Oda al moniato, l'etern oblidat

El tubercle estrella de la tardor El moniato és un indicador de la tardor, però en sabeu l'origen? El moniato es va començar a conrear al Perú fa uns 8.000 anys i es va estendre lentament per tota l'Amèrica del Sud. Curiosament, el moniato, contràriament al que va passar amb el tomàquet, la xocolata o la patata, que van arribar a Europa per l'Atlàntic, va entrar pel Pacífic. Concretament va ser descobert pels mariners polinèsics premoderns, i això va passar molt abans que els europeus formessin les seves colònies. No tots els moniatos són taronja De varietats, en podem trobar moltes arreu del món, fins i tot algunes són de color violeta! Les ataronjades i grogoses, però, són les més conegudes a Catalunya. Algunes de les varietats més destacades són, per exemple, la californiana, Jasper, Violeta, Geòrgia, Eland, Centennial, Blanca de París, Rosa de Màlaga, Groga de Màlaga, Waal o la Llisa de Tucumán. Una gran font de fibra El moniato és una bona font d'energia (unes 100 calories cada 100 grams), gràcies al seu contingut en hidrats de carboni, tant complexos com simples. El seu gust dolç característic és a causa dels sucres simples que conté de manera natural (uns 11 grams per cada 100 grams de producte). També destaca pel seu contingut en fibra, superior comparativament al de la patata, així com el seu contingut en betacarotens. Aquests compostos antioxidants amb el seu color ataronjat característic són bons per a la salut ocular i la pell. Els betacarotens també estan presents a la pastanaga. El moniato, el secret d'un envelliment saludable? S'ha descobert que el moniato és un dels aliments principals de la dieta d'Okinawa, una regió del Japó on la població destaca per la seva longevitat. A diferència de la majoria d'Àsia, on l'aliment bàsic és l'arròs, a Okinawa el moniato va ser introduït pels holandesos al segle XVII. Així que l'"elixir de l'eterna joventut" el podríem tenir més a prop del que pensàvem. El moniato és un gran company de la carn, també es poden fer cremes, les característiques "xips" així com risotto de moniato i pastanaga. Els productes de temporada Si aneu al mercat, recordeu que l'octubre és un bon mes per comprar: carbassó, pebrot, albergínia, tomàquet, mongeta tendra, patata, moniato, nap, porro, api, bledes, col, pastanaga, enciam, remolatxa, julivert, rave, figa, poma, meló, raïm, kiwi, mandarina, taronja i pera. Si passeu per davant d'una peixateria, ara és època de bonítol, orada, sorell, mero o anfós, palometa, salmó, moll, sardina, truita, cloïsses, escopinyes, bou de mar, gambot, escamarlà, gamba vermella, musclos i pop. I recordeu que no hi ha res millor que comprar productes de temporada i de proximitat!

Oda al moniato, l'etern oblidat

S'acosta Tots Sants i, si us hi heu fixat, els aparadors de les pastisseries s'omplen de panellets. Però per a l'1 de novembre, cal reivindicar els moniatos, un tresor de la gastronomia catalana, molt valorat al Japó