Tracta els nens com t'agradaria que et tractessin a tu!
La Míriam Tirado treballava a la ràdio fins que va ser mare i va decidir dedicar-se a ser consultora de criança. Es va adonar que molts mals del món parteixen de la mancança primera: l'educació
Tracta els nens com t'agradaria que et tractessin a tu!

Tracta els nens com t'agradaria que et tractessin a tu!

La Míriam Tirado treballava a la ràdio fins que va ser mare i va decidir dedicar-se a ser consultora de criança. Es va adonar que molts mals del món parteixen de la mancança primera: l'educació

Actualitzat
La Míriam Tirado treballava a la ràdio fins que va ser mare i va decidir dedicar-se a ser consultora de criança. Es va adonar que molts mals del món parteixen de la mancança primera: l'educació. Aquí un resum del que ens va explicar quan va venir al programa.
 


El que més preocupa els pares amb fills d' entre 0 i 7 anys, segons les consultes rebudes, és saber gestionar els conflictes que es generen entre pares i fills: "ens cridem", "no em fa cas", "fa rebequeries"... No cal que ens trenquem molt la closca buscant la manera idònia de fer-ho ni que això tingui una etiqueta: ni criança respectuosa, o disciplina positiva... No calen etiquetes, tot és molt més senzill: tracta els nens com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. O sigui: bé.

Hem d'atendre a l'infant: en les seves necessitats bàsiques i ajudant que es desenvolupin en un marc segur i això vol dir posar límits. Uns límits clars i segurs. I cal posar-los de manera respectuosa. Han de ser pocs, però importants. Han d'anar fins al final ("No és no") hem de ser molt coherents, els nens no entenen la incoherència. Aquests límits no els hem de posar renyant, enfadant-nos o cridant. Està demostrat que NO FUNCIONA! Ni els càstigs, ni les recompenses, ni les amenaces...No aporten cap benefici, només empitjoren les coses: disminueixen l'autoestima del nen, fan que desconnectin de l'adult. És la solució fàcil perquè el nen actua per por però si sempre faig servir aquest recurs, per efectivitat.
No només no ho hem de fer perquè no funciona, sinó perquè és poc respectuós. Tolerem que ens cridi el nostre cap, o la nostra parella, o com reaccionaríem si veiem algú cridant un altre al carrer? No ho tolerem entre adults i, en canvi, sí que es tolera amb els nens, quan ells no tenen tants recursos per gestionar la frustració o la ira. Som nosaltres que els hem de buscar així que formem-nos: busquem recursos a internet, llibres, professionals... Si ens formem en totes les àrees, com no ho hem de fer en la criança?
És normal que ens passi, que se'ns escapi algun crit, és al que estem acostumats i fa segles que hem tingut una educació autoritària, no tenim referents de com educar d'una manera assertiva i tranquil·la, per això ens hem de formar.

Hem de sobreviure a les opinions dels altres: no tenim un fill per agradar als altres! Els opinadors, no canviaran mai, mai deixaran d'opinar. Som nosaltres que hem de canviar la nostra manera de viure-ho. No ens hem de desviar del que volem fer, del que n'estem convençuts per agradar ningú. Si no ho aconseguim, potser ens hauríem de revisar, de fer una feina personal amb la nostra autoestima, és una ocasió perfecta i podem créixer molt!

Si voleu escoltar el programa sencer:

Anar al contingut