el producte comprat per internet, de lesions per haver d'empaquetar ràpid i, fins i tot, de no tenir temps per poder anar al bany per no perdre temps de producció. Ens expliquen que els mossos de magatzem són els que viuen aquestes situacions, ja que fan una mitjana de 400 paquets cada hora. Unes condicions laborals precàries que viuen els centres de diferents països de l'empresa tecnològica de Jef Bezzos, l'home més ric del món. Ens anuncien noves mobilitzacions. Ens hem posat en contacte amb l'empresa per saber la seva versió de la situació i no hem rebut cap resposta.
Si una dona trobarà feina o si es buscaran solucions tecnològiques a malalties que afecten sobretot les dones són coses que desitgen els algoritmes. Els algoritmes són números i, per tant, no són masclistes, però sí que ho són els homes que s'encarreguen de omplir de dades aquests algoritmes. Parlem amb Gemma Galdón, directora d'Eticas Consult, i analista de polítiques públiques; Lucía Velasco, economista i experta de la Comissió Europea que analitza l'impacte de la digitalització en el mercat laboral, i David Casacuberta, filòsof especialista en ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 9 de desembre de 2016 maten de dos trets al cap una dona de l'alta societat alacantina. El crim passa dins d'un concessionari d'automòbils. La víctima és María del Carmen Martínez, vídua de l'expresident de la CAM, la Caja de Ahorros del Mediterráneo. La policia descarta de seguida el robatori i comença a recollir els indicis del que sembla un assassinat a sang freda. El crim, com si es tractés d'un episodi de "Falcon Crest", "Nissaga de poder" o la més recent "Succession", d'HBO, obrirà les portes d'una trama de rancúnies familiars, ànsies de revenja i la lluita per un sucós empori empresarial. No fa massa es va celebrar el judici i el final va ser sorprenent.
19 de cada 20 persones sobreviuen a un intent de suïcidi. Què porta una persona a voler acabar amb la seva vida? Per què no se'n parla? Expliquem aquesta realitat que ens envolta amb diversos testimonis que han viscut el suïcidi de prop.
Nova entrega de les notícies a l'any 2040. Viatgem a través de la màquina del temps 20 anys per descobrir que un grup d'espeleòlegs espanyols baixa per primera vegada a les clavegueres de l'Estat; l'útim dels policies ferits durant els aldarulls de Barcelona posteriors a la sentència del procés ha estat donat d'alta 20 anys més tard; Lluís Llach definitivament s'instal·la al Senegal decebut amb el procés d'emancipació nacional; Greta Thunberg guanya Gran Hermano VIP i Dembelé, per fi, aconsegueix jugar tres partits seguits sense lesionar-se.
"L'avarícia dels humans acaba provocant accidents que no caldrien", conclou Rafael López, amic d'una de les víctimes de l'explosió de dimarts a IQOXE, que ha escrit un article dur i emotiu a "Fet a Tarragona". Lamenta la deshumanització del sistema productiu que posa al davant els beneficis: "Com pot ser que una empresa amb tants beneficis no compleixi el que caldria en seguretat?" També lamenta que s'hi mantinguessin "persones incompetents" perquè, "si això en tota feina és dolent, en la indústria química encara més".
Laro Setién juga al Sant Andreu de la Tercera Divisió i és el fill de Quique Setién qui ens aclareix si els Setién tenen vaques i quina és la relació de proximitat amb el nou tècnic del Barça.
Un equip mèdic liderat per l'oncòleg Joan Massagué ha descobert una possible via per tractar la metàstasi en el càncer. Ho hem comentat amb Joan Seoane, doctor en Bioquímica i Biologia Molecular i investigador ICREA a l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron.
Entrevistem Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, i Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil, en un "Catalunya migdia" especial sobre el terreny coincidint amb l'explosió d'una empresa petroquímica que ha causat dos morts i vuit ferits. Ricomà creu que cal revisar el protocol d'emergència "perquè l'actual no té en compte com gestionar el neguit de la gent". Delgado apunta a errors de comunicació des de l'empresa IQOXE, origen del sinistre.
