Primer va ser la invasió soviètica del 1979, que va durar fins al 1989. Després una guerra civil sagnant fins que, el 1996, els talibans van prendre el poder. La invasió nord-americana de l'octubre del 2001 va fer caure els talibans, però no els va fer desaparèixer. Aquest 11 de setembre, 20 anys després d'arribar-hi, les tropes de la coalició internacional abandonaran el país; caldrà veure si els afganesos podran viure en pau per primera vegada en 40 anys. La periodista Mònica Bernabé coneix molt bé l'Afganistan, perquè hi va viure del 2006 al 2014. Al podcast "Mapamundi", Bernabé alerta que la retirada dels soldats estrangers no és una bona notícia:  "El país sortirà del focus mediàtic internacional, es reduiran les inversions i les ajudes internacionals, i la impunitat encara serà més gran." Els talibans i els senyors de la guerra Els talibans són els mateixos malgrat que intenten demostrar que han canviat per tancar un acord en les negociacions de pau amb el govern afganès. Ara deixen que les nenes vagin a escola, però quan eren al poder, no ho permetien. Els talibans no han deixat d'actuar com a guerrilla (Europa Press) Ana Ballesteros, doctora en Estudis Àrabs i Islàmics i investigadora sènior associada al CIDOB, afirma que els talibans no accepten les eleccions per dos motius: les consideren una reminiscència d'occident i les temen per por de la deslegitimació: "Els talibans no saben quin suport tenen entre els afganesos i, per això, no volen enfrontar-s'hi, ja que quedarien deslegitimats si només els dona suport una part petita de la població." En paral·lel hi ha els senyors de la guerra, que controlen el govern i el parlament. Són els que van arrasar el país a començaments dels anys 90, i que va ser catapultats al poder per la comunitat internacional quan van caure els talibans. Molts d'ells, que són tan fonamentalistes islàmics com els talibans, s'han enriquit amb la corrupció. A Kabul, explica Mònica Bernabé, hi ha un barri sencer ple de mansions que pertanyen als senyors de la guerra. "La gent que ha patit la guerra durant tants anys viu a la pobresa i, en canvi, els senyors de la guerra són rics, tenen poder i són amics de la comunitat internacional." La situació de les dones La violència contra les dones és estructural al país, ja que la mateixa societat les considera de segona categoria, com objectes que pertanyen a l'home. La situació de les dones a l'Afganistan no és bona i no mostra signes de canviar (Europa Press) L'educació és clau, però ara només el 40% de la població sap llegir i escriure, de manera que és fàcil preveure que el canvi serà lent, explica Mònica Bernabé. "Han de passar generacions perquè hi hagi un canvi de mentalitat i ha d'anar acompanyat de pau, d'educació i d'una evolució positiva de l'economia." El futur del país sense tropes internacionals Les tropes afganeses han rebut anys de formació militar occidental, però, segons apunta Mònica Bernabé, no poden doblegar els talibans. La majoria de zones rurals estan a les seves mans, i les tropes afganeses malden per mantenir el control de les principals ciutats. L'ONU ha comptabilitzat 111.000 víctimes civils afganeses, inclosos 35.000 morts, des del 2009 (Europa Press) En els darrers dos anys, el Ministeri de Defensa ja no ha facilitat xifres de baixes militars afganeses per no desanimar l'opinió pública. No està clar què passarà a partir de l'11 de setembre. La investigadora Ana Ballesteros veu possible que es repeteixi l'escenari dels anys 90, però la situació també ha canviat i el futur és molt incert. "És difícil que sigui viable un govern de coalició on els talibans comparteixin el poder ja sigui amb els senyors de la guerra o amb l'executiu actual." És una incògnita si els talibans tornaran al poder a Kabul, però el gran temor dels ciutadans afganesos és que la història es repeteixi i hi torni a haver una guerra civil per aconseguir el control del govern. Si hi ha pau, el futur està en mans de la nova generació que va néixer després del 2001 i que no va patir el règim dels talibans.