Les teories conspiratòries de QAnon s'estenen arreu del món

Al llarg de la història, les teories conspiratòries i les manipulacions han servit per justificar la violència. Als Estats Units, un dels moviments d'extrema dreta que era al darrere de l'atac al Capitoli del 6 de gener va fer servir la mateixa "tècnica". Al podcast "Mapamundi" analitzem els referents històrics de QAnon i el paper de l'expresident Trump en el creixement d'un moviment que ara ja s'ha estès a molts països del món. Coneixerem Lenka Perron, una nord-americana que va quedar enganxada en les teories del grup i que, després, va aconseguir desempallegar-se'n. Qui està al darrere de QAnon? Durant la campanya electoral per a les presidencials del 2016, va començar a circular una teoria que denunciava l'existència d'una xarxa de pedòfils integrada per alts càrrecs del Partit Demòcrata de Washington. Això és el centre de la teoria de QAnon, un moviment que apareix un any després. El guru és Q, algú que es presenta com un patriota anònim que té informació privilegiada de l'administració, i que denuncia que el món està governat per un poder ocult. Milers de persones, de manera organitzada, van assaltar el Capitoli mentre es confirmava Joe Biden com a president electe dels Estats Units (Foto: Reuters) Travis View, un dels màxims experts en QAnon als Estats Units, explica al podcast "Mapamundi" que els seus seguidors són, sobretot, antisistema. "Tots els mitjans de comunicació tradicionals, tot el govern demòcrata, tot el sistema acadèmic, és corrupte i rendeix culte a Satanàs." De teories de conspiratòries n'hi ha hagut sempre QAnon actualitza el pamflet antisemita dels anomenats Protocols dels Savis de Sió, segons explica Daniel Roig, professor d'història contemporània de la UB: "Aquests protocols són l'obra antisemita més divulgada de la història. La va redactar la policia política del tsar i pretenia justificar els pogroms que periòdicament es produïen a la Rússia tsarista." Aquests protocols van ser una resposta dels sectors més reaccionaris contra els aires liberals de l'època. Després, tot i ser falsos, els feixismes europeus en van treure profit; l'Alemanya nazi els va convertir en una obra obligatòria d'ensenyament. Caure en la trampa de QAnon Lenka Perron, de 56 anys, estava preocupada per la desaparició de la classe mitjana que durant dècades va fer realitat el somni americà. Es va desencantar dels demòcrates després de veure que la candidatura de Bernie Sanders no va triomfar a les primàries del partit. La Lenka va perdre la confiança en el sistema i va quedar atrapada en les teories conspiratòries que QAnon havia escampat a internet. Quan tornava de treballar pràcticament no parlava amb els seus tres fills, i es quedava penjada a l'ordinador. Va perdre moltes hores de son i reconeix que era com una addicció "perquè tenia la sensació de tenir el privilegi d'haver descobert una veritat només reservada a uns quants", explica al "Mapamundi". Trump com a revulsiu Donald Trump ha estat una peça clau per a la narrativa del moviment; el veien com el líder escollit per desemmascarar tota la corrupció i encapçalar un nou despertar als Estats Units. Donald Trump en un acte electoral (Foto: Europa Press) Paradoxalment, gràcies a l'aparició de Trump, Lenka Perron va poder sortir de QAnon. Ella coneixia el passat del llavors president com a magnat immobiliari i les denúncies que havia tingut per abusos sexuals a diverses dones. Perron no es va creure que el líder que havia de desmantellar tota la corrupció del país fos Trump. I quan apareixen missatges de Q elogiant el paper heroic del president, Perron veu clarament que l'han entabanada. Per aquest motiu, no es va sorprendre de l'assalt al Capitoli; coneixia de prop el moviment i la gran mentida que Trump va alimentar sobre el frau electoral massiu. El va veure com un atac de persones gairebé teledirigides: "Podies veure el comportament sectari quan la gent era literalment dirigida cap al Capitoli per fer el que van fer. Fa 5 anys, puc garantir que cap d'aquelles persones hauria fet una cosa així." El paper de les grans plataformes tecnològiques Les xarxes socials han estat clau per a la difusió a gran escala de les teories de QAnon. Travis View, que també és cofundador d'un podcast dedicat exclusivament a QAnon, acusa aquestes empreses d'haver subestimat la força de moviment. "Moltes xarxes socials com Facebook, Twitter o YouTube van ignorar-ne el creixement i van permetre que es fes gran. El que va fer que allò canvies va ser l'atac al Capitoli. Totes aquestes plataformes es van adonar que QAnon era una amenaça seriosa." Ara, QAnon és un fenomen que s'ha escampat a 86 països de tot el món.

Les teories conspiratòries de QAnon s'estenen arreu del món

Aquest grup d'extrema dreta va portar la democràcia nord-americana al llindar de l'abisme, però el seu poder no fa més que créixer