Pensa abans de clicar

Les històries sensacionalistes, ambigües o irrellevants proliferen als mitjans. Això té més conseqüències del que sembla
Actualitzat

Tafaneria, morbositat, avorriment... El titular és un esquer suculent que impulsa l'usuari a clicar. La Joyce i el Frank van morir el mateix dia, l'un al costat de l'altre, després de 77 anys casats. Et sona? És ben possible que tu també hi hagis clicat. Però no et sentis culpable perquè no estàs sol. La mort d'aquest matrimoni és una de les històries més llegides i compartides dels últims mesos. És una història trista i tendra, però no ens explica la realitat, ni contribueix a formar-nos com a ciutadans crítics, només ens entreté.

Els titulars sensacionalistes, ambigus, curiosos o viscerals omplen les portades. Per què? L'historiador i periodista britànic Timothy Garton Ash ho atribueix sobretot a un fenomen: Facebook.

Amb gairebé 2.000 milions d'usuaris, aquesta xarxa ha arrabassat als mitjans el control sobre la distribució de la informació. Això significa que per arribar a la seva audiència, els editors estan obligats a passar pel jou de Facebook, i la competència és ferotge.

Com hi fan front els mitjans? "Criden i s'agiten perquè s'estan ofegant. Aposten llavors pel sensacionalisme deixant de banda el periodisme d'investigació, que resulta massa car i no dona clics", sentencia Garton Ash. I mentre això passa a les redaccions, el blau s'estén pel món com si fos una epidèmia sense control.

Timothy Garton Ash va fer aquesta dura crítica davant d'un auditori ple de periodistes. Va ser al Global Editors Network, una conferència anual que aplega editors de mitjans de tot el món.

Per què tot això hauria de preocupar els ciutadans? Perquè el monopoli de Mark Zuckerberg posa en risc la llibertat d'expressió i, de retruc, la qualitat de la democràcia.

Garton Ash ho diu amb coneixement de causa. Ha analitzat la salut de la llibertat d'expressió durant deu anys amb una conclusió contundent: Estem més interconnectats que mai, però les nostres societats són més desconfiades i estan més polaritzades, fet que les fa fàcilment manipulables.

L'investigador Jonathan Bright ha analitzat aquesta tendència. En un estudi fet amb dades de Twitter, Bright constata que les persones amb una ideologia moderada tenen una dieta informativa més variada. En canvi, les persones extremistes consumeixen mitjans que retroalimenten els seus prejudicis.

Aquesta divisió, la flaquesa dels mitjans davant dels governs i el poder de Google i Facebook (empreses privades, no ho oblidem) debiliten la llibertat d'expressió enfront d'un populisme cada cop més musculat.

"Els ciutadans necessitem mitjans fiables, plurals i lliures de la censura per poder prendre decisions ben informades i participar en la vida política", assegura Garton Ash. "L'aspecte essencial és establir una relació de confiança entre els periodistes i els lectors".  

La confiança és construeix amb honestedat i ningú millor que George Orwell a "Homenatge a Catalunya" per expressar-ho: "Previnc a tots contra la meva parcialitat i contra els meus errors. No obstant, he fet el possible per ser honest". I tots nosaltres el vam creure perquè va ser brutalment sincer.