Reivindiquem l'avorriment dels nens i nenes!
En aquest moment que tothom busca activitats per entretenir els més petits, la psicòloga Lara Terradas aposta per l'avorriment com a font d'imaginació i creativitat
Reivindiquem l'avorriment dels nens i nenes!
L'ofici d'educar (El suplement)

Reivindiquem l'avorriment dels nens i nenes!

En aquest moment que tothom busca activitats per entretenir els més petits, la psicòloga Lara Terradas aposta per l'avorriment com a font d'imaginació i creativitat

Elisabet Pedrosa Actualitzat
Reivindiquem l'avorriment dels infants!

Partim d'unes paraules de Mercè Rodoreda: "Vaig començar a escriure quan era una adolescent perquè m'avorria molt". Una declaració que ens porta directes al racó de pensar, sobretot als pares i mares que no deixen passar un dia sense muntar les gimcanes casolanes més inversemblants! Per què ens angoixa que els nostres fills s'avorreixin? Els espais d'avorriment es poden convertir en gasolina per a la creativitat? Lara Terradas, mestra i piscòloga, ens treu de dubes. 

Per què és tan important que les criatures s'avorreixin? I com es poden avorrir quan estan sent bombardejades amb tot tipus de tasques aquests dies?

Sobrevalorem omplir el temps de les criatures i el nostre amb multitud d'activitats, per la dificultat d'afrontar el buit, però omplir-nos de coses externes és buidar-nos de coses internes.

Un infant sa omple el buit de meravella, desenvolupant recursos amb creativitat i imaginació; però tenim moltes criatures molt dirigides i dependents. A més, si els salvem de l'avorriment seran més tirans i passius. No ens hem de sentir culpables si s'avorreixen perquè no els hem entretingut fent d'animadors o amb les pantalles.


Deixar espais buits; no sempre estar actius; fomentar un temps de qualitat humana; transmetre'ls que l'important és el procés, no el resultat; convertir la casa en un laboratori per explorar i descobrir.

Reivindiquem l'avorriment dels infants!


Si un fill ens diu "m'avorreixo", què li responem? Posa'ns-en un exemple pràctic

Li podem dir que faci els deures o alguna altra cosa, o bé li podem dir "què vols fer tu?". I si ens diu "no ho sé", no li hem de donar una solució ja que li traiem l'oportunitat de practicar la seva pròpia autonomia sobre què vol fer.

En lloc d'això, li podem preguntar "com et sents sense saber què fer?" i si està trist li podem fer un massatge on sent aquesta emoció, perquè quan es transita una emoció per dins es transforma. Si l'infant se sent acompanyat, vist, sostingut i validat pot aparèixer la proposta: "per què no pinto?"
 

Quan un infant ens diu que vol jugar, no hi donem gaire valor...  

Si un nen s'avorreix, sovint acaba jugant i inventant, però no hi donem el valor que té. Per als adults té més força el model dels "hauríem" (deures) en lloc de connectar amb el plaer.

El joc, per als infants, és molt productiu, perquè els ensenya com funcionen les coses, aprenen de l'assaig-error, i afavoreix l'autoconeixement

Dius que és molt important no silenciar la brúixola interior de les criatures. Què és aquesta brúixola interior? I com hi podem apujar el volum?

Escoltar i deixar sortir els desitjos de l'infant, i deixar també un espai per experimentar la frustració, perquè el que no volen és el pont per anar al que sí que volen, i ens hi pot ajudar també cultivar amb ells l'atenció plena.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut