La revolta social que vol enterrar la dictadura xilena
L'esclat social del 2019 a Xile desembocarà amb l'elecció de 155 ciutadans que redactaran una nova Constitució. Podrà el nou document enterrar definitivament Pinochet?
La revolta social que vol enterrar la dictadura xilena
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Mapamundi

La revolta social que vol enterrar la dictadura xilena

L'esclat social del 2019 a Xile desembocarà amb l'elecció de 155 ciutadans que redactaran una nova Constitució. Podrà el nou document enterrar definitivament Pinochet?

Actualitzat
TEMA:
Xile

"Evadir, no pagar, otra forma de luchar", el lema que va encendre l'espurna. Estudiants de secundària van decidir el 17 d'octubre del 2019 no pagar el metro com a protesta per la pujada de 30 pesos -uns 4 cèntims d'euro- del bitllet. "Primer va ser per l'augment del preu del bitllet, però després es va veure que (el malestar) era contra els anys de repressió", explica un dels participants a les protestes al podcast Mapamundi. La pressió popular va fer que el govern conservador de Sebastián Piñera es fes enrere amb l'increment del preu del transport públic, però la revolta ja s'havia estès arreu del país.

Les autoritats van quedar desbordades. Algunes marxes multitudinàries van derivar en saquejos i vandalisme. El govern xilè va treure els militars al carrer i va declarar la "guerra" als manifestants.

Abans del 2019, la demanda per canviar la Constitució xilena era minoritària, assegura l'historiador Mario Amorós:

"Va ser a partir de l'octubre del 2019 que es va instal·lar la idea que, per superar un sistema profundament injust, calia canviar la Constitució de la dictadura. I la classe mitjana xilena també s'hi va sumar".

De fet, el país és un dels més desiguals del món. A Santiago de Xile, per exemple, hi ha gent de 80 anys que treballa per completar pensions de 200 euros al mes en una ciutat amb un nivell de vida semblant al de Barcelona o Madrid.

Protestes cada divendres després d'anys de silenci

L'octubre del 2020, un 78% dels electors xilens van votar a favor d'obrir un procés constituent. Tot i aquesta victòria, les manifestacions dels divendres es mantenen, amb participants esperançats que alguna cosa millori i que els grans oblidats tinguin una veu que no han tingut mai abans.

Durant les protestes hi va haver més de 30 morts i més de 400 persones van perdre un ull per les bales de goma (Foto: Europa Press)
Durant les protestes hi va haver més de 30 morts i més de 400 persones van perdre un ull per les bales de goma (Foto: Europa Press)

Molts reclamen també l'alliberament dels detinguts, i denuncien la brutalitat dels carrabiners durant la revolta social del 2019. Hi va haver més de 30 morts, més de 400 persones van perdre un ull per les bales de goma i es van registrar més de 5.550 casos de violació de drets humans. "Això dona a entendre que les forces armades xilenes encara no han acabat la seva transició cap a la democràcia", diu Amorós.

155 persones redactaran la nova constitució

El país celebrarà eleccions aquesta primavera per escollir els membres de la convenció encarregada de redactar la nova Constitució. Aquest òrgan serà paritari entre homes i dones i tindrà disset llocs reservats per als pobles indígenes.

Celebracions al carrer per l'aclaparador sí pel canvi de la constitució de Pinochet (Reuters/Rodrigo Garrido)

Els diputats que vulguin formar-ne part hauran de deixar el seu càrrec per poder-s'hi presentar, un aspecte que Fernando Latorre, activista mediambiental i candidat constituent independent, veu imprescindible després del desprestigi de la classe política.

"Calen veus independents dels partits polítics per representar les demandes ciutadanes".

Natalia Corrales, sindicalista i activista, posa l'èmfasi en el fet que tot el procès serveixi per "garantir els drets socials i que l'estat es converteixi en un estat solidari i no en un d'empresarial".

La dreta pot fer descarrilar el procés de canvi

Si les forces que estan a favor d'un canvi del model econòmic i social no aconsegueixen dos terços de l'assemblea constituent, la dreta podrà bloquejar-lo.

Alguns partits pinochetistes que van votar en contra de reformar la Constitució del 1980 ara volen ser presents a la redacció de la nova. És el cas de Macarena Letelier, candidata independent amb quota de la Unió Demòcrata Independent, que defensa el valor del text aprovat durant la dictadura:

"Qualsevol model és perfectible, però el de la Constitució del 1980 sí que va canviar la vida de molts xilens".

ARXIVAT A:
Xile

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut