Transformar la secundària no és una moda, és una necessitat

Ja no es pot educar com vam ser educats. Són canvis que, avalats per la neurociència, proposen aprendre de forma més global, col·laborativa, personalitzada, vivencial, profunda i crítica; que afavoreixi la transformació i la implicació de docents i alumnes, i capacitar els joves per respondre als reptes reals del món i acabar amb l'abandonament escolar. Canviar la mirada El David Donat és professor de secundària a l'Institut La Sínia de Parets del Vallès, nascut fa nou anys amb una nova mirada a l'alumnat de confiança i respecte per la seva persona i els seus errors. "Perquè descobreixin/provin qui volen ser, desplegar els seus potencials, i fer aprenentatges profunds, dels que queden per a tota la vida". Pel professor, no és una metodologia, sinó una mirada personalitzada per arribar a tothom, i ha descobert que quan canvies la manera d'ensenyar i aprendre, com a persona i docent, també et transformes. Alumnes de l'Institut Nou Barris compartint projectes a l'aula L'Institut Nou Barris de Barcelona és un centre amb història que també ha optat per canviar la mirada i afavorir la inclusió per acabar amb la segregació i l'abandonament escolar. Xavi Murillo, director del centre, considera que l'alumnat necessita suport emocional per créixer personalment i construir els seus propis aprenentatges. " Cal anar més enllà del professor transmissor de coneixements, memorització i exàmens per convertir l'aula en un espai transformat i universal d'aprenentatge." Segons Xavi Murillo, s'ha de trobar un equilibri en el debat entre competències i coneixements: valorar el que s'aprèn, però també que entenguin què poden fer amb el que aprenen. A l'Institut Escola El Temple de les Terres de l'Ebre ja no treballen per assignatures, sinó per àmbits, perquè la naturalesa del coneixement és establir connexions, explica la docent Núria Curto. "Ho diu la neurociència, com més connexions estableix el cervell, més aprendrà i més significatiu serà." La transformació dels docents Per Xavi Murillo, de l'Institut de Nou Barris, a més del canvi de mirada, és essencial la formació del professorat, perquè encara hi ha centres amb molta por als canvis. Alumnes de l'Institut Consell de Cent amb el projecte de millora d'un jardí del barri (Foto: "Eines per al canvi") La professora Sílvia Martínez, que ajuda a transformar centres de secundària amb el programa "Eines per al canvi", explica que un dels riscos de la transformació és que no s'ha explicat prou bé al professorat. "N'hi ha que ho confon amb treballar d'una manera determinada o abaixar el nivell i fer-ho fàcil perquè els alumnes estiguin contents. I n'hi ha que proven canvis massa sols, sense el suport del centre, i el canvi no es pot sostenir fent sacrificis personals." La Sílvia Martínez anima els docents a sumar-se al canvi perquè és una eina de transformació social, però també a ser respectuosos amb els ritmes de cada docent. Donar veu i responsabilitat a l'alumnat A l'Institut Escola Daniel Magrané, un centre molt arrelat al poble de Jesús (Terres de l'Ebre), fa sis anys van apostar pels canvis metodològics, estructurals i organitzatius, explica Alberto Esteban, docent del centre. "Escoltem les propostes i necessitats personals, acadèmiques, socials i professionals dels alumnes, i es fan assemblees, que afavoreixen el seu sentiment de pertinença i la inclusió i la cohesió de centre." A l'Institut Les Cinc Sénies de Mataró es transmet a l'alumnat una forma de treballar autogestionada, superant les recances tradicionals a la seva participació, i els ajuden a interioritzar que són subjectes responsables amb el món que els envolta, explica la seva directora, Carina Torres. I, segons David Donat, de l'Institut La Sínia: "El sistema tradicional només és apte per a uns quants alumnes que s'hi adapten, però hi ha un gruix que els perdem pel camí." Per evitar-ho, a l'Insitut Nou Barris s'ha desplegat el BAS (Blogs d'Aprenentatge i Servei) per afavorir el sentiment de pertinença i la democratització dels alumnes, que participen activament en el benestar emocional, l'equitat, la convivència i el manteniment del centre, que fan seu. Alumnes de l'Institut Escola Daniel Magrané fent una activitat al pati del centre El canvi a la pràctica Sílvia Martínez, que havia treballat al Casal dels Infants del Raval, es va adonar que la distància entre la proposta a l'aula i la necessitat dels seus alumnes de secundària era cada vegada més gran, però que, si oferia als alumnes propostes del casal, la resposta era extraordinària: "Durant dues setmanes, els alumnes van utilitzar les classes de matemàtiques per fer les seves pròpies disfresses de Carnaval. Va ser un èxit i l'aula es va transformar". Va entendre, també, que el sistema educatiu era profundament jeràrquic, i premiava només l'obediència en lloc d'una ciutadania crítica, i ja fa cinc anys que facilita la transformació als centres de secundària. Quants anys calen per fer un canvi real? La recerca internacional diu que per canviar un centre de secundària calen uns 10 anys de mitjana. Però els programes "Eines per al canvi" o "Pacte" que començarà el curs vinent, i molts d'altres, només duren tres anys: "S'apunten al programa, se'ls ajuda a repensar què volen; hi ha una fase de sensibilització i una de capacitació, i en la majoria de casos acaben aquí i queda pendent la transformació i la consolidació." Cada any, el Departament d'Ensenyament reconeix 190 centres d'innovació, i a la xarxa de competències bàsiques hi ha 800 centres apuntats, però no és indicatiu que s'hagin transformat, explica Sïlvia Martínez, sinó que hi ha consciència que les coses s'han de fer d'una manera diferent. Canviar no és una moda, sinó una necessitat Alberto Esteban no entén que hi hagi centres que no s'estiguin transformant, perquè és un deure dels docents adaptar-se a l'alumnat. Per David Donat, encara són minoria els centres transformats, tot i que cada vegada hi ha més docents amb ganes de canvis. Per Sílvia Martínez, transformar s'ha posat de moda, i això ha ajudat en part, però també hi ha certa competitivitat entre centres i pressió per part dels mitjans, que no ajuda, perquè porta a la precipitació. Per Xavi Murillo, de l'Institut de Nou Barris: "La transformació no ha de ser una moda, sinó una necessitat que ha de partir de la diagnosi del propi centre, formar els docents i traçar un full de ruta adaptat a cada centre." Pel Xavi, hi ha un marc normatiu que afavoreix la transformació, però també calen recursos i evitar les retallades de professorat, que al seu centre ja s'han anunciat per al nou curs.

Transformar la secundària no és una moda, és una necessitat

Cinc centres de secundària que s'estan transformant expliquen quines són les eines que fan servir per al canvi educatiu