40 milions de persones al món, sota el jou de l'esclavitud moderna
El treball forçós està escampat per tot el món i la pandèmia no ha fet més que agreujar la situació
40 milions de persones al món, sota el jou de l'esclavitud moderna
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Mapamundi

40 milions de persones al món, sota el jou de l'esclavitud moderna

El treball forçós està escampat per tot el món i la pandèmia no ha fet més que agreujar la situació

Actualitzat

Fugir de la pobresa per caure en un altre parany a milers de quilòmetres de casa. Cada any, moltes persones deixen família i amics enrere per buscar un futur millor. Tot i anar amb contracte i de manera legal, el país d'acollida no sempre els depara allò que s'esperaven; a vegades només troben violència, més pobresa i enganys. En alguns casos són les mateixes autoritats del seu país les que els hi sotmeten. És l'esclavitud del segle XXI i com a consumidors tenim més poder del que creiem per fer-hi front.
 

Explotació també a Europa

El treball forçós és aquell que no s'ha acceptat lliurement o bé que, malgrat que inicialment és voluntari, després no es pot deixar per l'amenaça de violència. També hi ha mètodes més subtils, com ara la retenció del passaport en el cas dels treballadors migrants i l'obligació de treballar fins a pagar un deute.

Però això no només passa a països pobres; està passant a Europa, com explica a "Mapamundi" Aurélie Hauchère, experta en temes de treball forçós de l'Organització Internacional del Treball (OIT).

"Hi ha casos de treball forçós a la Unió Europea a l'agricultura, a la construcció o a les feines domèstiques."


L'esquer: una feina ben pagada a l'estranger

Milers de migrants provinents de l'Índia, el Pakistan, Sri Lanka o Bangladesh van anar a treballar a Qatar la dècada passada per construir estadis i aeroports per al Mundial de futbol 2022.

Qatar vol impressionar el món amb el mundial de futbol, però les obres amaguen condicions laborals inhumanes (Europa Press)
Qatar vol impressionar el món amb el Mundial de futbol, però les obres amaguen condicions laborals inhumanes (Europa Press)

Allà han patit un règim pròxim a l'esclavitud. Milers hi han mort sense cap conseqüència, afirma Nick McGeehan, investigador de Human Rights Watch (HRW).

"La majoria de les morts no s'han investigat. Això vol dir que les defuncions de 5.000 treballadors no han estat certificades mèdicament, no tenim ni idea de com han mort. Les famílies tampoc, i no reben cap compensació."

Garun Geehimire, un advocat nepalès que ajuda les famílies, denuncia al podcast "Mapamundi" que les agències de reclutament sovint enganyen els treballadors.

"Quan els ofereixen la feina, els prometen un bon sou i bones condicions laborals, però quan hi arriben la situació és diferent. No tenen l'opció de tornar perquè tenen un deute amb l'agència de reclutament que els ha trobat la feina."


Quan el teu propi estat et sotmet a treball forçós

Els països del G7 denuncien els camps de reeducació política i de treballs forçats de la regió musulmana de Xinjiang, a l'oest de la Xina. D'aquí surt el 20 per cent del cotó mundial.

Protesta el 2019 a Amsterdam per denunciar la repressió que pateixen els uigurs a la Xina (Europa Press)
Protesta el 2019 a Amsterdam per denunciar la repressió que pateixen els uigurs a la Xina (Europa Press)

En primera instància les autoritats xineses van negar l'existència d'aquests camps, però després han assegurat que són centres de formació professional.

La coalició internacional per acabar amb el treball forçat a Xinjiang fa una crida a les grans marques de roba occidental a vigilar els seus subministraments de cotó per evitar ser-ne còmplices, però això no és tan simple.

El treball forçat es fa d'amagat i no és fàcil distingir-lo de feines amb un sou molt baix i que freguen l'explotació. Des del 2014, 51 estatshan ratificat el protocol per eliminar el treball forçós en totes les seves formes.

Hi hagut casos, com al Brasil i al Nepal, que s'ha aconseguit treure la gent de la situació d'explotació, però això no s'acaba aquí, afirma Aurélie Hauchère: cal rehabilitar les víctimes i donar-los mètodes de supervivència dignes.


Els infants en són els principals damnificats al món

Hi ha prop de 73 milions de menors que pateixen les pitjors formes de treball infantil, amb feines perilloses de 12 hores sense descans, segons denuncia l'Unicef.

Prop de 73 milions de menors al món pateixen les pitjors formes de treball infantil (Europa Press)
Prop de 73 milions de menors al món pateixen les pitjors formes de treball infantil (Europa Press)

Per eliminar-lo cal actuar en molts fronts, com ara oferir alternatives als que en són víctimes, controlar les agències de contractació i demanar a les grans marques tèxtils que siguin responsables i no el permetin en les seves cadenes de subministrament.

Els consumidors tenim poder per canviar la situació perquè podem exigir transparència a les marques que ens agraden. Aurélie Hauchère ens convida a reflexionar-hi.

"Quan per exemple comprem una samarreta per 1 euro, ens hem de preguntar: quants diners pot rebre el treballador que l'ha confeccionada, si es ven per aquest preu en una botiga de Catalunya o França?"

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut