Van tancar al març, van fer de conillets d'Índies a l'estiu, segons Pere Palomera, de la granja escola Les Orenetes de Borrassà, i van demostrar que són espais segurs, segons l'estudi "Kids corona" de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Però, tot i així, no poden treballar a causa de les restriccions de mobilitat. La Mercè Guasch porta 36 anys treballant de sol a sol a la casa de Colònies Can Rigol (Begues), amb una capacitat de 100 persones, que pot arribar a 200 entre les que marxen i les que arriben. Hi treballen 17 persones i expliquen que a l'estiu van treballar una mica, a la tardor gens i la perspectiva de la primavera és negra. Van demanar un crèdit ICO de 60.000 euros, tenen una moratòria, però tenen una despesa d'entre 6.000 i 10.000 euros al mes amb la casa tancada (impostos i serveis). La Mercè demana que els tinguin en compte com a part del projecte educatiu. Es van sentir utilitzats a l'estiu, i van demostrar que són segurs, però es lamenta que ara no se'n recordin. "Les cases de colònies són l'única oportunitat per a molts infants de sortir del seu entorn i problemàtiques." La Mercè Guash demana suport als centres i als docents per garantir les colònies, perquè el que volen és treballar, i només si no poden treballar, ajudes per pagar les despeses i sobreviure. Un grup de nens de colònies fent activitats amb els monitors (Can Rigol, Begues) El president de l'Associació de Cases de Colònies, Werner Estellé, gestiona les cases d'El Rourell i Mas Pinadella, a la Garrotxa. La primera té una capacitat de 130 persones i la segona, de 50, i en total hi treballen 12 persones fixes i fins a 30 monitors temporals. La situació de la pandèmia els ha obligat a fer un ERTO: "El problema ara és fer nous equips de monitors, desmantellats durant la pandèmia. Ens hem sentit abandonats i infrautilitzats per l'administració i l'escola, malgrat ser espais oberts i ventilats, verds i segurs." El sector reclama el reconeixement explícit que són pedagògicament imprescindibles i que donen vida a les economies locals perquè el lleure forma part del projecte identitari històric de Catalunya. Reclamen la fermesa política per fer possibles les colònies. Werner Estellé envia un missatge de confiança a les famílies, i a la comunitat educativa els recorda que s'està perdent l'oportunitat de "conèixer millor els seus alumnes en les estades a la natura". Activitats amb bici per la natura en una estada de colònies (Projecte Ulisses) L'educadora Marta Darnes, gerent del projecte Ulisses, que treballa l'educació emocional i les habilitats socials a les colònies, també ha notat l'efecte de la pandèmia. Són 6 treballadors fixes i 3 o 4 de temporals, que treballen a la carta en funció de la diversitat del grup, sovint en una casa de colònies amb capacitat entre 60 i 70 persones. Quan al març tot es va cancel·lar, tenien moltes reserves fetes amb bestreta, i van haver de retornar els diners, quan algunes despeses ja s'havien fet. Com a projecte Ulisses, estan a l'expectativa del que passi, i si continuen les anul·lacions, fruit de la por de la tercera onada: "La por és manca d'informació. Si els infants i joves no fan colònies, es perden una educació holística: vivencial, de valors, de descoberta, emocions, aventura i empoderament." Aquesta situació límit els ha portat a sumar-se al col·lectiu "Colònies en lluita", que va fer una casa de colònies simbòlica davant de la seu de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat per protestar. Un grup d'infants donant menjar als ases durant unes colònies (Can Rigol (Begues)) A la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, la baixada ha estat del 42%. Es tracta d'un centre d'entrenament d'habilitats en format colònies que segueix un mètode científic, amb capacitat per a 290 criatures i on hi treballaven 51 persones de mitjana abans del confinament. Ara, aquesta xifra s'ha reduït entre 16 i 18 de mitjana. Cases de colònies, en estat crític per la Covid (La Granja, Santa Maria de Palautordera) La directora, Cristina Gutiérrez, explica que s'han reinventat fent més formacions virtuals, i aguanten gràcies a uns estalvis que tenien, i a autogenerar emocions positives. Malgrat això, lamenta que el sector de les colònies, 100% vocacional, no rebi cap reconeixement del Departament d'Educació a la seva tasca. Els insta a utilitzar les seves instal·lacions i paisatges en temps Covid per acompanyar els infants: "Les criatures cada vegada arriben més tocats: apàtics; o bé enfadats; o bé en alguns casos amb ansietat, estrès i angoixa, que s'apropa a la patologia."  Gutiérrez defensa que el contacte dels nens amb la natura és urgent i bàsic, per millorar la salut física i emocional, i recorda que segons estudis de la Universitat Autònoma dues hores passejant pel bosc reforcen el sistema immunitari: "Posem les necessitats dels infants al centre, en lloc de la por i la pandèmia, les cases de colònies us estan esperant!"