Bòsnia, 30 anys sota la llosa de la guerra

La tragèdia d'Ucraïna ha tornat a portar la guerra a Europa, però en una altra zona del continent, als Balcans, encara lluiten per superar l'herència del brutal conflicte que va arrasar Bòsnia i Hercegovina. Aquest hotel de Srebrenica va quedar destruït durant la guerra i encara continua així (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) S'han complert tres dècades de l'esclat d'una guerra que va deixar 100.000 morts, més de dos milions de persones sense casa, 20.000 víctimes de la violència sexual i matances etnoreligioses com la de Srebrenica. Arran del genocidi de Srebrenica van morir 8.000 homes i joves musulmans. Les tombes blanques els recorden (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) El país més corrupte d'Europa Set mil persones continuen desaparegudes a Bòsnia i Hercegovina. Els partits polítics --etnopartits-- exploten en benefici propi la confrontació entre els tres grans grups: bosníacs musulmans, bosnianocroats catòlics i serbobosnians ortodoxos. Segons Transparència Internacional, Bòsnia és el país més corrupte d'Europa i un dels més pobres. És l'únic dels Balcans que encara no té l'estatus oficial de candidat a membre de la UE. Quan va esclatar la guerra, l'any 1992, Bòsnia havia començat la transició des de l'economia socialista i ara l'economia està en mans dels polítics, com denuncia Adis Muhovic, director executiu del Centre per la Política i la Governança de Sarajevo. "Avui, més del 70% del nostre PIB és sector públic i està controlat pels polítics. Aquest percentatge és fins i tot superior al dels anys 80, quan érem un estat socialista de partit únic. Per això som un estat captiu. Els nostres polítics no estan disposats a renunciar al poder que els permet controlar cada aspecte de la nostra vida, tant econòmic com social." Els esforços de reconstrucció postbèl·lica s'han bolcat al centre antic de Sarajevo (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) La falta d'oportunitats empeny molts bosnians a emigrar, tot i que no hi ha estadístiques fiables. "L'atur crònic està destruint la nostra societat. La gent marxa als països occidentals, a economies liberals i sistemes democràtics de valors. Això és el que vol la gent, i això és el que hauríem de tenir 30 anys després de l'esclat de la guerra." Aquesta situació fa que, per primer cop, Bekir Halilovic, un jove de 28 anys de Srebrenica, es plantegi marxar. "És molt difícil canviar les coses. Per això em dic: 'Només tinc una vida, per què no marxar fora, on pugui començar de zero?' Perquè si intentes començar a Bòsnia, arrenques de sota zero." Bekir Halilovic va perdre el seu pare a la massacre de Srebrenica quan tenia 18 mesos, i només en conserva dues fotografies (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) Halilovic és president d'Adopt Srebrenica, una associació que vol recuperar el passat de la ciutat, d'abans del genocidi. Per als musulmans, ens explica, és molt difícil passar pàgina en una zona, la República Srpska --una de les dues entitats polítiques en què va quedar partida Bòsnia--, on són residuals. A més, el lideratge polític de Milorad Dodik propugna la negació del genocidi i la glorificació de criminals de guerra condemnats, com ara Radovan Karadzic i Ratko Mladic. "Molta gent de Srebrenica encara busca els cossos dels seus familiars. I al mateix temps tenim aquesta maquinària gegantina que nega el que va passar aquí. Només ho fan per provocar les víctimes, i això és terrible." Anja Krsmanóvitx també va perdre el seu pare, soldat de l'exèrcit serbobosnià, durant la guerra. Creu que les comunitats ètniques i religioses poden viure en pau (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) A una hora de Srebrenica, també a la República Srpska, viu Anja Krsmanovic, professora d'institut i presidenta de l'Associació de Joves de Sokolac, un poble on no hi viu ni un musulmà. Ella també va perdre el seu pare per la guerra, però al bàndol contrari: era soldat de l'exèrcit serbobosnià. "Vaig créixer sense ell, i no el recordo. No tinc cap foto amb ell. I si jo no sento cap odi, això vol dir que podem ser un únic país, que podem viure junts. El nostre deure cap a les noves generacions és deixar-los un país millor." Els joves són l'esperança Els joves de Bòsnia i Hercegovina han crescut sentint històries de la guerra, i la guerra està condicionant el seu futur. Per això n'hi ha que perden la paciència, com denuncia Stevan Sorak, soldat de 29 anys de l'exèrcit bosnià. "El nostre gran problema són els polítics, i l'economia. A qui li importa un conflicte que va acabar fa gairebé 30 anys?" El Post-Conflict Research Center de Sarajevo treballa per fomentar la reconciliació i construir un futur sense desconfiança entre comunitats. Malgrat que la factura de la guerra encara és alta, Erna Mackic, investigadora del centre, és optimista. "Hem de recuperar-nos. Bòsnia i Hercegovina sempre ha estat un país multiconfessional i multicultural. Hem de lluitar contra la llosa del passat. 30 anys sembla molt, però si ens comparem amb Alemanya o Àustria, que encara batallen per superar les cicatrius de la Segona Guerra Mundial i del nazisme, llavors no són tant." Per Munira Subasic, presidenta de l'Associació Mares de Srebrenica --va perdre més de vint membres de la seva família al genocidi, inclosos el seu marit i el seu fill--, el més important és com s'educa els joves. "Nosaltres, les mares, vam parir nens en l'amor, i hem format els nens en l'amor. Els nostres nens van veure com mataven els seus éssers estimats però les seves mares no els van ensenyar a odiar, no demanen venjança." Munira Subasic demana que els musulmans bosnians tinguin els mateixos drets que els serbobosnians a la República de Srpska (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas) Avui, l'amenaça de la guerra torna a planar sobre Bòsnia i Hercegovina. A Sarajevo, traumatitzada pel setge més llarg de la història moderna, algunes famílies acumulen provisions, per si de cas. L'agressió russa a Ucraïna, i el bel·ligerant discurs de segregació ètnica dels líders serbobosnians --molt pròxims a Rússia--, ressuscita fantasmes del passat. Ibrahim Sofic, periodista d'Al Jazeera Balkans, vol ser optimista "Hem lluitat prou. Crec que tot això és retòrica política sobre guerres entre veïns... però tot és possible." El periodista Ibrahim Sofic es pregunta quin és el principal problema que té Bòsnia, per la UE (Catalunya Ràdio / Cèlia Cernadas)

Bòsnia, 30 anys sota la llosa de la guerra

El llarg camí postconflicte del país balcànic demostra que, quan callen les bombes, comença el més difícil: reconstruir i reconciliar