Nascuts en pandèmia: tindran més problemes per relacionar-se i comunicar-se?

Els nascuts en pandèmia o que l'han viscuda de molt petits no coneixen cap altra realitat que la de la covid i s'hi han adaptat sense queixes, però això no vol dir que no els hagi marcat. Molts s'han socialitzat molt més tard del que haguessin fet en condicions normals, i això s'ha notat a les escoles bressol. És un fet que als infants els ha costat separar-se del pare i de la mare. I a les famílies, confiar el seu nadó a la llar d'infants quan vivien a casa situacions estressants. Així ho resumeix Anna Castro, directora de l'Escola Bressol La Cadireta, del Bruc, i de la Coordinadora d'Escoles Bressol de Catalunya, que apunta que els grups bombolla tampoc hi han ajudat. "Hi ha infants nascuts confinats amb un nucli familiar molt petit, que només s'han relacionat amb el pare i la mare, i el primer entorn diferent ha estat l'escola bressol, una educadora que no coneixien de res amb mitja cara tapada; molt difícil." Aina Cabau, educadora d'una escola bressol de Barcelona, creu que la pandèmia ha afectat tots els infants, però sobretot n'han sortit més malparades les famílies amb menys recursos: "S'han viscut situacions d'estrès prolongat i molta angoixa, por d'emmalaltir, dols incomplets i incertesa laboral." Quan van reobrir les escoles bressol, explica, la por era molt present. De 20 alumnes, es va reduir la ràtio a 10 i només n'hi van anar 5, i els van acollir amb presència i si calia abraçades. Són infants amb menys relació amb els seus iguals i adults, habituats a les mascaretes de les educadores, però que això ha dificultat l'aprenentatge, la creació de vincle i posar límits. Se n'ha parlat molt de la capacitat de resiliència que els nens i nenes han demostrat durant la pandèmia, però Carol Aranda, mestra d'infantil de l'Escola Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, també posa en valor altres factors: "La gran capacitat de resiliència i adaptació, més dependència als cuidadors, un joc més individual i egocèntric i la importància que l'escola s'hagi mantingut oberta perquè alguns infants tenien ambients hostils a casa." Símptomes que ens han de preocupar Per Alicia Álvarez, psicòloga, directora assistencial de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de la UAB, pels més petits la pandèmia és la seva realitat i s'hi han adaptat, i quan la situació ha millorat els hem dit que s'han d'adaptar a la "realitat d'abans", però no la coneixen: "Necessiten temps per processar els canvis i que els expliquem molt bé per què ara sí que ens podem atansar als avis, jugar al parc o reunir-nos amb la família per Nadal." Els professionals de la petita infància han posat èmfasi en l'expressivitat i l'entonació per pal·liar "l'efecte mascareta" pel qual es perd molta informació. Però hi ha una part no apresa a l'escola que afecta el seu neurodesenvolupament, i s'han d'acompanyar si no volem que emmalalteixin segons la psicòloga, que a la consulta s'ha trobat amb problemes de control d'esfínters, pors i conductes d'evitació: "Si fa passes enrere, perd habilitats, no vol jugar, fa canvis en els hàbits alimentaris o mostra irritabiliat que pot ser signe de depressió ens hem d'alertar i buscar l'ajuda d'un professional de la petita infància, no per patologitzar sinó per prevenir." Per la psicòloga el que expressen o no els més petits parla dels adults del seu entorn, perquè aprenen a interpretar el món a través del nostre cervell "procés de mentalització": per exemple, quan un fill cau ens mira per saber si ha de reaccionar plorant o amb tranquil·litat, i el que ens permetem, s'ho permeten ells; i recomana a les famílies fomentar la comunicació i l'expressivitat i mostrar-los llibres amb expressions facials. Una professora amb dos nadons, a l'Escola Bressol de Balàfia de Lleida (ACN) En la petita infància es fan els pilars de la salut mental La pediatra Núria Beà, del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de Gràcia de la Fundació Eulàlia Torras de Beà, s'ha trobat amb famílies que van agrair l'aturada, però d'altres estaven molt angoixades amb el virus, perquè havien de treballar, l'avi que s'estava morint o urgències socials com un sol pis compartit per 3 famílies; i una vegada van reobrir el CDIAP es van trobar amb una allau de casos: "Infants aïllats, apagats, absents, desvitalitzats i amb dificultats de comunicació, que havien estat durant el confinament davant d'una pantalla com a únic recurs perquè no ploressin perquè els pares havien de fer el que necessitaven per viure." La pandèmia no ha facilitat la detecció de dificultats en la petita infància, i el més urgent és ajudar les famílies a observar, els nadons no tenen veu però sí llenguatge, a través del plor, del joc, del somriure, i hem d'aprendre a llegir-los per la pediatra; i donar recursos a les famílies: "Treballar bé la primera infància és treballar per la prevenció de la salut mental de la criatura i de la família." Fins fa 20 anys es pensava que els nounats no sentien dolor, i ara se sap que és una etapa crucial emocional, mental i per al desenvolupament, explica la psicòloga Alicia Álvarez; i ens toca reconèixer l'alt valor educatiu del 0 a 3. Per Marta Cristià, mare de dos fills de 4 i 5 anys, la pandèmia segur que els ha afectat però encara no sabem com i són una generació que aprendran diferent. Lliçons de la pandèmia per al 0 a 3 Per l'educadora Aina Cabau, una de les lliçons de la pandèmia ha de ser prendre consciència de com estan de desbordades les educadores, que treballen al 200% amb ràtios d'escàndol, i reduir ràtios; i també disposar de més recursos, per millorar l'atenció de la petita infància i la detecció de trastorns en el desenvolupament o signes d'alarma; i més professionals, com una psicòloga, perquè hi ha famílies que s'han sentit soles, aïllades i insegures perquè amb la pandèmia la bressol ha deixat de ser un espai obert a les famílies. Per l'educadora Anna Castro: "La pandèmia ha posat en valor les llars d'infants a nivell social, però l'educació del 0 a 3 és la gran oblidada, regides per una normativa de fa 15 anys, fan la tasca més important, però són les menys valorades i pitjor pagades." Pel que fa a la gratuïtat de l'últim curs de l'escola bressol per a l'any vinent, l'educadora Aina Cabau creu que falta concreció i que cal que l'escola bressol sigui primer accessible per a tothom.

Nascuts en pandèmia: tindran més problemes per relacionar-se i comunicar-se?

Educadores i psicòlogues recomanen treballar bé la primera infància per garantir la salut mental de la criatura i de la família