Van tancar al març, van fer de conillets d'Índies a l'estiu, segons Pere Palomera, de la granja escola Les Orenetes de Borrassà, i van demostrar que són espais segurs, segons l'estudi "Kids corona" de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Però, tot i així, no poden treballar a causa de les restriccions de mobilitat.

La Mercè Guasch porta 36 anys treballant de sol a sol a la casa de Colònies Can Rigol (Begues), amb una capacitat de 100 persones, que pot arribar a 200 entre les que marxen i les que arriben. Hi treballen 17 persones i expliquen que a l'estiu van treballar una mica, a la tardor gens i la perspectiva de la primavera és negra.

Van demanar un crèdit ICO de 60.000 euros, tenen una moratòria, però tenen una despesa d'entre 6.000 i 10.000 euros al mes amb la casa tancada (impostos i serveis). La Mercè demana que els tinguin en compte com a part del projecte educatiu. Es van sentir utilitzats a l'estiu, i van demostrar que són segurs, però es lamenta que ara no se'n recordin.

"Les cases de colònies són l'única oportunitat per a molts infants de sortir del seu entorn i problemàtiques."

La Mercè Guash demana suport als centres i als docents per garantir les colònies, perquè el que volen és treballar, i només si no poden treballar, ajudes per pagar les despeses i sobreviure.

El president de l'Associació de Cases de Colònies, Werner Estellé, gestiona les cases d'El Rourell i Mas Pinadella, a la Garrotxa. La primera té una capacitat de 130 persones i la segona, de 50, i en total hi treballen 12 persones fixes i fins a 30 monitors temporals. La situació de la pandèmia els ha obligat a fer un ERTO:

"El problema ara és fer nous equips de monitors, desmantellats durant la pandèmia. Ens hem sentit abandonats i infrautilitzats per l'administració i l'escola, malgrat ser espais oberts i ventilats, verds i segurs."

El sector reclama el reconeixement explícit que són pedagògicament imprescindibles i que donen vida a les economies locals perquè el lleure forma part del projecte identitari històric de Catalunya. Reclamen la fermesa política per fer possibles les colònies.

Werner Estellé envia un missatge de confiança a les famílies, i a la comunitat educativa els recorda que s'està perdent l'oportunitat de "conèixer millor els seus alumnes en les estades a la natura".

L'educadora Marta Darnes, gerent del projecte Ulisses, que treballa l'educació emocional i les habilitats socials a les colònies, també ha notat l'efecte de la pandèmia. Són 6 treballadors fixes i 3 o 4 de temporals, que treballen a la carta en funció de la diversitat del grup, sovint en una casa de colònies amb capacitat entre 60 i 70 persones.

Quan al març tot es va cancel·lar, tenien moltes reserves fetes amb bestreta, i van haver de retornar els diners, quan algunes despeses ja s'havien fet. Com a projecte Ulisses, estan a l'expectativa del que passi, i si continuen les anul·lacions, fruit de la por de la tercera onada:

"La por és manca d'informació. Si els infants i joves no fan colònies, es perden una educació holística: vivencial, de valors, de descoberta, emocions, aventura i empoderament."

Aquesta situació límit els ha portat a sumar-se al col·lectiu "Colònies en lluita", que va fer una casa de colònies simbòlica davant de la seu de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat per protestar.

A la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, la baixada ha estat del 42%. Es tracta d'un centre d'entrenament d'habilitats en format colònies que segueix un mètode científic, amb capacitat per a 290 criatures i on hi treballaven 51 persones de mitjana abans del confinament. Ara, aquesta xifra s'ha reduït entre 16 i 18 de mitjana.

La directora, Cristina Gutiérrez, explica que s'han reinventat fent més formacions virtuals, i aguanten gràcies a uns estalvis que tenien, i a autogenerar emocions positives. Malgrat això, lamenta que el sector de les colònies, 100% vocacional, no rebi cap reconeixement del Departament d'Educació a la seva tasca. Els insta a utilitzar les seves instal·lacions i paisatges en temps Covid per acompanyar els infants:

"Les criatures cada vegada arriben més tocats: apàtics; o bé enfadats; o bé en alguns casos amb ansietat, estrès i angoixa, que s'apropa a la patologia." 

Gutiérrez defensa que el contacte dels nens amb la natura és urgent i bàsic, per millorar la salut física i emocional, i recorda que segons estudis de la Universitat Autònoma dues hores passejant pel bosc reforcen el sistema immunitari: "Posem les necessitats dels infants al centre, en lloc de la por i la pandèmia, les cases de colònies us estan esperant!"