No oblidem les cançons que ens emocionen

Allò que ens ensenyen de petits els que ens estimen sovint ens acompanya la resta de la nostra vida: paisatges que fan olor, cels de colors canviants, menjars que tastem de menuts i després ens transporten a la nostra infantesa quan els retrobem de grans, acudits que ens han fet riure sempre molt, contes de bona nit que no s'obliden mai i aquella música que forma part d'un moment viscut.

Pasqual Maragall va protagonitzar, sense voler, un dels moments més dolços i emotius de l'acte de presa de possessió del nou govern de la Generalitat. Va cantar amb llum a la mirada "El cant de la senyera" que va escriure el seu avi, el poeta Joan Maragall. Ho va fer amb la fermesa de la seva veu, sense tenir por de no trobar les paraules en cap racó de la memòria on tantes altres coses han quedat aturades.

El braç de l'expresident Maragall dirigia amb seguretat el cor que interpretava aquella música que estava segur de conèixer, i emocionava la resta del públic present a l'acte i tots els nous consellers del govern de Quim Torra, entre els quals el seu germà Ernest.

La música de la veu de la mare ens ajuda a néixer i ens ajuda a viure. La música contribueix a millorar l'estat de salut dels malalts i, sovint, ens acompanya el dia que donem a algú l'últim adéu.

Estudis neurològics recents demostren que l'alzheimer no pot amb la música perquè és la darrera cosa que desapareix de les àrees cerebrals; la música i també les emocions.

La música els fa tornar al món que es desdibuixa, encara que després no reconeguin d'on ve.

Potser, només potser, a partir d'ara, les reunions del govern d'aquí i del govern d'allà haurien de tenir un fil musical que ajudi a obrir camins, faci desaparèixer per sempre més números de tres xifres que han esclafat projectes i idees, i donin més llum al groc del sol perquè els que estan a les fosques i lluny de casa puguin recuperar la llibertat.