Quina és l'escola que volem per al nou curs?

Tot i l'acord in extremis dels set sindicats amb el Departament d'Educació per desconvocar les vagues de mestres amb la incorporació de 3.500 docents i el compromís de continuar negociant, dilluns obre les portes l'escola no lliure de polèmiques. Ho fa amb un controvertit calendari, nou currículum i manca de recursos per afrontar la diversitat a l'aula. La resiliència dels infants, el valor de la cura i la força del col·lectiu social i de les famílies i la capacitat d'afrontar l'imprevist per part dels docents durant la pandèmia són els apectes en què posen l'accent els mestres, que lamenten la falta de consens i la precipitació de l'administració. Desafiaments per al nou curs Els mestres tornen a l'aula amb il·lusions renovades, ganes de compartir amb companys i alumnes, un pèl esgotats però enfortits, i un cert neguit perquè tot surti bé. I, sobretot, amb la voluntat de recuperar la normalitat, el paper de les famílies a l'escola i els projectes estroncats per la pandèmia. Que gaudeixin molt a l'escola i puguin fer el que han pensat sense restriccions, amb calma i serenitat, és el repte de Tere Torres, directora de l'Escola Sagrat Cor de Solivella. És una de les quatre escoles rurals del ZER Conca de Barberà (juntament amb l'Antoni Tous de Pira, la Sant Roc de Rocafort de Queralt i la Valldemur de Barberà de la Conca) "Som escoles molt petites que treballem amb grups multinivell a l'aula. Tenim un sentiment de comunitat i pertinença a la comarca i un entorn privilegiat que genera infinites possibilitats i potenciem l'educació emocional a través del treball artístic." I un dels desafiaments del curs a les escoles rurals és facilitar als infants l'accés a la cultura. D'aquí ve que les darreres colònies les van fer a Barcelona i van ser un èxit. L'entorn privilegiat de l'escola rural permet generar infinites possibilitats de coneixement per als infants (Escola Sagrat Cor de Solivella, Conca de Barberà) La varietat de tipologia de persones, cultures, coneixements i maneres d'entendre la vida, que es podia considerar un problema, s'ha transformat en una riquesa a l'Escola Drassanes de Barcelona, com explica el seu director, Alfons Espinosa. "Aprofitar la riquesa de les llengües per millorar els aprenentatges; tenim infants que parlen fins a 5 llengües diferents en un entorn en què el català ha d'estar molt present. Però també hi ha molta mobilitat d'infants de famílies nouvingudes que venen i van." Són una escola lluny de la natura, excepte la platja i els parcs urbans, però al rovell de l'ou de la cultura. Desenvolupar el màxim potencial de cada infant tenint en compte les seves capacitats individuals i creant un vincle amb l'alumne i el seu entorn és el desafiament de Cristina Garcia, mestra de l'escola privada Montessori-Palau de Girona. "Hi ha famílies que els agradaria triar aquest projecte educatiu, reconegut i validat científicament, però, en ser privat, no tenen l'opció. Podrien donar més ajudes a les escoles o a les famílies per optar a projectes educatius com el nostre." A l'escola Montessori potencien l'experiència i la responsabilitat individual, creant un vincle amb l'infant i el seu entorn (Escola Montessori-Palau Girona) Reivindicacions a l'administració No es pot construir escola amb la comunitat educativa enfrontada i la crispació de l'últim curs, apunta Manel Rodríguez, director de l'Escola Jacint Verdaguer de Tàrrega. Reclama al conseller d'Educació que els escolti, i les inversions promeses als centres, com el seu construït, el 1934. Hi ha manca d'inversió, alerta el director. "La llei diu que s'invertirà el 6% del PIB en educació i en 13 anys no hi ha hagut cap govern que ho hagi complert, ni de dretes ni d'esquerres. Espanya és dels països europeus que menys inverteixen en educació i a Catalunya som gairebé a la cua de l'Estat." Calen recursos per atendre la diversitat i fer una escola inclusiva, aules d'acollida, vetlladores, infermeres escolars, i reduir ràtios de veritat si es vol donar l'atenció personalitzada que es mereix l'alumnat, argumenta Manel Rodriguez. I aposta per la jornada intensiva tot l'any. "Al matí, educació formal, i a la tarda, extraescolars finançades que no siguin una carrega per a les famílies, multipliquin les oportunitats educatives i afavoreixen l'equitat i la conciliació." A l'Escola Drassanes la diversitat cultural i lingüística és un punt fort per millorar els aprenentatges (Escola Drassanes de Barcelona) Temps i recursos, sol·licita a l'administració Tere Torres per a les escoles rurals i petites, perquè són pocs docents i les tasques administratives es mengen la part pedagògica. S'ha de convidar l'administració a canviar el seu model d'actuació, perquè hi ha el perill que es traspassi al model educatiu, segons Alfons Espinosa, de l'escola Drassanes. "Volem una escola que cuidi, escolti, consensuï, col·labori amb les persones, i el model va per un camí de poca escolta i consens." Per Alfons Espinosa, el decret d'inclusiva o qualsevol canvi del currículum ha d'anar acompanyat d'una dotació digna i ajustada al que requereix la llei per fer-la realitat. Per Cristina Garcia, de l'escola Montessori-Palau: "L'educació, la cultura i la recerca són la base de qualsevol país, i els ciutadans hem d'exigir als governs que així ho considerin, i que es reconegui i valori la labor essencial dels mestres." I Manel Rodríguez recorda la responsabilitat dels mitjans de comunicació a l'hora de contrastar i donar veu a tota la comunitat educativa. Missatge a les famílies i als infants Implicació, demana a les famílies Manel Rodríguez, del Jacint Verdaguer de Tàrrega. "L'escola és la segona casa dels fills i filles durant els nou anys que més condicionaran els adults en què es convertiran. Han de col·laborar, fer propostes i crítica constructiva." Que confiïn en els seus fills, insta les famílies Cristina Garcia, mestra de l'escola Montessori-Palau de Girona "Posar-los reptes cada dia, assignar-los responsabilitats quotidianes, i afavorir la convivència i l'aprenentatge, experiències positives i un treball psicològic i espiritual, i empatitzar amb ells." A l'escola rural Sagrat cor de Solivella es treballa amb grups multinivell i en contacte amb l'entorn (Escola Sagrat cor Solivella, a la Conca de Barberà) Que les famílies dels pobles petits segueixin apostant per les escoles rurals, demana Tere Torres, que convida els infants a viure l'aventura de l'escola. Per Manel Rodriguez, el repte és implicar els alumnes. "Tots volen aprendre i ser reconeguts, celebrant els avenços i ajudant-los quan s'equivoquen, perquè l'escola els ha de preparar per a la vida." Fer present la vida dels infants a l'escola i que s'hi sentin representats i reconeguts és un dels reptes d'Alfons Espinosa, director de l'escola Drassanes, que convoca les famílies a fer costat als mestres en les seves reivindicacions. I quina és l'escola que volen els nens i nenes? El Jan, de cinquè, està molt satisfet amb la seva escola, on tenen bosc, pati i múltiples activitats esportives, tot i que proposa reduir-la a només dos dies a la setmana. Una escola que cada dilluns marxés de colònies fins divendres és el que encantaria a la Rita, de segon de primària, que voldria jocs d'aigua i més activitats artístiques i en contacte amb la terra. Començar més tard l'escola, entre 10 i 11 del matí, més vacances i amb la pràctica d'esports diversos és com s'imagina el Jan, de sisè, l'escola dels seus somnis. I a l'escola ideal de la Mònica, de sisè, el menjar ha d'estar fet amb amor, cal tenir classes més lúdiques, sense deures per a casa i amb més excursions i colònies perquè, si s'ho passen bé, el que aprenen els queda més.

Quina és l'escola que volem per al nou curs?

Més enllà de l'acord per desconvocar les vagues, els mestres demanen més veu en les decisions, inversió i recursos en educació i inclusió