Mig 2020 per oblidar

Entrem en una nova fase de la pandèmia
Actualitzat
Pla general dels usuaris de la platja de l'Arrabassada de Tarragona en el primer dissabte de la fase 2 del pla de desescalada. Imatge del 30 de maig del 2020 (Horitzontal).

Amb l'obertura parcial i a pas de tortuga de les fronteres europees (entenent per fronteres, aquelles que només poden creuar les persones que tenen papers i diners... per a la resta continuen tancades i barrades... però aquest és un altre lamentable debat). El virus continua campant sense control i sense vacuna per aturar-lo. L'OMS no es cansa de repetir que el pic de la pandèmia encara no ha arribat a nivell mundial, de fet, avisa que el pitjor encara ha d'arribar. I això que ara mateix hi ha prop de 10 milions i mig de persones infectades arreu del món. D'una banda tenim el coronavirus descontrolat saltant de país a país. De l'altra, tenim una Europa que es debat entre la fal·lera per recuperar el turisme i l'economia... i sufocar els rebrots que van sorgint... ara quí, ara allà.

És el que està passant ja a Catalunya i a l'estat espanyol, amb un repunt de contagis i desenes de focus nous. Vuit, a la demarcació de Lleida. L'OMS, que és a qui els estats han concedit el comandament internacional en aquesta crisi, reclama solidaritat i unitat en l'acció per aturar la pandèmia. Però només els ciutadans a nivell individual semblen atendre aquesta crida. Son les famílies, els veïns, els barris i -a tot estirar- les ciutats, els qui han donat una lliçó magistral de solidaritat i unitat per superar els pitjors moments de la pandèmia. Com més alta és la responsabilitat, més escasseja l'actitud de mà estesa. Fins arribar al màxim exponent de l'egoisme: Donald Trump, que fa mofa del coronavirus, retira el finançament a l'OMS, menysté les mesures de protecció individual i col·lectives, i -per acabar-ho d'adobar- ara acapara gairebé totes les existències de redemsivir, el primer antiviral aprovat.

Estrenem, doncs, una nova fase amb incerteses encara més inquietants que l'anterior: perquè sabent tot el què ha passat fins ara, hi ha actituds tan imprudents que fan tremolar de por.

A tot això, estrenem mes de juliol. Deixem enrere, per fi, una primera meitat del 2020 per oblidar. Quin mig any més desastrós. Tant de bo la segona part sigui -almenys- no pitjor.

Anar al contingut