Morir per 1.400 euros

"Peepli" és la història d'una família pobra del centre de l'Índia que ha demanat un préstec per pagar els medicaments de la mare i, com que no el poden tornar, el banc els vol embargar la granja. I quan el pare demana ajuda als poderosos del poble, amb menyspreu, li diuen "Per què no et suïcides? Si ho fas, l'Estat et dona 100.000 rupies" (1.400 euros).

El pagès, desesperat i begut, explica que es vol suïcidar, i l'escolta un periodista local, que en dona la notícia. I aquí comença un autèntic circ amb centenars de periodistes que volen entrevistar el presumpte suïcida.

Del 2010 al 2016 hi va haver 1.309 casos de suïcidi de pagesos al Panjab, l'estat més agrícola de l'Índia; i, en les últimes 3 dècades, uns 60.000 pagesos s'han suïcidat a tota l'Índia. Us imagineu què s'ha de sentir per estar disposats a morir per 1.400 euros?

Us explico aquesta història per denunciar la pobresa i la misèria que, com que no ens toquen de prop, ni sabem que hi són, ni ens commouen. Actualment, al pagès que se suïcida a l'Índia, els bancs li perdonen el deute i, per tant, el suïcidi és l'únic camí per salvar la família. Però també per reflexionar sobre el periodisme.

El pobre Natha, el pagès, l'humil i desventurat, es veu assetjat per oportunistes i polítics corruptes, i també per periodistes sense escrúpols que van darrere de la notícia sense importar-los la història humana ni contribuir a solucionar el problema. D'aquests, sovint, també en trobem a casa nostra.

Estimats companys, lectors, oients. Quina és la missió del periodista i del periodisme? Anar a la caça de la notícia per pujar l'audiència a qualsevol preu? O donar veu, i respecte, a qui no en té (històries humanes) i contribuir a transformar allò que és injust i deixar el món millor de com el vam trobar? Jo ho tinc molt clar. I vosaltres?

Busqueu la pel·lícula "Peepli". Us commourà tant com a mi.