Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

Què passa quan infants i adolescents no encaixen en una societat tan sexualitzada?

Els adults necessitem etiquetar, però les noves generacions tenen una ment més oberta sobre la identitat i l'orientació sexual

Enllaç a altres textos de l'autor

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat

A la llar d'infants no volia cuetes, i a P3, la filla de la Míriam va començar a verbalitzar que volia ser un nen. La van respectar a casa i a l'escola, i van buscar assessorament. A l'escola és on anaven més perduts i al CAP els van donar la consigna de no prohibir, però tampoc potenciar, que els ha ajudat molt. A l'associació Chrysallis els van suggerir escoltar la menor, que sap què sent; i mai enlloc els han fet apologia del trànsit.

"Dubtàvem de si ho feia per cridar l'atenció, per admiració al seu germà o perquè no encaixava amb les nenes en una societat tan sexualitzada. Ella no se sent còmoda amb una faldilla o una samarreta de lluentons; d'aquí els dubtes de si era un nen."

A les botigues de roba, les seccions de nens i nenes estan molt marcades, però hi ha infants que no se senten identificats amb uns cànons tan definits, explica la Míriam, i això els genera molts dubtes.

"És difícil saber si un nen petit és trans al cent per cent, el temps ho dirà a mesura que creixi, però, si ho manifesten, cal acompanyar-los i dir-los que els estimarem tal com són, no per si tenen pits o els cabells llargs", defensa aquesta mare.

"Som els adults que necessitem etiquetar, les noves generacions pugen amb una ment molt més oberta sobre la identitat i l'orientació sexual."

La seva filla ara fa segon de primària, ha guanyat confiança i seguretat, i espera que, sigui el que sigui el que triï, ho faci sense influències externes i la faci feliç.

Més del 44% de les adolescents de Barcelona se senten atretes per altres noies i més del 18% dels nois entre 13 i 19 anys tenen tendències homosexuals i bisexuals, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Alguna cosa està canviant; les dues categories tradicionals de gènere no semblen suficients per contenir la diversitat emergent d'identitats i orientacions.

El trànsit del Teo, professor de secundària

Volia viure com un nen perquè no encaixava amb els estereotips de nena, tot i que la decisió de transitar del Teo Pardo, activista trans i professor de secundària, va ser d'adult. Els seus pares ho van rebre amb por que li fessin mal, i avisa que quan traslladem les nostres pors als fills ("No ho expliquis!") el missatge subjacent és:

"M'agradaria que fossis d'una altra manera, no m'agrada com ets. I és molt important dir-los: 'M'agrada molt com ets, tenir-te a prop i que formis part de la meva família o la meva aula.'"

Darrere la por que la nostra criatura no pateixi s'amaguen pors dels adults, com, per exemple, què pensaran de nosaltres com a referents de masculinitat i feminitat; i, per tant, hi ha una feina personal a fer. "Vivim en un sistema binari i viure sent un home amb pits és complicat i ser una dona amb penis també, però hi ha un milió de possibilitats, i cal que cadascú triï sense pressió ni culpa", argumenta Teo Pardo.

"El malestar de gènere afecta tothom, no només les persones trans. Té a veure amb una organització molt rígida i desigual que ens encaixona, limita la llibertat i causa molts conflictes als adolescents amb el seu cos."

Eli Soler, psicòloga del SAI, fent una formació d'afectivitats i identitats sexuals als docents (SAI)

Per Teo Pardo, la pregunta clau és: Com vull viure la meva vida, relacions, sexualitat? El malestar de gènere es pot resoldre amb trànsits diversos que incloguin o no modificacions corporals, socials i legals; tot i que Teo Pardo assegura que, si canviem l'entorn, ningú tindrà la necessitat de transitar.

"Vivim en un món hostil amb la diversitat corporal. M'agrada el meu cos i em sento estimat, però l'autoestima es construeix col·lectivament, i a vegades em sento insegur amb les mirades, sobretot ara que estic embarassat de bessonada."

On ens poden ajudar si tenim dubtes de gènere o sexuals?

"El trànsit no s'ha de viure com un dol o una pèrdua perquè fa mal a les famílies i al mateix menor, sinó com una transformació", defensa l'Eli Soler, psicòloga del SAI . El Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Afectivosexual i de Gènere ofereix un espai segur i d'acompanyament gratuït, calmat i confidencial als joves i a les seves famílies.

"Hi ha una normalització de l'obertura a la diversitat sexual. La sexualitat és més fluida. Les noves generacions es qüestionen i deconstrueixen etiquetes i transcendeixen estereotips."

A les Unitats de Trànsit de Catalunya no es fa apologia de la transsexualitat, afirma Gerard Minovas, metge i responsable de la Unitat de Trànsit de Girona, que té psicòlegs i treballadors socials. S'escolten i respecten les necessitats dels infants i joves, i de les seves famílies.

"Els joves o prepúbers, si tenen molta disfòria (el cos es desenvolupa cap al gènere de naixement) i els causa problemes, es planteja un bloqueig puberal per frenar canvis, i després de la pubertat natural es pot iniciar un tractament hormonal per canviar al gènere sentit."

Emily Pujol, educadora social del SAI, fent tallers de coeducació en una escola (SAI)

També hi ha un camí legal. La nova llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans planteja l'autodeterminació del gènere: que canviïn de sexe al registre civil i el DNI amb una declaració de voluntat (fins ara calia un diagnòstic de disfòria de gènere i dos anys de tractament hormonal), explica l'advocada del SAI Silvia Vidal.

"L'objectiu és despatologitzar el canvi de gènere, tot i que un sector del feminisme ho llegeix com un retrocés dels drets de les dones."

La llei trans permetria l'autodeterminació del gènere a partir de 14 anys; dels 12 als 14 caldria l'autorització judicial, i no es contempla per als menors de 12 anys. Tot i que el Consell del Poder Judicial ha demanat que pugi a 18 anys l'edat per autoderminar-se.

S'ha de parlar de diversitat sexual a l'escola i a casa?

Teo Pardo és un professor obertament trans i explica que és impressionant com el seu alumnat ho ha normalitzat. Els joves juguen amb el gènere, és la seva forma d'aprendre, i cal acompanyar-los sense que prenguin decisions irreversibles quan encara tenen dubtes. Sobre si parlar-ne o no a l'aula i quan, l'Eli Soler proposa:

"Respondre a les preguntes que apareixen de manera natural en cada edat, donar-los la informació que necessiten i normalitzar la diversitat sexual que hi ha."

Trobada de l'equip de professionals de la Unitat de Trànsit de Girona (Unitat de Trànsit de Girona)

Tot i que la psicòloga també ha detectat a les aules "policies de gènere": nois heteros que assetgen qui surt del binarisme. Teo Pardo proposa posar límits a les actituds violentes d'aquests joves, no són adults i són plàstics, i acollir-los i treballar amb ells.

La psicòloga Eli Soler reconeix que falta formació dels docents de secundària, tot i que cada cop hi ha més interès per les formacions que ofereix, i proposa que a les famílies també ens posem les piles amb aquests temes. La Cooperativa Candela o el projecte "Sexualitats", de Sidastudi, ofereixen formació afectivosexual i de diversitat sexual.

 

ARXIVAT A:
Educació
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut