Un de cada tres alumnes pateix bullying: "És una tortura diària i et sents molt sola"

Per a la Carla Laubalo, el bullying va començar quan la van posar amb un grup de repetidors perquè li costaven una mica els estudis, i el malson va durar tres anys. Tornava del pati i li havien posat la motxilla a la paperera, li feien cançons de burla i mirades de fàstic, i com que tenia el nas petit li deien "porqueta", tant que va agafar pànic a l'animal. Era una tortura diària, però no ho va explicar a ningú perquè només verbalitzar-ho ja li feia mal, i es va sentir molt sola. Els companys de classe se n'adonaven, però era mes divertit unir-se als graciosets: "Si ets còmplice d'un agressor, no et posis al seu nivell; apropa't a la persona que pateix i pregunta-li com està". La Carla molts dies arribava a casa plorant, i abans que arribés la família es gravava amb la càmera per desfogar-se. Anima a qui passi una situació com la d'ella a explicar-ho, i a valorar-se. Ella no vol oblidar l'experiència i amb el seu testimoni vol ajudar a trencar el cicle del bullying. De tot aquest calvari, n'ha fet un llibre: "Se más tu: una historia de bullying con final feliz". El bullying creix a les xarxes i persisteix a les aules, com un mal endèmic que no hem sabut erradicar. Un de cada tres alumnes pateix bullying: 33% a l'institut, 26% a les escoles, 26% en espais oberts i un 14% a les xarxes socials. On falla al sistema? Quin és el protocol que s'activa davant d'un cas de bullying? Com ho fa el programa TEI, de tutoria entre iguals, per evitar el bullying abans que es produeixi? Un protocol per protegir i reparar Des del Departament d'Educació s'ha creat el pla per les escoles lliures de violència, on queda establert com cal actuar en cas de violència i com prevenir-la. Quan es detecta una situació de violència mai s'ha de qüestionar la víctima, ni revictimitzar-la, sinó escoltar-la, protegir-la i actuar seguint el protocol. L'alumne o testimonis de l'assetjament ho han de comunicar a un adult, que ho fa saber a la direcció i s'obre el protocol. Segons la Rut Ribas, directora general d'Alumnat del Departament d'Educació, es crea un equip de valoració que investiga els fets i s'arriba a una resolució. Si no hi ha assetjament s'exculpa l'infant; si n'hi ha, s'ajuda en la reparació de l'alumne que l'ha patit i es treballa amb el grup classe. "No es dolent activar el protocol per un centre, no l'estigmatitza sinó tot el contrari; quan s'activa es reconeix que hi ha una situació de violència però que s'aborda per protegir l'alumne". Pel que fa als alumnes que ho han dit i no ha passat res i la família ha hagut de marxar del centre, la Rut Ribas reconeix: "Hi ha casos que el sistema ha fallat i no s'ha acompanyat prou la víctima o la família, i és molt important que no seguim posant les violències sota l'estora" TEI, un programa d'èxit amb 30 conductes a prevenir El programa TEI (Tutoria Entre Iguals), s'ha aplicat en 1.500 centres d'infantil, primària, ESO i educació especial. Uns 2.300.000 alumnes s'han format i 50.000 professors han participat en el programa, amb uns resultats d'èxit avalats per la recerca universitària: en un centre TEI el 98% dels casos desapareixen, perquè es detecta i s'intervé molt abans. Una de les claus és fer un canvi de mirada: posar l'alumne com a protagonista del procés de prevenció, i treballar en la sensibilització i formació obligada de l'alumnat, la família i docents en un procés de 2 anys, explica Andrés González Bellido, mestre, psicòleg i creador del programa TEI: "No pot ser que en la major part dels casos l'assetjador tingui prestigi al grup. Si es treballa abans a l'aula i s'entén el mal que es fa, la persona que ho fa perd el seu prestigi, i el guanya qui cuida la comunitat" El TEI té tipificades 30 conductes a prevenir, i e3s fa més fàcil treballar en la detecció perquè se n'encarreguen els mateixos alumnes. Els professors s'assabenten només d'un 20% de la violència a l'aula, i l'alumnat d'entre un 90 i un 98%: "Si no hi ha espectadors no hi ha assetjament, l'espectador que no actua referma la violència". Pel creador del programa TEI quan un alumne assetjat marxa d'un centre s'emporta el sentiment que és culpable, els agressors queden amb la sensació d'impunitat i els espectadors seran potencials agressors. Per tant, és un fracàs de l'administració educativa, del centre, de la família, del professorat i dels companys. Empoderar als alumnes És molt important dotar els centres d'estructures preparades i testades, i models d'èxit com el programa TEI, segons diu el Salvador Rovira, director de l'Institut Joan Salvat Papasseit, que proposa posar la mirada sobre tota la comunitat, també en els assetjadors que sovint pateixen i canalitzen les seves frustracions amb l'assetjament. Pel Salvador Rovira cal preparar el centre per detectar la violència amb formació, materials i espais curriculars i d'avaluació: "El bullying persisteix a l'aula, troba escletxes. Necessitem ulls que mirin, que tots els alumnes tinguin un germà gran a l'Institut, i se sentin cuidats i protegits." Son els mateixos alumnes empoderats que intervenen, i només arriben al professorat els casos més greus. Pel Salvador Rovira difícilment erradicarem el bullying, perquè només una mirada ja pot fer que una persona pateixi, però és fonamental que els centres es preparin per prevenir-lo i per millorar la convivència.

Un de cada tres alumnes pateix bullying: "És una tortura diària i et sents molt sola"

Els entorns on hi continua havent més assetjament són l'institut (33,6%) i l'escola (25,7%), seguits del carrer (25,3%) i casa a través de les pantalles (14%)