Oriol Bohigas, reconegut unànimement com el pare arquitectònic de la Barcelona moderna, ha mort aquesta setmana poc menys d'un mes abans de complir 96 anys. Una llarga vida dedicada a la seva professió i a la seva ciutat. Una tasca reconeguda internacionalment, prestigiosa i fecunda com poques, que ha format la personalitat d'un home polièdric, un intel·lectual que ha contribuït decisivament a cimentar la cultura catalana tal com avui la coneixem i l'entenem. Oriol Bohigas ("La ciutat de tothom", de Zeba Produccions) No tan sols ha sigut un arquitecte rellevant, també va estar en la gènesi d'un projecte tan troncal i cabdal com Edicions 62, editorial de la qual va ser president durant molts anys. També va presidir la Fundació Miró i l'Ateneu Barcelonès. Amb David Mackay i Josep Maria Martorell van crear el despatx d'arquitectura MBM. Amb la seva mirada moderna i ambiciosa va remodelar la ciutat. No hi ha cap districte que no tingui la seva petjada. Des dels edificis de la ronda del Guinardó, l'edifici rusc de l'avinguda Meridiana, la grapadora que és el Museu del Disseny de les Glòries, les escoles Thau i Garbí, les ampliacions d'El Corte Inglés. Un creador de sinergies Però sobretot, el que segurament sigui el seu llegat més perdurable, més popular, més valuós, sigui l'ambiciosa remodelació del front marítim de Barcelona amb vistes als Jocs Olímpics del 1992. La famosa obertura de la ciutat al mar és obra seva, n'és el pare intel·lectual i l'executor tècnic essencial. Des del seus successius càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona durant quinze anys, des de la simbiosi visionària que va mantenir amb Pasqual Maragall, va treballar perquè Barcelona estigués a l'altura quan li va tocar ser observada per tot el món. Oriol Bohigas a l'acte en què va rebre la medalla d'Or de Barcelona (Europa Press) Feia ja molts anys que Bohigas treballava per a la ciutat. Ja fos des del seu despatx professional com amb l'activa militància cultural i intel·lectual que professava. Membre destacat de la coneguda Gauche Divine, Bohigas era un hàbil creador de sinergies, un facilitador de complicitats i generador d'entusiasmes compartits. Tant se val si era per crear una nova revista d'arquitectura, donar l'empenta decisiva a un projecte editorial o provocar reunions on la discussió sobre tendències internacionals d'arquitectura s'allargaven fins ben entrada la matinada.