Qui vetlla per la salut emocional dels mestres durant la pandèmia?

Fa 15 dies mestres de primària i secundària van fer balanç del curs, i hem buscat resposta a les seves demandes. La Covid ha posat a prova el sistema educatiu, i ha demostrat que l'escola i els mestres són essencials, però que el sistema educatiu és revisable. Calen més recursos, millorar la comunicació escola administració, el mecanisme de substitucions i sobretot l'acompanyament emocional als mestres perquè puguin seguir sostenint el dia a dia a l'aula. La resposta pedagògica: "Fer el dol per les renúncies i anar endavant" Per la Bet Madera, cap de formació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, no podem tenir l'escola de sempre, és un curs per revisar objectius i expectatives. Cal fer el dol per la pena a la renúncia de coses que formaven part de la cultura del centre (projectes interdisciplinaris, moviment lliure). També és molt important gaudir del que sí que hi ha i preservar el que és essencial, segur que hi haurà aprenentatge; i el que no ens agrada entendre que és transitori. Diu la Bet Madera que cal mirar molt bé què es fa i com es fa. "Si s'estan fent els mateixos continguts que fa un any, potser és un mal símptoma, la norma de l'escola ha de ser aprendre poc i molt bé; i aprendre menys no ha de ser una pressió més pels equips." Un grup de mestres buscant espais inspiradors de calma, encara que sigui online (Associació Rosa Sensat) La Covid ha aguditzat els problemes que ja hi havia al sistema educatiu, però ara són més visibles, i per la Bet cal més que mai un professorat ben format i, per tant, afavorir la formació continuada dels mestres perquè disposin d'espais inspiradors de calma i reflexió compartida, i la racionalització de tota la part burocràtica. La resposta des de les cures: "Crear espais perquè els mestres s'expressin" La Lídia Casanoves, sòcia i educadora de la cooperativa Fil a l'agulla, acompanya escoles i instituts, sobretot d'alta complexitat, i s'ha trobat els mestres amb preocupació per l'alumnat i amb moltes ganes de tirar el curs endavant, però també amb cansament, saturació i sensació de soledat. "S'han de prioritzar espais segurs i de confiança perquè els mestres, a més de parlar de la gestió del dia a dia, es donin permís per expressar malestars i conflictes a nivell individual i com a equip, sense sentir-se jutjats." Expressar el desànim, la vulnerabilitat, és clau perquè la motivació es posi en marxa. Des de la cooperativa Fil a l'agulla proposen espais de cura no només per als mestres, també per a tots els membres de la comunitat educativa. Cooperativa Fil a l'agulla acompanyant als mestres, abans de la pandèmia (Fil a l'agulla) La resposta psicològica: "No es pot perdre la salut emocional dels mestres" A la psicòloga Milos Salgueda, les expressions de malestar dels mestres en el seu dia a dia qüestionen com s'ha gestionat la crisi des de l'administració. Són expressions com "ser a l'ull de l'huracà", "apagar focs tot el dia", sensació d'estar "traient les castanyes del foc" o "ens hi deixarem la pell" per mantenir les escoles obertes. La psicòloga percep en els mestres molta por que tanquin les escoles, i diu que aquesta por fa que les reivindicacions necessàries es facin amb la boca petita, però aquesta situació de tensió sostinguda en el temps alerta que portarà als docents al "burnout". "L'educació emocional del professorat és com el bisturí del cirurgià." Per tant, segons argumenta, no es pot perdre la salut emocional del mestres, i proposa que rebin suport emocional gratuït, tal com es va fer amb els sanitaris durant el confinament, perquè puguin expressar la ràbia, la tristesa i les pèrdues. La resposta de l'administració: "S'han posat de manifest les mancances i virtuts del sistema educatiu" Josep Gonzàlez-Cambray, director general de Centres Públics i president del Consorci d'Educació de Barcelona, tenir les escoles obertes i segures ha estat un èxit compartit de tota la comunitat educativa: mestres, professors, personal de neteja, de manteniment, d'administració, les famílies, els alumnes, els ajuntaments, els Departaments de salut i d'Educació i els 5.455 lideratges des dels centres educatius. El director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray; la gerent de l'ASPB, Carme Borrell, i el subdirector general de Vigilància de Salut Pública, Jacobo Mendioroz, atenen els mitjans sobre cribratges, davant l'Escola Barrufet. 29/09/20 (Horitz) Gonzàlez-Cambray reconeix que la pandèmia ha posat de manifest les mancances i virtuts del sistema educatiu: "S'han accentuat les dificultats per cobrir les baixes: 18.000 des de l'inici de curs, malgrat que es van posar més de 5.000 docents extres, que s'han obert les borses de treball, i que s'ha passat d'un o dos nomenaments per setmana a tres. Però el nomenament pot ser rebutjat pel mestre i, com a conseqüència, no es pot cobrir la baixa des del dia 1." Respecte a les autoproves als alumnes de secundària, Gonzàlez-Cambray es defensa de les crítiques, argumentant que els mestres només han d'acompanyar el procés d'automostra, com aviat passarà a les farmàcies, i que és una activitat educativa, sense cap risc biològic ni per al mestre ni per a l'alumne. Gonzàlez-Cambray assegura que el repte de l'administració és anar corregint els desajustaments i defensa el lideratge del seu Departament, tot i que reconeix que els recursos són insuficients, perquè hi ha més alumnes vulnerables i els que ja ho eren encara ho són més; i reconeix també deficiències pel que fa a la comunicació amb els centres; per les filtracions a la premsa que hi ha abans que el Procicat aprovi els plans, i els puguin comunicar als centres. I acabem donant les GRÀCIES als mestres, professors i a tothom que es dedica al món educatiu.

Qui vetlla per la salut emocional dels mestres durant la pandèmia?

Administració, pedagogs i psicòlegs creuen que és un curs per revisar expectatives, demanar recursos i, sobretot, tenir cura del benestar dels mestres