Cuinar en família: missió (im)possible?

La xef Maria Nicolau parla sense embuts per emocionar-nos, sacsejar-nos i que estimem la cuina. "No cuinem, però dediquen entre 2 a 4 hores al dia a les pantalles". La cuinera del restaurant El Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau, i autora de "Cuina o Barbàrie", lamenta que com a societat no tenim temps per res, i per això "vivim en barbàrie" i dediquem menys temps que mai a cuinar: "Cuinar no és obeir unes instruccións. Desconeixem que és cuinar i tot el que comporta fer-ho en un analfabetisme gastronòmic. Tenim mandra de cuinar i mengem de pressa i corrents. A la vegada que circula més que mai informació culinària per xarxes, programes, mitjans i llibres" Però cuinar a casa no té res a veure amb el que fan en un restaurant de màxim nivell, comenta la cuinera, i si no en som conscients ens frustrarem. Nens a la cuina i cuina per a nens Ens trobem joves de 18 anys que no saben fer ni una truita, la cuina és de qui cuina, reivindica Nicolau. La feina de casa és de tots, i s'ha de repartir des de ben petits entre els nens i les nenes, s'aprèn per contacte i sense adonar-se'n. Sempre poden participar en alguna part del procés, i desenvolupar la motricitat fina o bé olorar: "D'aquí 60 anys, quan sigui morta, la meva filla Carmela olorarà una olla i dirà "ostres, això em porta a la meva mare quan era petita a la cuina". És meravellós i és la magdalena de Proust!· La cuinera defensa com un tresor l'empremta digital única de cada família al voltant de la cuina i dels àpats i dels vincles que s'hi teixeixen. El receptari com a radiografia de la història Les receptes que perduren són la solució a un problema en un moment concret, i el radiografien. Són la resposta a la necessitat d'obtenir el màxim rendiment i gust amb els ingredients disponibles, amb les tècniques heretades i fruit de l'assaig error, i la recepta de la sarsuela n'és un exemple: " El saber culinari rústic de les minyones, sumat a la burgesia de ciutat amb les butxaques plenes per consumir i gastar i els ingredients que arriben d'arreu, van desembocar en l'esplendor de la cuina modernista de principis del segle XX, i que les nostres àvies han fet perdurar" De la sarsuela no se'n passa la recepta, s'explica, es vibra, es canta i s'enyora, i després és cuina, relata la Maria Nicolau a "Cuina o Barbàrie" La cuina, un tresor que passa de generació en generació En els darrers 30 anys, s'ha deixat de compartir temps a la cuina amb les generacions anteriors i de compartir el coneixement que passava de mares a filles per osmosi: "Les dones vam entrar al mercat laboral, la cuina ha quedat deserta, perquè no es paga a qui hi treballa. I van aparèixer les grans indústries d'electrodomèstics i d'ultraprocessats per salvar-nos de l'extinció i que penséssim que cuinar vol molta feina i temps, i que se n'ocuparien ells" La cuina ha deixat de ser el pal de paller de la vida d'una casa. Però si no som autònoms estem condemnats a consumir allò que ha cuinat algú altre explica la cuinera, i en les seves condicions. La qualitat dels vincles familiars es manifesta a la cuina i a la taula (iStock) Sí hi ha prou temps i no és tan difícil Cuinar és decidir en base a un fons d'armari, el rebost, quina és la millor solució en base al temps que tinc i les necessitats d'avui, i perdre la por a cuinar, argumenta la cuinera: "Cuinar no s'ha de fer cada dia sinó emmagatzemar quan es pot pel dia que vas de bòlit. I es pot tenir un pot solís per un dia d'emergència, no cal ser radicals, o bé fer uns macarrons simples amb un crac crac de pebre o l'oli d'una llauna d'anxoves". La cuina és l'arma més poderosa, útil i revolucionària que tenim tots i cadascun de nosaltres a l'abast per fer realitat ara i aquí el món que volem. Un procés de transformació que ens canvia a nosaltres i el nostre entorn, i genera cultura i plaer a palades, pontifica la Maria Nicolau. 5 llibres més per fomentar la cuina en família Joan Roca, cuiner, autor de "Les delicioses aventures dels germans Roca" Enllaçar cuina i ciència per despertar la curiositat dels infants és un dels objectius del llibre, recomanat també pels professors de ciències a l'escola: "Explicar gràcies a la ciència els experiments físics i químics que passen a la cuina amb receptes concretes" Ajudar els infants a triar un producte de temporada, local, que estimaran més, defensa el cuiner. Ada Parellada, xef i autora de "Receptes al Rescat". No perdre mai la paciència ni l'humor, implicant-los en tot el procés culinari, i lloar-los el resultat, i proposa: "Una pizza-coca amb un pa de motlle de qualitat amb un sofregit i sardines filetejades, per introduir peix blau sostenible, saludable i saborós, és una recepta fàcil i divertida per fer en família" Eulàlia Fargas, cuinera de l'escola de la Boqueria i autora de "Cuinem Junts, 30 receptes per cuinar en família" i de 5 contes d'"Una mà de contes" de TV3 sobre hàbils alimentaris: "Cuinar junts un dia a la setmana fomenta la complicitat i l'autoestima, i jugar amb els aliments per passar-ho bé i nodrir-se i sobretot menjar en família sense dispositius digitals" Patricia Perez, autora de "Cocinando en família con Montessori". Posar el nen al centre de l'aprenentatge, amb una cuina que faciliti la seva autonomia i no depenguin de l'adult, defensa l'autora: "Acompanyar-los perquè tinguin experiències sensorials enriquidores a la vegada que aprenen destreses, i es creen llaços afectius de qualitat en família" Paula Alòs, cuinera del programa "Manduka fina" i autora del llibre "Manduka fina" anima els més joves a passar-ho bé cuinant un grapat de receptes amb els pares, germans, cosins, tiets i amics.

Cuinar en família: missió (im)possible?

Sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d'autonomia, cultural, nodridora i plaent