Durant el confinament es va disparar el consum de videojocs entre els menors. Alguns se n'han sortit, d'altres s'han quedat atrapats amb baralles diàries a casa, i hem conegut el primer cas d'ingrés d'un menor per addicció al Fortnite a Espanya. Com enganxen els videojocs? Dos mesos ingressat per addicció al Fortnite El psiquiatre Matías Real-López, de l'Hospital Provincial de Castelló, ha portat aquest jove de15 anys que dedicava la major part del seu temps, fins a 20 hores diàries en alguna ocasió, al Fortnite: "Jugar li permetia desconnectar del malestar emocional, per la satisfacció que li proporcionava el joc i la pertinença a una comunitat virtual, perquè havia abandonat totalment les relacions socials i activitats per només jugar o pensar en el joc." L'ingrés es va enfocar com si es tractés d'una intoxicació per substància química, una droga, perquè s'activen els mateixos mecanismes. Se'l va aïllar totalment de l'entorn i també de les pantalles, i se'l va ajudar a abordar els malestars. L'objectiu era aconseguir un ús normalitzat de les pantalles i progressivament se'l va reincorporar a l'entorn amb un ús més saludable de la tecnologia, però mantenint-lo lluny del Fortnite.   Dissenyats per "atrapar" els nostres fills? Més el 80% dels videojocs més populars entre els nens de 4 a 9 anys inclouen continguts violents, com el Fortnite, el joc en línia multiplataforma més popular del món, amb més de 200 milions d'usuaris, en teoria per a més grans de 12 però que hi juguen més petits, i que és altament addictiu per la psicòloga Gabriela Paoli, experta en addiccions tecnològiques i autora de "Salut digital" : "Els millors cervells del món treballen nit i dia perquè els videojocs siguin meravellosos, i altament addictius." El negoci dels videojocs consisteix a introduir el jugador en el circuit de la recompensa digital, i amb cada objectiu aconseguit es dispara la dopamina, un neurotransmissor que genera una sensació de benestar plaent que fa perillós l'ús sobretot per part dels menors. No tenen consolidat el còrtex neofrontal, que regula la impulsivitat i les conductes i que no es consolida fins als 20-21 anys. Pel psiquiatre Matías Real-López, es pot parlar d'addicció als videojocs no pel nombre d'hores sinó per les repercussions: "Un abandonament progressiu de les tasques i les reaccions quan se'ls en limita l'ús, tals com ansietat, malestar intens difícil de gestionar, i en els casos més greus agressivitat cap als objectes o persones." Senyals d'alerta d'ús abusiu dels videojocs Per la psicòloga Gabriela Paoli, amb una o dues hores de videojoc el cervell s'entreté, però més hores el cervell s'estressa i es cansa. Els senyals d'un ús abusiu són: Aïllament, és el senyal més clar, falta d'interès per tasques, hobbies i preferències que es tenien abans, i quedar-se a casa. Mentides sobre el temps de joc, i apareixen culpa, irritabilitat, impulsivitat i canvis de comportament Vamping digital: insomni o alteracions en el patró del son, van com zombis a l'escola perquè juguen a la nit clandestinament Canvi del patró alimentari: "finger food", menjar porqueria amb els dits, no saludable ni en família Deteriorament de les relacions familiars i amb les amistats Baixada del rendiment acadèmic: no presentar tasques, absentisme escolar Dèficit de salut: dèficit vitamina B12, la D del sol, problemes de visió, contractures, sedentarisme, mal de cap, etc. Per la psicòloga, quan se'n limita l'ús, en només una setmana poden desaparèixer les conseqüències d'un ús abusiu, no l'addicció, que requereix un tractament més aprofundit amb un especialista. 3 hores a la setmana per als menors a la Xina A la Xina només es deixa jugar els menors als videojocs de 8 a 9 del vespre, una hora divendres, dissabte, diumenge i els festius, tal com explica el corresponsal de Catalunya Ràdio a la Xina, Francesc Canals. Els menors de 12 anys no poden ingressar diners per afegir accessoris als personatges del joc i s'incorpora tecnologia de reconeixement facial per ajudar a controlar l'edat dels jugadors. A les xarxes socials, tot i controlades pels censors, explica el corresponsal: "Hi ha famílies que expressen la seva frustració perquè les criatures que abans jugaven compulsivament, ara estan tot el dia pendents de TikTok." Els psicòlegs adverteixen que una prohibició massa severa evita l'addicció ara, però la pot agreujar a la majoria d'edat, i alerten que les criatures són sobretot addictes al mòbil més que als jocs i això és per falta d'atenció del pare i la mare, que, en molts casos, també estan enganxats al mòbil, i conclouen que el joc no és la font d'addicció sinó que l'origen està en les relacions familiars, l'angoixa o la depressió.   5 estratègies per plantar-hi cara: Pactar límits i regular el temps de connexió, amb un temporitzador/alarma i amb els registres de joc a les pantalles, que no enganyen, perquè els menors prenguin consciència del temps de joc i s'autoregulin. Ajudar-los a prendre consciència de si hi ha ús abusiu dels dispositius, de les activitats que deixen de fer i que els ciberamics no substitueixen els amics reals. Educar en la tecnologia i valors (no prohibir/castigar). Informar-los dels riscos dels videojocs i del negoci que hi ha al darrere. Aplicar la formula RAN: alternatives saludables i plaents als dispositius: Relacions interpersonals, Art i Literatura, i les activitats a l'aire lliure i la Natura Presència dels pares/mares al seu costat, acompanyament, supervisió en espais comuns, reflexió, interès i complicitat en el joc, i jugar junts. Per la psicòloga Gabriela Paoli, les famílies hem de reflexionar sobre quins són els nostres valors i prioritats, perquè és un risc exposar-los a continguts violents no adequats dels videojocs o com ha passat amb la sèrie "El juego del Calamar", perquè generen estats emocionals, hàbits i conductes. El missatge de la psicòloga per als fabricants de videojocs és de responsabilitat, compromís i consciència, ja que hi ha estudis científics que avalen que els videojocs estan deteriorant la salut física i emocional dels menors.