El portaveu de la plataforma ambiental Cel Net, Josep Maria Torres, denuncia que hi ha "una deixadesa i una falta de control" alarmants dels efectes mediambentals del complex petroquímic de Tarragona, per part de les administracions, en una zona on viuen 300.000 persones. Assegura que en els últims 4 o 5 anys hi ha hagut 10 incidents, alguns de greus, i que no han trascendit als mitjans de comunicació. Lamenta que els contactes amb el Departament de Territori, els últims 8 anys, no hagin donat cap resultat concret.
Convidats per "El matí de Catalunya Ràdio", sis eurodiputats conversen en una mateixa taula des d'Estrasburg. Jordi Cañas, eurodiputat per Ciutadans; José Manuel García Margallo, eurodiputat pel PP; Javi López, eurodiputat pel PSC; Ernest Urtasun, eurodiputat per En Comú Podem; Diana Riba, eurodiputada per ERC, i Toni Comín, eurodiputat per Junts per Catalunya, parlen sobre immunitat, diàleg polític i resolució de conflictes...
L'economista francès Thomas Piketty parla amb Mònica Terribas sobre un eventual estat català, sobre la necessitat de reformar Europa, i sobre desigualtat, arran de la publicació del seu últim llibre "Capital i ideologia". També defensa la seva proposta que tots els joves rebin de l'estat 120.000 euros quan arribin als 25 anys. Uns ingressos que s'aconseguirien fent pagar més a les persones que hereten grans fortunes, i apujant l'impost de la renda als que cobren més diners.
Primera "master class" del 2020 amb el catedràtic d'Economia Santiago Niño-Becerra, que analitza com pot afectar l'economia la formació del nou govern de coalició de l'estat espanyol. Amb ell també parlem de com s'ha d'encarar l'envelliment de la població perquè l'economia no en surti perjudicada i abordem altres qüestions com la fi dels diners en efectiu i la discriminació racial de la IA.
Xavi Campos dona els detalls de la negativa de Xavi Hernández a agafar les regnes del Barça ara.
Ser dona i tenir pèl al cos sempre ha estat considerat poc femení. Des de petites ens imposen que tenir pèl no és propi de la feminitat, i la societat ens obliga a depilar-nos. En el programa d'avui reivindiquem que tenir pèl no ens fa ser menys dones. Parlem amb l'escriptora Pilar Pedraza sobre les dones barbudes al llarg de la història; descobrim el projecte Som Barbàrie, que reuneix una colla de dones barbudes de Catalunya, i conversem amb l'humorista Ana Polo, que ens explica que ha dit prou a la depilació. També parlarem de cabells i melenes amb la historiadora britànica Donna Bevan i descobrirem els orígens de la depilació a Espanya.
A l'advocat de Clara Ponsatí, l'escocès Aamer Anwar, li ha coincidit una visita a Catalunya amb una jornada d'ofensives de la justícia espanyola contra polítics catalans de tots colors. Troba covard que finalment el Parlament Europeu hagi retirat la immunitat a Junqueras, i un insult que s'inhabilitat el president Torra. Entén que JxCat i ERC han de deixar de banda les discussions perquè amb la unitat i la força de la gent es podrà tirar endavant. Si no, avisa, Catalunya tornarà 300 anys enrere una vegada més.
Al 'Tot costa' hem explicat que el Barça ha proposat a Xavi Hernández ser l'entrenador de l'equip la temporada que ve. Òscar Grau i Éric Abidal s'han reunit amb ell aquest divendres a Doha, a Qatar. La trobada ja estava prevista des de feia temps i no té res a veure amb l'eliminació de l'equip ahir a la Supercopa. El club busca entrenador amb la idea que Valverde no continuarà el pròxim curs.
Entrevistat a "El matí de Catalunya Ràdio", l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, diu que descarta recórrer al permís per a casos excepcionals previst a la llei penitenciària apuntat pel director de l'Observatori del Sistema Penal, Iñaki Rivera. L'advocat ha confirmat que Oriol Junqueras o la seva família demanaran l'"habeas corpus" al jutge del partit judicial de Manresa perquè consideren que està en situació de detenció il·legal.
El catedràtic de Dret Constitucional pot presumir de ser un dels pocs juristes de l'Estat que ha encertat tots els vaticinis que ha fet sobre el poc futur que tindrien a Europa les sentències dels tribunals espanyols relacionades amb el procés independentista català. En aquest àudio torna a fer nous pronòstics.