L'ofici d'educar

La segregació escolar, una amenaça per al futur del país

Els experts asseguren que per reduir un 50% la segregació només caldria que els alumnes anessin al seu centre més proper. Per què ens fa tanta por la diferència?
Elisabet Pedrosa
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Les escoles catalanes presenten un dels nivells de segregació més elevats d'Europa. Els experts afirmen que la segregació escolar perjudica l'equitat, redueix les oportunitats futures dels alumnes i és ineficient. Tot i això, són pocs els barris o municipis que no tenen un centre amb elevada diversitat fet que, suposa una amenaça per als alumnes, les famílies, els centres i el país. Per què ens fa por la diferència?

Homogeneïtat per evitar riscos

Per Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica, tenim una tendència a rebutjar la diversitat, qui pensa diferent, té una llengua diferent, color, ètnia o cultura, i cal que aprofundim en les causes d'aquesta hostilitat a la diferència.

El sociòleg alemany Ulrich Beck afirmava que rebutgem la diferència perquè vivim en la "societat del risc". "Des d'un punt de vista material, és el moment en què podem viure millor, però les percepcions de risc són molt grans i condicionen molt les eleccions", explica Xavier Bonal, expert en segregació i autor amb Joan Cuevas de l'estudi "Combatre la segregació escolar: de l'amenaça a l'oportunitat". "S'accentua la por i la gent busca la lògica del refugi i, si cal, paga més per l'educació per assegurar que el fill tingui un entorn homogeni i protegit."

Les famílies volen escoles amb alumnes iguals, tant si són afavorits com desfavorits per un element d'emulació cultural i per por a la diversitat. Per solucionar-ho, afirma Bonal, "caldria que l'administració fos capaç de guiar i acompanyar aquestes tries i treure dramatisme al fet de no anar al centre triat".

El 80% del rendiment escolar dels fills s'explica per l'origen social, no pel tipus d'escola. L'efecte de l'escola, tot i ser important, no supera en cap cas el 20 o 25%, segons estudis internacionals. L'efecte de l'escola té més pes en els alumnes desafavorits que en els que tenen una situació més còmoda, però, en canvi, els que més trien són els que menys ho necessiten.

La gestió de la diversitat a l'aula

A Catalunya, hi ha diversos centres amb una elevada concentració d'alumnes en situació socioeconòmica desfavorable o d'origen immigrant. L'escola Santa Eugenià de Girona és troba en aquesta situació. Mentre que al barri un 40% de les famílies són d'origen nouvingut, a l'escola hi ha un 70% d'immigració. Hi ha al voltant de 25 nacionalitats i es parlen 10 llengües diferents.

Bona part d'aquest alumnes no han anat a la llar d'infants, no havien estat escolaritzats abans o venen d'un sistema educatiu diferent. Sobre el paper, "tocaria tenir dos alumnes en situació socioeconòmica desfavorable a cada curs, però hi ha casos en els que n'hi ha 11 o fins i tot 14", explica la Magda Campistol, directora d'aquest centre.

Són alumnes que en la majoria de casos van haver de marxar precipitadament del seu país per a un procés de reunificació familiar, pràcticament no coneixen als seus pares, i arriben a l'escola desubicats i amb un dol migratori molt gran. Això fa que mostrin rebuig cap el lloc on viuen, l'escola i els seus pares. "Se'ls ha de donar temps", assegura Magda Campistol, que reconeix que, malgrat les dificultats, els nens aprecien molt l'escola perquè és l'únic lloc on aprenen:

"No fan extraescolars, ni els pares els porten de cap de setmana a fer activitats o al cau, i és un alumnat que quan són vacances es posa trist perquè s'avorreix a casa. I tot i que els pares tinguin moltes ganes que progressin, no els poden ajudar."

L'escola Santa Eugènia es troba en el seu dia a dia amb moltes dificultats. La clau per superar-les és treballar de manera constant amb les famílies gràcies a la col·laboració de l'associació de pares i les famílies guia, és a dir, famílies immigrants que fan de pont. Un altre aspecte essencial és tenir les portes obertes als pares perquè expliquin coses del seu país d'origen o les seves preocupacions, i també tenir un equip docent molt acostumat a atendre la diversitat i a repensar les seves pràctiques.

L'experiència del programa magnet

Xavier Bonal alerta que l'arribada continua de nouvinguts crea pressió sobre els centres, que no reben prou ajuda per part de l'administració, tot i que la segregació escolar té conseqüències en la trajectòria dels alumnes.

El programa Magnet va néixer amb la voluntat d'unir esforços per millorar la situació. Es tracta d'un projecte per acompanyar els centres educatius amb una realitat segregada gràcies a l'aliança amb una "institució partner". Aquesta feina conjunta es fa durant tres anys amb l'objectiu de revertir la situació del centre educatiu perquè superi la percepció social negativa i hi hagi un canvi en la dinàmica de l'escolarització.

Roser Agermí, pedagoga i directora del Progama Magnet, assegura que "el programa s'aplica a diverses escoles i ha demostrat ser una experiència d'èxit".

La diversitat no és només important a l'escola. Cada vegada més empreses busquen personal preparat per treballar en un context de diversitat. La qüestió és: Vvolem una societat fragmentada i homogènia que no reprodueixi la diversitat que hi ha en un món global?", es pregunta Agermí.

La solució, qüestió de voluntat política

L'escola Josep Maria Sagarra de Barcelona fa 7 anys va iniciar el programa Magnet i li va donar una marca de prestigi. Segons Isabel Corral, la seva directora, gràcies al programa Magnet han aconseguit una població escolar heterogènia que ara sí representa el barri. El procés s'ha fet fent servir l'art com a eina d'inclusió a través d'una col·laboració amb el MACBA

Isabel Corral destaca també el paper de les famílies que s'han implicat en el canvi i van participar, per exemple, en una performance per decorar amb ganxet la reixa de l'escola.

Tot i els bons resultats, Xavier Bonal adverteix que la segregació no es pot resoldre només creant moltes "Magnets":

"Aquests programes són una eina que pot ajudar, però han d'anar acompanyats d'una acció molt més potent de l'administració, d'una escolarització equilibrada i d'una implicació de les famílies i del barri. N'hi hauria prou que els alumnes anessin al seu centre més proper per reduir en un 50% la segregació."

Aina Tarabini, autora de "Les Aliances Magnet, innovació per combatre la segregació escolar" , recomana articular una política de país sistèmica per garantir que tots els centres educatius tinguin les mateixes condicions.

Invertir en millorar la segregació pot resultat un estalvi a la llarga. I és que, segons els experts, la segregació és ineficient, surt més cara i dona resultats educatius pitjors, i això porta que el municipi sigui menys productiu, innovador, i que hi hagi menys creixement econòmic. Per Xavier Bonal, la solució és molt clara: "No calen molts recursos per afrontar la segregació, sinó valentia política."

ARXIVAT A:
Educació

ÀUDIOS RELACIONATS