Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Mapamundi

Cal parlar gaèlic per sentir-se irlandès?

Ara fa un segle que el Tractat Angloirlandès va tancar la guerra d'independència a Irlanda, però l'illa segueix dividida i amb el gaèlic a l'UCI

Actualitzat

Aquest desembre es compleixen 100 anys de la signatura d'aquest acord que per molts irlandesos va ser un desastre.

Per això no s'ha commemorat gaire a la República d'Irlanda. Mícheál Ó Fathartaigh, historiador i coautor del llibre Birth of a state: The Anglo-Irish Treaty ho explica al podcast "Mapamundi":

"Estàvem tan compromesos amb una república totalment separada de la Gran Bretanya, que, per aquesta raó, malgrat que el Tractat va aconseguir més del que Irlanda havia obtingut en prop d'un mil·lenni, se'l recorda com un fracàs". 

L'alçament de Pasqua va fracassar (National Museum of Ireland)

Aquest tractat de 1921 no s'entén sense l'Alçament de Pasqua de 1916, que pretenia encoratjar la població a unir-se contra el govern britànic.

Va ser l'espurna que va encendre la flama de la guerra d'independència contra els britànics el 1919.

Ningú no va guanyar aquest conflicte bèl·lic que es va allargar fins al 1921, però sí que va servir per obligar els britànics a negociar el futur d'Irlanda per primera vegada.
 

El tractat va portar la guerra civil 

Als irlandesos tampoc no els ve de gust commemorar l'acord que va acceptar la partició de l'illa, amb l'entrega al Regne Unit d'una cinquena part del territori nacional, l'actual Irlanda del Nord.

A més, no va donar una independència plena, com explica el mateix historiador irlandès:

"El rei britànic, que llavors era Jordi V, va continuar com a cap d'estat simbòlic de l'estat irlandès. I això va irritar la majoria dels irlandesos. És per això que vam tenir una guerra civil gairebé directament després de la signatura del Tractat".
 

Abans de guanyar la independència el 1921, la diada nacional irlandesa ja era el dia de Sant Patrici, el 17 de març (Europa Press)

La divisió del conflicte perdura

A la sagnant guerra civil hi van lluitar els que acceptaven el tractat contra els que s'hi oposaven. Els hereus dels primers són el partit Fine Gael i els dels segons, el Fianna Fáil.

Són les dues formacions que s'han repartit el poder a la República d'Irlanda el darrer segle.

Les eleccions del 2020 les va guanyar el Sinn Féin, però el Fianna Fáil i el Fine Gael governen en coalició amb els Verds (Europa Press)

Des del 2020, els antics enemics comparteixen el govern de Dublín per primera vegada a la història. Però les ferides no s'han tancat, com explica al podcast "Mapamundi" Sean Golden, investigador sènior associat del Cidob.

"Hi ha una partició de l'illa que encara està vigent. Una de les dues causes principals de la guerra civil no s'ha resolt i és difícil oblidar aquesta situació."

Tots els rètols a Irlanda són en gaèlic i en anglès (Catalunya Ràdio / Quim Olivares)

El gaèlic és la primera llengua oficial de la República d'Irlanda

En el preàmbul de la constitució de 1937, els líders de la República van considerar el gaèlic irlandès com a llengua nacional i la primera llengua oficial.

Golden, nascut a la República d'Irlanda, explica al podcast "Mapamundi" que amb el pas del temps, la identitat nacional ja no descansa en el gaèlic:

"És més que un símbol, és una cosa fonamental del caràcter irlandès, però des de mitjans del segle XIX, sentir-se irlandès ja no depèn de si parles la llengua autòctona. Ja s'ha creat una identitat nacional en anglès".

Riocárd Ó'Oddail, doctor en estudis catalans i investigador en llengua i cultura catalana al University College de Dublín, en discrepa:

"Per mi, la llengua irlandesa encara és al cor de la identitat irlandesa i està indissolublement lligada a la nostra independència i permet descobrir un món irlandès que existia abans del període colonial".

Durant gran part del s. XX, la política lingüística de l'administració irlandesa va ser molt deficient, però les últimes dues dècades han sorgit escoles d'immersió lingüística en gaèlic, que són progressistes i de cert prestigi. Alguns pares, que no són parlants del gaèlic, hi envien els seus fills i filles. 

Actualment, tothom a la república d'Irlanda estudia gaèlic a l'escola, però hi ha poques famílies que el parlin a casa.

L'anglès domina el panorama cultural i mediàtic i el nombre de persones que miren la televisió en gaèlic arriba al mig milió.


 

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut