Els Estats Units i la Xina es necessiten mútuament en el comerç internacional, però topen amb Taiwan, malgrat que no és l'únic punt de fricció entre les dues superpotències. Des de la històrica visita de Ricard Nixon a Pequín el 1972, els Estats Units s'han beneficiat dels costos de producció barats de la Xina i, a la vegada, la Xina s'ha enriquit exportant productes als Estats Units.    Això va començar a canviar amb la crisi econòmica del 2008-2009, amb una caiguda de les exportacions xineses cap als EUA i Europa. Ara s'ha agreujat amb la pandèmia, i la Xina prioritza el seu mercat intern.  Carles Brasó, doctor en història i investigador Ramón y Cajal a la UOC, explica al podcast "Mapamundi" les conseqüències de les tensions comercials: "Les empreses xineses s'han desenvolupat tecnològicament fins a estar a la mateixa alçada que les nord-americanes i s'ha passat d'una posició de complementarietat econòmica i comercial a una situació de rivalitat entre els Estats Units i la Xina".  Una altra cosa és la gent del carrer dels dos països, que s'ho agafa d'una altra manera i que, en general, no percep aquesta rivalitat.  L'afer més espinòs de la complexa relació bilateral La reunió virtual del novembre entre Joe Biden i Xi Jinping -pots escoltar el podcast Mapamundi sobre les tensions sino-nord-americanes- pretenia consolidar la via del diàleg per assegurar una competició entre els dos estats que no derivi en conflicte.  Xi Jinping va dir a Joe Biden que "els que juguen amb foc es cremen", en al·lusió a Taiwan (Europa Press) Les topades poden arribar amb Taiwan, que no ha declarat la independència, però es comporta com si fos independent. L'illa és molt diferent políticament de la República Popular de la Xina. Ho explica Cesáreo Rodríguez Aguilera de Prat, catedràtic de ciència política de la UB i llicenciat en història contemporània: "Taiwan demostra que una altra Xina és possible. Tots dos aspiren a desenvolupar-se, però Taiwan ho fa amb pluralisme i això és un element diferencial fortíssim en comparació amb la Xina popular". La presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, diu que l'illa no es rendirà a la Xina (Europa Press) Per la Xina, Taiwan és el seu territori pendent de reunificar  Darrerament hi ha hagut força tensió a l'estret de Taiwan, amb caces xinesos sobrevolant l'espai aeri taiwanès. Pequín ha elevat la retòrica d'una possible invasió militar. Els Estats Units estan compromesos a ajudar militarment els taiwanesos, però, ara per ara, el conflicte bèl·lic queda lluny sempre que Taiwan no declari la independència.   Manel Ollé és professor d'història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la UPF: "Una guerra a l'estret de Taiwan no interessa ningú. L'illa fabrica gairebé el 90% dels microxips d'alta tecnologia del món i per tant es converteix en interès global que allò no es toqui perquè s'ensorraria l'economia mundial". Després de Hong Kong, molts taiwanesos no volen sentir ni parlar de la reunificació amb la Xina (Europa Press) A més, la població de Taiwan s'oposaria amb fermesa a una invasió xinesa, segons Rodríguez Aguilera de Prat: "Després del que han fet les autoritats xineses al Tibet, al Turquestan oriental i a Hong Kong, si jo fos taiwanès diria: 'No gràcies, la reunificació no m'interessa'". De l'origen del coronavirus al respecte als drets humans i passant per Corea del Nord Com i on va nèixer el virus de la covid 19 també ha estat un dels punts d'enfrontament entre la Xina i els Estats Units, però des de l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, la qüestió s'ha suavitzat. Donald Trump es referia a la covid-19 com el "chinavirus" (Europa Press) De les violacions dels drets humans a la Xina, els Estats Units no passaran de la protesta simbòlica ja que, com dèiem, Pequín és essencial en el comerç internacional i, a més, controla una part del deute nord-americà. A més, la Xina sempre ha demanat que no es facin servir els drets humans per ficar-se en els seus assumptes interns, tal com subratlla Manel Ollé: "La Xina considera que sempre respecta els drets humans i reinterpreta el concepte de democràcia a la seva manera".  Finalment, Corea del Nord sempre serà un punt de tensió, però sense conseqüències dramàtiques per a l'estabilitat mundial. Els xinesos són el principal, per no dir l'únic, soci comercial que li queda a Corea del Nord i davant de la comunitat internacional, la Xina s'atorga el paper de fre de Kim Jong-un.