Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Mapamundi

Merkel, l'adeu al pragmatisme i a la sobrietat

La cancellera alemanya abandonarà el càrrec a la tardor, deixant com a llegat un lideratge humil, pràctic i poc ambiciós, però amb solucions als problemes

Actualitzat

2005, 2009, 2013 i 2017. Són les quatre eleccions consecutives que ha guanyat Angela Merkel. Això, sense grans discursos emotius ni frases grandiloqüents. La cancellera ha practicat la cultura política de compartir el poder: sempre ha hagut de governar en coalició. Ara bé, amb la seva astúcia com a líder de la CDU, la Unió Cristianodemòcrata d'Alemanya, ha neutralitzat els seus rivals polítics, com l'SPD, el Partit Socialdemòcrata Alemany, o els Verds, desgastant-los i apropiant-se de les seves propostes.

La seva popularitat s'ha basat en la normalitat: ser i semblar una dona normal a qui et pots trobar al súper o la botiga de la cantonada de qualsevol ciutat alemanya, explica Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio a Berlín:

"La humilitat que Merkel predica és real, una simplicitat autèntica. Si no ho fos, no l'hauria aconseguit mantenir setze anys."

 

De la crisi financera a la dels refugiats

En aquests anys de mandat, Merkel ha hagut d'afrontar greus crisis internacionals. El 2009, la crisi financera i el gairebé col·lapse de la zona euro, amb Grècia, Portugal, Irlanda i Xipre demanant rescats financers i amb Espanya a punt de fer-ho. Va ser llavors quan es va convertir en la defensora de l'austeritat a ultrança, una política criticada per molts economistes i pels països del sud d'Europa.

Després, el 2015, un milió de persones que fugien de la guerra de Síria van viatjar a Alemanya en poques setmanes a través dels Balcans i, després que quedessin atrapats a Hongria. Merkel va decidir obrir-los les portes. Això va generar lloances de la comunitat internacional.

Merkel es va guanyar el reconeixement internacional amb la seva política d'acollida dels refugiats sirians (Europa Press)
Merkel es va guanyar el reconeixement internacional amb la seva política d'acollida dels refugiats sirians (Europa Press)

La revista Time la va escollir com a persona de l'any 2015 amb el subtítol de "cancellera del món lliure". Va ser llavors quan va dir les seves cèlebres paraules: "Wir schaffen das" ("Ho aconseguirem"), en al·lusió al repte que suposava per al seu país acollir aquell milió de persones en tan poc temps.

El seu lideratge global enmig d'un panorama masculí

Merkel ha hagut de navegar en un entorn polític majoritàriament masculí, amb mandataris d'estils tan allunyats del seu com Putin, Erdogan, Trump, Berlusconi o Sarkozy. La manera de fer de Merkel ha desactivat alguns d'aquests líders, més acostumats a formes histriòniques o autoritàries.

El 2014 va esdevenir un moment delicat. La revolució ucraïnesa i l'annexió russa de Crimea van tensar les relacions entre Merkel i Putin. No van arribar a trencar-se potser per la dependència alemanya del gas rus, però va anar de ben poc.

Putin ha vist Merkel com algú disposat a aturar-li el peus (Europa Press)
Putin ha vist Merkel com algú disposat a aturar-li el peus (Europa Press)

El fet que Merkel parli rus li ha permès tractar de tu a tu el cap del Kremlin, però amb alguna anècdota que denota l'actitud de Putin: una vegada la va rebre amb un gos al costat, sabent la incomoditat que li generen a la cancellera.

Una gestió amb clarobscurs

Amb l'esclat de la pandèmia de la Covid-19, Alemanya es va convertir per a molts en un model de gestió. Va potenciar els rastrejos de brots i el seguiment dels casos positius i, quan la mortalitat va créixer, la cancellera va llançar emocionada un missatge davant del Bundestag poc abans de Nadal:

"Si acaben sent les darreres festes de Nadal amb els nostres avis, serà que hem fet alguna cosa malament."

La gestió de la segona meitat de la pandèmia no ha estat tan exitosa i ha rebut crítiques. D'una banda, les escoles han estat pràcticament tancades tot el curs, i se l'ha acusada d'insensibilitat amb les famílies pel fet de no ser mare. De l'altra, la velocitat de l'administració de vacunes no ha anat en consonància amb la fama d'eficiència alemanya. El seu llegat també té altres taques: deixa uns comptes d'estat sanejats però una Alemanya més empobrida del que la va trobar, amb un elevat índex de pobresa infantil i amb una diferència més gran entre pobres i rics.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut