Refugiats climàtics: "On ara hi ha aigua, abans hi havia les nostres cases"

Saint-Louis, ciutat patrimoni de la humanitat de la Unesco, s'enfonsa sota el mar. Just al davant d'aquesta antiga capital, atrapada entre la desembocadura del riu Senegal i l'Atlàntic, hi ha l'anomenada Langue de Barbarie, una franja de terra de mig quilòmetre d'ample i tretze de llargada que protegeix la ciutat de l'oceà. El 2003, després d'unes grans inundacions, s'hi va obrir un pas per facilitar l'evacuació de les aigües cap al mar, però això va alterar-ne el paisatge i l'ecosistema. De fet, aquest pas, que inicialment feia nou metres, ara ja fa set quilòmetres d'amplada. La desembocadura del riu Senegal s'ha anat desviant cap a aquest esvoranc, que ara permet l'entrada d'aigua salada fins a entorns naturals d'aigua dolça, on ha destruït manglars i arbredes, ha alterat les espècies de peix que hi ha i, a més, ha fet desaparèixer pobles negats sota l'Atlàntic. Doun Baba Dieye, un poble submergit Doun Baba Dieye s'aixecava a la vora del riu Senegal. Els seus 875 habitants es guanyaven molt bé la vida fins que el 2012, 9 anys després que les màquines van obrir el pas a la Langue de Barbarie, el poble va quedar negat i va desaparèixer. Grans excavadores omplen de roques la platja per fer de dic per aturar l'avenç del mar a la Langue de Barbarie (Cèlia Cernadas) Ara viuen tots en un altre indret més resguardat, però el procés va ser traumàtic, com explica al podcast "Mapamundi" qui va ser el cap del poble, El Hadj Ahmed Sene Diagne. "Els més grans, acostumats a llevar-se al matí i anar a treballar, no van aguantar ser aquí sense fer res. De cop, no quedava res; tot va desaparèixer. I quan el poble va marxar a l'altra banda, allà sense res a fer, tots van morir". Ser un desplaçat al teu propi país Al barri de Guet Ndar, a la mateixa Langue de Barbarie, hi ha una filera de cases davant una platja cada cop més estreta. Allà hi ha famílies que des de fa generacions es guanyaven la vida pescant, però les coses han canviat, com explica al podcast "Mapamundi" el pescador Hadj Diouf Fall. "Els nostres avantpassats ens explicaven que hi havia cinc carrers fins a arribar al mar abans d'aquests dos. El mar ha anat avançant i ha ocupat l'espai costaner. Les cases que ja no es veuen, se les han endut les onades". Ara grans excavadores foraden la platja per omplir-la de roques gegants i construir un dic que aturi l'embat del mar. No obstant això, la Langue de Barbarie pot acabar engolida pel mar, i deixar milers de persones sense modus vivendi. El canvi climàtic, la corrupció i la intervenció de potències estrangeres obliga molts joves africans a emigrar (Cèlia Cernadas) De fet, molta gent ja ha hagut de ser recol·locada en camps de desplaçats no reglats, com el de Khar Yalla, on sobreviuen sense ajudes. Una d'elles és l'Anta Chau, mare de quatre fills, que recorda les inundacions del 2016 al seu poble. "Va pujar la marea i es van trencar els murs de les cases. Totes les cases es van ensorrar. Si vas a la platja ho pots veure, on ara hi ha aigua, abans hi havia les nostres cases". La UE, la Xina i el canvi climàtic L'esgotament de les reserves pesqueres ha fet caure la pesca artesanal. Els acords pesquers industrials amb la UE i la Xina i també el canvi climàtic en són els responsables, com explica al podcast "Mapamundi" Djiby Sambou, geògraf i professor de la Universitat Amadou Mahtar de Dakar. "És evident que el canvi climàtic ha fet que els recursos pesquers siguin cada cop més rars a prop de la costa. Però no ho podem atribuir tot al canvi climàtic, sinó també al pillatge dels nostres recursos que fan els grans vaixells amb llicències concedides pel govern senegalès". Emigrar a Europa, una sortida per als joves senegalesos El Senegal espera explotar el gas i el petroli i també l'or, els fosfats i altres minerals que hi ha al seu subsòl. Però una combinació de mala governança, herències colonials i la intervenció de potències estrangeres han deixat sense oportunitats ni perspectives els més joves: el 75% de la població del Senegal. Quan no es té res, hi ha poc a perdre. Molts joves senegalesos opten per agafar el "cayuco" i marxar cap a Europa posant el risc l'únic que tenen: la seva vida.

Refugiats climàtics: "On ara hi ha aigua, abans hi havia les nostres cases"

L'emergència climàtica deixa inhabitables pobles de la costa del Senegal i força els seus habitants a marxar-ne