Nens amb vulva i nenes amb penis

La identitat sexual no està situada entre les cames. I més sovint del que ens pensem neixen nens amb vulva i nenes amb penis. No tenen cap malaltia, no necessiten que cap metge els digui què són, que cap psiquiatra els diagnostiqui cap trastorn mental. L'Organització Mundial de la Salut ha eliminat per fi la transsexualitat de la llista de malalties mentals: només ha necessitat onze anys d'estudis i dècades de lluita dels activistes LGTBI contra l'estigma i la patologització.

"No hi ha evidències que una persona amb desordre d'identitat de gènere hagi de tenir automàticament i al mateix temps un desordre mental", reconeix ara el director del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l'OMS, Shekhar Saxena. Si hagués visitat l'escola Magòria de Barcelona i parlat amb els pares i professors no hauria necessitat una dècada de feina per arribar a aquesta conclusió. Al Solidaris de Catalunya Ràdio ho hem fet.

"No hi ha res a amagar, no ens avergonyim de res, no hi ha cap patologia ni cap anormalitat", defensa Jaime González, mestre i director d'aquesta escola, exemple de com es pot acollir i acompanyar una nena trans, l'Ada, de 8 anys, en el seu procés de transició. "Ningú té dret a dir-li a una persona què és, com se sent, com ha de ser", adverteix l'Anna, mare d'una nena trans de 7 anys, la Cora. "Jo no era un nen, els grans pensaven que jo ho deia per jugar, però jo ja no ho aguantava més... i ara sóc qui realment sóc!", explica.

La transsexualitat no és només cosa d'adults, al contrari: una nova generació de menors trans guanya a poc a poc visibilitat i acceptació, gràcies a unes mares i pares i a uns professors que ja no els reprimeixen, que ja no els amaguen, sinó que els donen veu i reivindiquen els seus drets i el seu futur lliure de prejudicis i d'estigma.

93 nenes i nens fan aquest trànsit cada any, a Catalunya. 437 estan actualment en procés, en transició. I són especialment vulnerables, alerta Save the Children. No els cal cap resposta biològica ni tractament clínic, ni cap teràpia que per curar-los els aboqui a la depressió i al suïcidi, només que aquesta societat binària els accepti com són i no els posi traves si volen canviar-se de nom o de sexe al registre (se'ls obliga a passar pel psiquiatre perquè els diagnostiqui disfòria de gènere) o prendre hormones. Catalunya és pionera en la lluita contra la transfòbia, però encara està lluny de garantir plenament aquest dret humà, el dret a l'autodeterminació de gènere.