Per què s'han disparat els trastorns alimentaris i la preocupació pel cos?

En una classe de 6è de primària la mestra demana que escriguin 4 propòsits pel nou any i la majoria demanen aprimar-se. Un 73% dels joves estan insatisfets amb el seu cos i el volen modificar a través de dietes. I el confinament i la pandèmia no han fet més que agreujar-ho. Les consultes per trastorns alimentaris han crescut un 25% i, els casos extrems, fins a un 60%. A "L'ofici d'educar" n'explorem les causes: 1. La pressió de gènere Les xarxes socials són un pou d'estereotips de bellesa que perpetuen la pressió estètica. Podríem pensar que són les culpables, però "ve de lluny" i és "estructural", per la youtuber Maria Bouabdellah Shaimi: "Ara són les xarxes i els filtres i abans eren les revistes i la televisió; són l'operació biquini, les dietes, fer esport descontroladament per aprimar-se i encaixar en unes talles poc reals imposades pel patriarcat." Segons la Maria, falten nous referents de diversitat que trenquin la normativitat i educar infants i joves per la salut física i mental, i que entenguin que l'aspecte no condiciona el seu valor. Per la psicòloga Elisenda Pasqual, d'Acompanyament familiar, més enllà de la pressió estètica, els trastorns alimentaris i la preocupació excessiva pel cos són fruit d'un ecosistema social: patriarcal, sexista i normatiu: "En els cossos de les dones/nenes, molt hipersexualitzats, la bellesa del que és femení és el que dona valor; en comparació amb la força/potència dels homes i nens; i si no es té en compte aquest ecosistema només es responsabilitza els/les joves." Creu que calen campanyes per regular i penalitzar el màrqueting i la pornografia mainstream; i crear una xarxa de complicitats, amb espais de grup sans per als joves en els quals es reforci la seva sobirania interna. 2. Ferides de la infància Segons l'Associació contra l'anorèxia i la bulímia, ACAB, un 32% de les noies i un 15% dels nois es volen aprimar. Quan un noi/noia té una preocupació excessiva pel cos s'ha de fer un cop d'ull també a la seva història personal, segons la psicòloga Elisenda Pascual: "Les addiccions venen d'una etapa molt primerenca, la relació amb la figura de maternatge, la nutrició física, però també la falta o excés d'afecte, i si s'han atès les necessitats essencials." Tal com diu el doctor Eduard Serrano, psicòleg i coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu, cal fomentar l'autoestima amb altres valors que no siguin la imatge: "Es pot normalitzar el pes, però si no es fa un treball al darrere, no es resol res. Cal potenciar factors protectors, com un àpat en família que redueix el risc de trastorns alimentaris." Per la Mar Romera, psicopedagoga, mestra i autora de "La familia, la primera escuela de emociones", quan un jove rebutja el menjar està segrestat per la plataforma emocional del fàstic, i sortir-ne no depèn de la seva voluntat, sinó de la connexió emocional amb una persona equilibrada que l'ajudarà a sortir-ne. Segons l'Associació contra l'anorèxia i la bulímia, un 32% de les noies i un 15% dels nois es volen aprimar (iStock) 3. La dopamina de les xarxes El cervell dels joves no està preparat pel que arriba de les xarxes, creu Romera. Especialment el que coneixem com l'autocomunicació, és a dir, el feedback emocional amb ells mateixos. Sense uns bons referents aquest impacte és molt gran, d'aquí que necessitin referents no virtuals que els ajudin a acceptar-se, i evitar construir falsos autoconceptes. Les xarxes són un factor de risc perquè contribueixen a un model estètic corporal irreal, que porta a la insatisfacció corporal, la dieta i el risc de tenir un trastorn alimentari: "Hem venut que l'estat del benestar procedeix de la dopamina, de l'alegria, del plaer; i els nostres infants/adolescents per rebre 'likes', xuts dopamínics constants, són capaços d'arribar a qualsevol nivell de mentida amb ells mateixos." Per la psicopedagoga Mar Romera, la verdadera felicitat ve de l'admiració, la seguretat i la calma, i és responsabilitat dels seus referents crear amb ells un vincle sa des de l'empatia emocional. 4. L'allau de trastorns alimentaris en pandèmia Durant la pandèmia, els casos en tractament han empitjorat, com han constatat a Sant Joan de Déu: " Hi ha hagut recaigudes dels que estaven estables, i després de l'estiu hi va haver una allau de nous casos iniciats durant el confinament, perquè pels més vulnerables la Covid pot haver estat l'inici d'un problema mental greu." Pel doctor Serrano, aquest augment es deu a l'eliminació de factors de protecció com l'escola o les extraescolars; a més de la detecció per part dels pares. El missatge que arribava de les xarxes de fer una "vida saludable" era positiu per a la població en general, però amb joves de risc que són perfeccionistes, autoexigents, amb baixa autoestima i tendències obsessives, pot desencadenar un trastorn alimentari. "Tenim pacients que per por de patir l'assetjament escolar que veuen en altres companys per sobrepès, es posen a dieta de forma preventiva; hi ha molta gent prima amb trastorns alimentaris." 5. La importància de la detecció precoç Per detectar un trastorn alimentari s'ha d'estar atents als canvis físics, augment o disminució de pes; tendència clara a l'aïllament (a casa i amb els amics) irritabilitat o depressió. També a la disminució o augment del rendiment escolar (no menjar i estudiar molt). I sobretot si fa comentaris despectius sobre el propi cos i pesar-se sovint; i fer esport no per gaudir sinó amb un component obsessiu. "Primer s'ha de recórrer al tractament ambulatori, si no funciona hi ha els hospitals de dia, i quan la descompensació orgànica és significativa es fa un ingrés al més breu possible, és l'última opció." La detecció precoç per part del pediatre, l'escola o la família; l'inici d'un tractament especialitzat, i involucrar la família en el tractament farà un millor pronòstic. 6. Les famílies i la fantasia del cos perfecte Pel psicòleg de Teràpia Breu Estratègica Víctor Amat, durant la pandèmia els fills van passar molt temps amb nosaltres i ens hem de preguntar quina és la nostra percepció de la bellesa, del cos i del que és saludable. El psicòleg explica el cas d'una dona que va anar a consulta amb la seva filla de 14 anys, a dieta des dels 8: "És clau la relació dels pares amb el pes del fill, el missatge que li donem de si ens agrada o no; evitar comentaris que els marquin; ajudar-los a destriar un cos saludable de la moda d'un cànon de bellesa i defugir el perfeccionisme de les xarxes." Per primera vegada el psicòleg està rebent a consulta noies, abans amb una relació complicada amb el menjar, i amb un cert sobrepès segons els canons estàndards, que ara volen ser "models curvy" (de talla gran). Acabem amb una proposta, "Estima el teu cos", de Jessica Sanders de Bindi Books, per enfortir l'autoestima corporal de les nenes, a partir dels 8 anys, que ensenya que el cos és valuós i n'hem de tenir cura i escoltar-lo; amb recursos al final del llibre, i una guia didàctica per a docents de descàrrega gratuïta, amb l'ajuda de Creaduca.

Per què s'han disparat els trastorns alimentaris i la preocupació pel cos?

La detecció precoç, la implicació de les famílies, regular les xarxes i transformar estereotips culturals i de gènere, claus per frenar-ho