Per què 2 de cada 10 joves pengen els estudis abans d'hora?

Sense oportunitats educatives, invisibles i sense somnis. L'abandonament escolar prematur a Catalunya s'enfila a gairebé el 20%, per sobre de la mitjana europea. El 9,2% abandonen l'ESO, el 24% el batxillerat, i el 40% cicles formatius. Només a la província de Barcelona més de 50.000 joves de 18 a 24 anys han deixat els estudis, i gairebé 16.000 no estan matriculats a cap ensenyament reglat. El perfil dels joves que abandonen L'abandonament escolar prematur, persistent i estructural, és un fenomen multicausal amb una gran diversitat de perfils però que atenen a dos grans grups segons el professor de Sociologia de l'Educació de la UAB Alejandro Montes: 1. Abandonament per insatisfacció: joves que els ha faltat orientació o trobar el seu lloc, senten que pertanyen al sistema educatiu, però denuncien que no els respon. Se'ls pot reenganxar amb política educativa: més formació i oferta educativa que els motivi. 2. Abandonament per desvinculació: no volen saber res de l'escola, senten que no hi pertanyen, en risc d'exclusió educativa, situació de vulnerabilitat social, disruptius, expulsats, repetidors, generalment més nois sobre els quals pesen més les expectatives professionals. Es requereix una resposta més holística i estructural sobre la seva situació personal i social Escoles de segones oportunitats: casos d'èxit Ningú vol fracassar a la vida. Alejandro Montes recorda que darrere de cada noi i noia hi ha una història que s'ha d'abordar amb la màxima sensibilitat perquè, si no, els condemnem a un futur negre. A Catalunya hi ha 13 escoles de noves oportunitats, que ajuden els joves a reenganxar-se als estudis o inserir-se al món laboral (Foto: Llindar) L'Oussama Souiden té 20 anys, va néixer a Tànger, i estudia i treballa al món de la restauració gràcies al Llindar, centre de segones oportunitats. Va venir sol jugant-se la vida sota un autobús, amb 16 anys després de deixar l'ESO perquè no veia futur al seu país. Els mestres li deien que no anés a classe, que marxés a mirar el futbol, que no era per a ell ni estudiar ni l'escola. Quan va arribar a Catalunya li va costar l'idioma i la cultura, se sentia invisible i desil·lusionat, però al Llindar li han fet costat: "No tens somnis si no tens oportunitats, he lluitat i m'hi he esforçat molt, i m'agradaria ser xef i obrir un petit restaurant." L'Elena Repullo té 17 anys, va deixar els estudis a 3r d'ESO tot i anar aprovant, després d'una experiència personal molt traumàtica que li va causar depressió, ansietat, insomni i atacs de pànic. "Em sentia més que invisible, em deien que era una mala influència per a l'escola, sentia que no valia i no parava de plorar i no em van ajudar." Ara fa segon curs al Llindar, ha descobert que es vol dedicar a la perruqueria i l'estètica, se sent motivada i s'ha començat a valorar i estimar. Té clar que vol ser empresària i obrir la seva pròpia perruqueria. Als joves que passin per una situació similar a la d'ella els anima a no rendir-se, seguir endavant per aconseguir els seus somnis. Un projecte pilot Als pobles, a les ciutats, les xifres d'abandonament escolar prematur prenen rostre humà, i se'n percep el cost personal, familiar, social i econòmic. D'aquí que la Diputació de Barcelona hagi impulsat el projecte pilot "Noves oportunitats educatives 4.10" amb els Ajuntaments de Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, Igualada, Mataró, Mollet del Vallès, Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal d'Osona. Volen millorar l'acompanyament i l'orientació dels joves de 16 a 24 anys en risc d'abandonament escolar prematur. Neus Gómez, politòloga i assessora tècnica de Gerència de Serveis Educatius de la Diputació, explica que intenten crear una metodologia aplicable a la resta de municipis: "Hem de conèixer la seva motxilla i necessitats per afavorir solucions a mida, amb un acompanyament integral, millorar l'orientació i la coordinació dels serveis i recursos del territori amb l'ajuda d'una plataforma tecnològica." Els centres de noves oportunitats demanen reconeixement i un finançament estable(Llindar) Stop a l'abandonament escolar L'abandonament escolar prematur és reversible pel professor Alejandro Montes amb polítiques actives i millorant la seva experiència educativa, d'aquí que són interessants les propostes de modificació del batxillerat. Per l'Aina Tarabini, doctora en Sociologia, la lluita contra l'abandonament prematur i la segregació escolar han d'anar de la mà. Considera que cal abordar la desvinculació emocional quan es deixen els estudis, i millorar l'orientació i l'oferta educativa. Neus Gómez, de la Diputació, anima els joves que hagin deixat els estudis en l'últim any a tornar-hi: "Perquè els calen competències, buscar assessorament als instituts i als serveis municipals, sobretot que estiguin actius, no tancar-se a l'habitació o quedar-se a les places, que facin voluntariat, de monitors, el que sigui." A les seves famílies els suggereix acompanyar-los al costat, no al davant condicionant les seves tries, i ajudar-los a buscar informació. Als docents que donin molta importància a l'orientació i la vocació, i que demanin recursos per assessorar els joves. I a la societat i institucions, els demana assumir la responsabilitat de fer visibles aquests joves, no responsabilitzar-los de sortir del sistema educatiu i donar-los oportunitats.

Per què 2 de cada 10 joves pengen els estudis abans d'hora?

Els sociòlegs alerten que la pandèmia ha agreujat l'abandonament escolar i insten a no responsabilitzar els joves de sortir del sistema educatiu