
Les llegendes i les històries que han inspirat el podcast
Segona temporada:
La casa de les Egipcíaques (Barcelona): La història explica que va ser un centre que acollia prostitutes penedides però també dones adúlteres, boges, pobres Per Setmana Santa hi tancaven totes les prostitutes de la ciutat per què no estiguessin al carrer ni als bordells.
El drac de na Coca: La llegenda ens situa a Palma al segle XVII i explica que una nit que Bartomeu Coch tenia cita amb Catalina Rosselló, la seva promesa, se'ls va aparèixer el terrible drac que campava per la ciutat cruspint-se vilatans. En Bartomeu el va matar i el va oferir com a ofrena a la seva parella per demostrar-li el seu amor. D'aquí el nom "de na Coca", dona de Coch.
El pont del diable de Ceret: Segons les llegendes, molts ponts han estat construïts pel diable. Aquesta llegenda explica com el ceretans volien unir les dues ribes del riu però la majoria d'enginyers es van negar a construir el pont perquè era un terreny molt difícil. Finalment, un enginyer se'n va veure capaç, però la desgràcia l'acompanyava sempre i, per diverses causes, cada cop que gairebé tenia el pont fet, aquest s'esfondrava. La gent del poble el va amenaçar en penjar-lo si no l'acabava. El dia abans que vencés el termini se li va aparèixer el diable que li va dir que acabaria el pont aquella nit a canvi de l'ànima de la primera criatura que el creués. L'endemà al matí, quan el diable era a punt de col·locar la darrera pedra, l'enginyer va deixar anar un gat que va creuar el pont. El diable es va quedar l'ànima d'un gat i al pont li falta una pedra.
El cavaller de la Creu Coberta: La Creu Coberta era la creu de terme entre Barcelona i Sants. Tothom que passava pel davant havia de resar una oració al difunt que penjava de la forca. La llegenda diu que, una nit, un cavaller que tenia un duel amb un altre per unes diferències, es va aturar i va resar una oració pel penjat. En aquell moment se li va aparèixer un estrany cavaller que li va demanar que li donés la capa, l'espasa i el cavall. L'estrany cavaller va marxar i quan va tornar li va confessar que era el condemnat que penjava a la forca i que li havia volgut agrair l'oració fent-se passar per ell davant el seu contrincant, que l'esperava amagat per matar-lo a traïció.
El castell de Vulpellac: Aquesta llegenda explica com el senyor del castell de Vulpellac va torturar i castigar la seva dona quan li van arribar rumors que li havia estat infidel amb el senyor de Cruïlles. Murmuracions que havia fet córrer aquest senyor en no ser correspost per l'amor de la senyora. Però la gelosia del senyor de Vulpellac el va portar a tapiar la cambra del castell on la tenia tancada. Poc després, quan va saber que tot era una mentida, va fer gravar en l'escut de la baronia aquesta frase: Ego sum qui pecavi. Soc jo el que vaig pecar.
Penyal d'Ifac: A Calp vivien una sirenes que sempre ajudaven als pescadors a millorar la pesca del dia. Però un dia, un esperit maligne va torbar la seva tranquil·litat i elles van demanar ajuda a Neptú. El Deu del mar els va enviar un esperit perquè les ajudés. Els dos esperits van es van enfrontar i quan la força maligna, ferida, va intentar fugir, va quedar petrificat. Així es va formar el Penyal d'Ifach.
La bruixa de Can Badia: En aquesta llegenda s'explica com, en el moment de la mort, una bruixa podia traspassar els seus poders a algú que estigués present durant la seva agonia i que els acceptés.
La Torre Salvana: és un castell documentat des del 992, actualment en ruïnes. És conegut com el Castell de l'infern per totes les històries de fantasmes, visions i sons sobrenaturals que li atribueixen.
El llop de Móra: La llegenda explica com el senyor del Castell de Móra d'Ebre va ser tan cruel amb servents i habitants, que quan va morir es va transformar en un enorme llop. La seva ànima seguia viva i caminant per les seves terres i atemorint la població fins que un dia, sense saber com ni per què, va desaparèixer per sempre.
Primera temporada:
La bruixa Napa: La llegenda de La Napa diu que captava l'atenció dels nens oferint-los llavors de carbassa, un cop a casa els tallava els cabells, els clavava una agulla al cap i acabaven morint. La Napa era en realitat la Maria Pujol, una dona de Prats de Lluçanès que va ser acusada de matar una nena. La van jutjar i penjar per homicidi (present al capítol 1).
L'ocell de la Pesta: Les burles d'uns nens cap a una vella captaire fan que aquesta, juntament amb altres bruixes, provoquin una tempesta mortal a Sant Feliu de Guíxols i després enviïn un ocell que porta la pesta a la població. (present al capítol 2)
La Cala del Peix: L'any 1912 una gran balena es va encallar en una de les platges de la costa guixolenca. Aquest fet va marcar la població i va donar nom a la cala (present al capítol 3).
Castell d'Arbeca: El duc de Cardona ordena construir un castell impressionant i perquè ningú pugui tenir-ne cap de semblant fa tallar les mans i la llengua del mestre d'obres (present al capítol 4).
Els emparedats: Hi ha moltes llegendes que expliquen que hi ha antigues edificacions amb gent emparedada de la qual encara se'n poden escoltar els seus laments (present al capítol 4).
Les dones valeroses de Tortosa: Tortosa és a punt de ser envaïda altre cop pels sarraïns i els homes són amb l'exèrcit a conquerir Lleida i Fraga. Les dones decideixen alçar-se en armes per defensar la ciutat. El comte Berenguer IV crearà l'Orde de l'Atxa com a homenatge al seu valor (present al capítol 5).
Joan Malet: Va ser un mestre fuster, coix, pobre i un dels caçadors de bruixes més coneguts a mitjans del segle XVI. Va assenyalar desenes de dones que van ser jutjades i torturades. En Joan Malet cobrava per cada "suposada" bruixa desemmascarada (present al capítol 6).
La bruixa de Biosca: Teresa Guàrdia, anomenada La Baquiol. era una llevadora que vivia a Biosca i que va ser cremada en una foguera acusada de bruixeria per la mort d'un nen (present al capítol 8).
La cacera de bruixes a Terrassa: Al segle XVII, sis dones de Terrassa van ser torturades i penjades acusades de bruixeria (present al capítol 9)
El castell de Balsareny: El senyor de Balsareny fa un pacte amb el diable: li donarà l'ànima d'un vassall si li construeix un castell amb cent cambres. El diable fa la seva feina en un temps rècord i quan és a punt de finalitzar la cambra número cent, el senyor se'n penedeix i s'encomana a la Mare de Déu. El castell acaba amb noranta-nou habitacions per sempre més (present al capítol 10).