L'ofici d'educar

Sense coeducació a casa i a l'escola no erradicarem la violència de gènere

El #MeToo ha posat les reivindicacions femenines al centre del debat, però sense coeducació el sexisme no desapareixerà de les escoles
Elisabet Pedrosa Actualitzat
TEMA:
8M
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Des que va aparèixer el fenomen del #MeToo alguna cosa ha canviat: S'ha perdut la por a denunciar, i homes i dones han sortit al carrer massivament per reivindicar un feminisme desacomplexat que acabi amb la violència masclista. Però fins a quin punt seguim educant amb criteris sexistes dins i fora de l'escola? La coeducació pot ser una eina molt útil en la destrucció d'estereotips.

Què és la coeducació?

La coeducació vol incorporar l'educació de gènere en totes les pràctiques educatives. Posa la mirada a l'escola, les famílies, el carrer i les Institucions per desfer les estructures de gènere discriminatòries, explica Alba González, psicòloga de l'Associació Coeducacció.

Coeducar implica també una revisió personal del professorat i un canvi de mirada de gènere i de metodologies, perquè, com recorda González,  "els adults transmetem les nostres creences a les criatures".

Però quin ha de ser el paper de l'escola per afavorir la coeducació? Paqui Garcia, directora de les llars d'infants públiques La Rodona i El Bosquet, afirma que fent una revisió del material docent van ser conscients de la informació tan estereotipada que transmetien.

Detectar el sexisme a la classe

Per a l'abanderada del feminisme, la filòsofa i sociòloga Marina Subirats, s'ha de construir "la mirada violeta" per aprendre a detectar estereotips i on hi ha discriminació. Els mestres han de tenir mètodes per analitzar si el material que fan servir és sexista i llibertat per poder canviar. És útil analitzar què passa al pati, qui mana a l'escola o quin llenguatge es fa servir al centre.

Els adults posem la violència en els nens com a una necessitat des de ben petits, opina Marina Subirats:

"La manera de tractar un nadó és diferent segons si és un nen o nena. Amb un nen, la reacció és sacsejar-lo, moure'l i estimular. Amb una nena, els comantaris són 'ai que mona, quieteta, pobreta, protegideta". Abans que la criatura pugui raonar, ja li estem donant un missatge de com haurà d'actuar en el futur."

El missatge per als nens és que hauran de ser forts, valents, no han de tenir por i no han de plorar. En canvi a les nenes els diem que vagin en compte, que són febles i que cal protegir-les. Tant és així, diu Marina Subirats, que hi ha mestres que utilitzen les nenes per ajudar als nens, perquè el problema del nen sovint és com controlar-lo.

Petites accions per aconseguir el canvi

Per a Rosa Vela, professora de secundària especialista en altes capacitats, treballar per la igualtat de gènere a l'aula passa per petites accions, com posar el nom d'una científica rellevant al laboratori de física i química. "És molt important fer visibles a les dones en el procés educatiu", diu.

El problema, alerta Marina Subirats, "és que en la formació inicial del professorat l'educació per la igualtat encara no s'ha integrat". I no n'hi ha prou amb millorar la formació del professorat i amb la revisió del material educatiu.

Repensar el pati de l'escola

L'equip d'arquitectes d'Equal Saree​ creu que l'espai hauria de ser un aspecte clau per plantejar-nos l'escola coeducativa i per afavorir un joc més inclusiu entre nenes i nens.

 

Equal Sarre ens recorden que el pati és el primer espai públic de la infància, i que encara ara en la majoria d'escoles un 70% del pati està dedicat al futbol i al bàsquet, mentre que la resta d'activitats no es tenen en compte. Aquests arquitectes, que tenen en compte l'urbanisme amb perspectiva de gènere, ha portat a terme el projecte "Empatitzem" per repensar el pati de cinc escoles de Santa Coloma de Gramanet.

Els patis són una molt bona oportunitat per treballar la coeducació, perquè en aquest espai es fa molt present el sexisme, afirma la psicòloga Alba Gonzàlez, que proposa diversificar el tipus d'activitats, donar valor al moviment però també a la tranquil·litat, a l'experimentació i a la cura.

La prevenció, la millor eina contra la violència masclista

Candela és una cooperativa d'acció comunitària i feminista. Fa temps que treballa en la prevenció de la violència masclista amb joves i ho fa amb tallers sobre els mites de l'amor romàntic, formes de lligar i sexualitat. El seu objectiu és crear un espai de confiança en el que no es permeti cap discriminació i es parteixi de l'experiència dels propis joves.

Aquesta entitat ha constatat que els joves saben identificar relacions tòxiques i la violència de gènere, però encara justifiquen la gelosia com una mostra d'amor entre parelles.

Marina Subirats justifica l'existència d'aquestes concepcions perquè hem passat de la repressió a la llibertat en pocs anys, i ho hem fet sense manual sobre les relacions afectives i sexuals. En el cas dels joves, molt sovint l'únic aprenentatge que tenen és a través de la pornografia.

"Si la igualtat consisteix a que les dones fem com els homes i oblidem tot el que fèiem, anirem al desastre homes i dones. Si la igualtat consisteix en fer com els homes, i sequir fent la nostra part de dones, anirem sobrecarregades. Necessitem que els homes s'incorporin a la cura. Aquest és el repte que tenim ara en el feminisme."

El veritable repte, diu Subirats, és arribar a l'androgínia i prescindir de les etiquetes de gènere. La coeducació és imprescindible per evitar un retrocès que podria ser inevitable. 

ARXIVAT A:
8M

ÀUDIOS RELACIONATS