Sospites que tens un fill amb altes capacitats?
Estadísticament hi ha almenys dos o tres infants amb altes capacitats a cada classe. El 98% no s'arriben a identificar i poden acabar en fracàs escolar
Sospites que tens un fill amb altes capacitats?
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

Sospites que tens un fill amb altes capacitats?

Estadísticament hi ha almenys dos o tres infants amb altes capacitats a cada classe. El 98% no s'arriben a identificar i poden acabar en fracàs escolar

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació

El Roger tenia 3 anys i es va passar gairebé tot P3 plorant a les nits perquè no volia anar a l'escola. Les mestres deien que era molt rígid, que li costava participar a les activitats grupals o jugar amb els altres nens. Un any abans, a l'escola bressol, amb 2 anys, la mestra va dir a la família que ja no sabia què fer per ajudar-lo:

"El descrivien com un nen apàtic, molt diferent del que nosaltres vèiem a casa, és a dir, molt despert, empàtic i sempre preguntant mil coses. El vam acabar traient de l'escoleta."

Amb l'ajuda de Natàlia Serrats, mestra, psicòloga del centre Hemisferi, van acabar diagnosticant-lo amb altes capacitats i tot va encaixar de cop. Tenia l'edat mental d'un nen bastant més gran però emocionalment seguia sent un nen de 3 anys i no sabia gestionar la situació, no trobava l'encaix amb el seu entorn escolar.

Com el Roger, entre un 10 i 15% de la població té altes capacitats, la majoria no detectats. Alguns fracassen i els casos extrems emmalalteixen. Si no se sap que existeixen no es poden atendre. Com els podem detectar i ajudar, tant a casa com a l'escola?


Acabar amb els falsos mites

Ricard Garcia té altes capacitats, la seva parella també i ara són pares de tres nenes amb AC:

"Hem d'acabar amb el tòpic del nen setciències, petit geni amb el qual salvarem la societat, perquè en veritat és un grup molt heterogeni, i sovint acaben desmotivats i amb depressió."

Són nens i nenes que massa sovint acaben fracassant en els estudis, lluny del tòpic de treure un 10 en tot.

Per Natàlia Serrats, són molt més que un coeficient intel·lectual de 130 o més. Tenen un conjunt de característiques cognitives potents que van unides a una resposta emocional molt característica, extremadament sensible:

"La forma d'aprenentatge és molt ràpida i tenen una alta creativitat. D'això, se'n deriva una forma de sentir les emocions, que sol ser de moltíssima complexitat, fragilitat i profunditat, i que cal acompanyar a nivell familiar i escolar."


Herència genètica i desincronia emocional

Hi ha una bona part d'heretabilitat genètica en les AC. Són nois i noies que segons estudis científics tenen una gran sensibilitat a l'entorn i ja des de l'embaràs capten més estímuls i això determina la seva formació neurològica, explica Rosa Vela, mestra i coordinadora del Grup d'Altes Capacitats de l'ICE de la Universitat de Barcelona.

"El cervell d'aquests infants va al 80%, se senten culpables perquè són diferents, i poden presentar desincronia entre l'edat mental i l'emocional, i la velocitat d'aprenentatge i la d'execució."

Hi ha coses que ja es comencen a notar des del naixement. Són criatures que ja de nadons sembla que t'estiguin escrutant amb la mirada. Dormen poc i tenen clar el que volen. Sovint tenen un gran sentit de la justícia i són perfeccionistes, i mestres o companys poden creure que són uns repel·lents, perquè arriben a rectificar el docent.

Però per la mestra Rosa Vela, en lloc d'estigmatitzar-los, se'ls han d'oferir oportunitats. I per això cal saber "veure" aquests nens de veritat.


Falta formació entre el professorat

Per la psicòloga del centre KeplerMaria Beltran falta divulgació a les escoles per transmetre que les altes capacitats no són un privilegi sinó una necessitat educativa.

Si se senten desatesos o amb molta exigència poden angoixar-se i patir dificultats d'adaptació i acadèmiques.

Pel que fa al diagnòstic, permet assegurar que reben el suport i l'acompanyament necessari, perquè malgrat que es pugui pensar que van sobrats d'intel·ligència:

"No troben gaires oportunitats per esforçar-se, per enfrontar-se a frustracions, per sentir-se orgullosos de les coses que fan, i això no té a veure amb la seva capacitat sinó amb la relació amb un entorn educatiu concret."

Els últims anys s'ha fet un esforç per oferir formació als EAP i als equips docents, tot i que és voluntària o a petició del centre.


Què hem de fer si sospitem que tenim un fill amb AC?

Sovint els primers que se n'adonen són els pares i mares. El primer que cal fer és comentar-ho amb el docent, explica Nati Ruiz, directora de l'EAP Horta Guinardó, i si el docent no ens fa cas, parlar amb la direcció del centre o directament amb l'EAP de referència.

És llavors que es parla amb la família, el docent i l'alumne, i s'observa l'entorn educatiu, i se'l valora:

s una valoració més amplia que el coeficient intel·lectual, l'autoconcepte, els estils d'aprenentatge, com s'enfronta a una errada o les habilitats socials."

Aleshores es proposa una orientació amb un disseny d'activitats més obertes que provoquin reptes imotivin l'alumne, i un acompanyament.

Però si malgrat tot el fill continua patint, no hi ha entesa amb l'escola, la família pot demanar un canvi de centre, si ho avala un informe de la inspecció educativa, seguint els mecanismes ordinaris de places vacants, insuficient per a les famílies que demanen les facilitats en les preinscripcions que tenen altres col·lectius.

" S'ha de reconèixer que és la lluita de les famílies la que ha fet canviar la mirada sobre les altes capacitats."


De la por inicial a l'esgotament de les famílies

Per la Montse, mare amb dos fills adolescents amb AC, el sistema educatiu no els ha donat mai el suport que necessitaven. El seu fill gran ha desenvolupat una depressió i està ingressat en un hospital de dia sense escolaritzar. Una altra mare amb un fill de 13 anys es queixa:

"El paper de la inspecció educativa és lamentable. Hi ha una falta de formació dels equips psicopedagògics i dels equips docents."

A la Maria, amb una filla petita desmotivada per anar a l'escola i esgotadora a vegades, a l'escola li recomanen esperar a fer el diagnòstic, i en un centre privat que ho faci al més aviat possible per adaptar el currículum, i no saben què fer.

La primera filla del Ricardamb sis mesos deia les primeres paraules i als vuit ja feia frases, va començar a l'escola amb molta il·lusió, però a la setmana ja no hi volia anar, no encaixava.

"La nostra filla va patir bullying, volien que repetís curs i va començar a somatitzar l'ansietat; i amb les altres dues filles tampoc ha estat un camí fàcil."

El Ricard creu que cal més flexibilitat per donar-los la resposta educativa adequada, i es queixa que massa sovint s'està en mans del tutor que toca, coneixedor o no de les altes capacitats, i que les famílies acaben esgotades.


Viure-ho en positiu

Per ajudar les famílies a entendre les altes capacitats hi ha la Fanjac, la Fundació de Nens amb Altes Capacitats, que fan tallers, colònies i sortides en família i xerrades:

"Hi ha famílies que arriben amb molta por i angoixa perquè veuen les AC com una maledicció per la falta d'integració, però veuen que el seu fill no és un extraterrestre i que poden arribar a ser feliços."

Molts pares i mares, arran de tenir fills diagnosticats amb AC, també se n'adonen de moltes coses sobre la seva pròpia infància i joventut, i tot torna a encaixar.

ARXIVAT A:
Educació Salut

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut