La vacuna del coronavirus: el pols entre diplomàcia, supervivència i nacionalisme
Els equilibris de poder al món tornen a perjudicar els països més dèbils, que, amb accés limitat a les vacunes, veuen molt lluny el final de la pandèmia
La vacuna del coronavirus: el pols entre diplomàcia, supervivència i nacionalisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Mapamundi

La vacuna del coronavirus: el pols entre diplomàcia, supervivència i nacionalisme

Els equilibris de poder al món tornen a perjudicar els països més dèbils, que, amb accés limitat a les vacunes, veuen molt lluny el final de la pandèmia

Actualitzat

Per tornar a tenir la vida que teníem abans de la pandèmia, amb plena mobilitat i fronteres obertes, la immunització ha de ser global. Per aconseguir-ho, hi ha un escull que el coronavirus ha acabat d'accentuar: les desigualtats. Diversos països rics han acaparat milions de vacunes, mentre que d'altres no es poden permetre comprar-ne i encara no han començat a punxar.

A diferència d'altres crisis anteriors, el que passi als continents veïns ens toca de ple, adverteix Rafael Vilasanjuán, director d'anàlisi i desenvolupament de l'Institut de Salut Global de Barcelona.

"Si a Catalunya vacunem, per exemple, un 70% de la població, i al Marroc o a l'Amèrica Llatina no hi ha ni el 10% vacunat, no podrem viatjar, ni fer negocis, ni recuperar el ritme normal de vida."

Les vacunes, peces d'una guerra nacionalista i diplomàtica

Per immunitzar el 20% de la població mundial aquest 2021, la iniciativa Covax, coordinada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ja ha recaptat 6.200 dels 8.000 milions dòlars que calen

La quantitat de vacunes que es poden comprar amb aquests diners depenen dels preus que posen les farmacèutiques, que són les que tenen la paella pel mànec, segons Jaime Atienza, responsable de finançament internacional d'Oxfam, ONG membre de l'aliança The People's Vaccine.

"Algunes farmacèutiques cobren preus més alts als clients que compren menys vacunes i no distingeixen si són països en desenvolupament o no. Això ha portat a una guerra nacionalista perquè les vacunes es quedin al territori de cadascun dels països" .

Per evitar aquests desequilibris, Atienza aposta perquè l'Organització Mundial de Comerç (OMC) suspengui l'ús de les patents fins que se superi la pandèmia, però els països rics s'hi oposen.

Carregament de vacunes del programa Covax arribant a Costa d'Ivori (Foto: Reuters)
Carregament de vacunes del programa Covax arribant a Costa d'Ivori (Foto: Reuters)

La vacuna també s'ha convertit en una eina d'intercanvi geopolític. La Xina l'ha aprofitada per estendre, encara més, la seva influència a Àfrica, i Rússia ha fet el mateix a l'Amèrica Llatina.

No hi ha capacitat per fabricar més vacunes

Abans de la Covid-19, el món fabricava cada any uns 2.500 milions de vacunes per a altres malalties que se sumen a la Covid i que no poden quedar desateses.

Personal sanitari examina un pacient de Covid en un hospital de Nigèria (Foto: Reuters)

Rafael Vilasanjuán, expert en plans de vacunació, veu impossible poder vacunar més d'un terç de la població mundial el 2021:

"En el millor dels casos, enguany podríem obtenir entre 6.000 i 7.000 milions de vacunes. Com que la de la Covid-19 té dues dosis, excepte en alguns casos, això vol dir que calen uns 15.000 milions per vacunar tots els habitants del planeta. Aquest 2021 en tindrem com a molt un terç".

Ara per ara és molt difícil ampliar la capacitat de fabricació mundial de vacunes perquè ja s'han obert més fàbriques, s'han tancat acords entre laboratoris i s'està produint al màxim.

Prioritats i reticències sobre les vacunes

L'OMS denuncia que al personal sanitari d'alguns països pobres -que es juguen la vida cada dia- els han començat a vacunar tres mesos després que a la població general d'altres estats. "Si els sanitaris són aproximadament un 2-3% de la població mundial, estaríem disposats que primer s'immunitzi tota aquesta gent i després nosaltres?", es pregunta Vilasanjuán.

I com passa a casa nostra, la població del països africans o de l'Amèrica Llatina també té reticències sobre la seguretat de les vacunes. Ghana, la Costa d'Ivori i Nigèria han estat dels primers països, d'un total de 92, a rebre vacunes gratuïtes de COVAX. "Els sanitaris han rebut les vacunes amb il·lusió, però hi ha una part de la població que no se n'acaba de refiar; dubten dels efectes secundaris", explica la periodista Gemma Parellada des de Laos, a Nigèria.

Una infermera posant vacunes en un centre de Nigèria (Foto: Reuters)

Catalunya aconseguirà la immunitat de ramat abans de l'estiu?

Vilasanjuán considera que, per vacunar el 70% de la població catalana a l'estiu, "caldria posar mig milió de vacunes a la setmana i, encara que habilitem estadis i estressem més el sistema sanitari, no hi ha prou dosis ara per ara".

Tot i això, creu que, si arribem a l'estiu amb un 40-50% dels catalans vacunats en primera dosi, es podran aixecar moltes de les mesures actuals.

Podeu escoltar tots els capítols del podcast "Mapamundi" a la web del programa, a l'app de Catalunya Ràdio per Android i iPhone. i també a Alexa i Google Assistant.

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut