La pandèmia dona una empenta per fer l'escola a l'aire lliure
La Covid ha fet que molts centres apostin per la natura, una tradició que a Catalunya va començar amb l'Escola del Bosc de la pedagoga Rosa Sensat
La pandèmia dona una empenta per fer l'escola a l'aire lliure
L'ofici d'educar (El suplement)

La pandèmia dona una empenta per fer l'escola a l'aire lliure

La Covid ha fet que molts centres apostin per la natura, una tradició que a Catalunya va començar amb l'Escola del Bosc de la pedagoga Rosa Sensat

Enllaç a altres textos de l'autor Elisabet Pedrosa, directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

L'aire lliure ofereix un espai més segur per educar en temps de coronavirus, però també una oportunitat per experimentar els beneficis de la natura i l'arrelament al territori. I tot i això, són molts els docents que no veuen clar sortir a l'exterior a fer classes, i una bona part dels patis són encara grisos i poc naturalitzats.

Els Xiprers: "La pandèmia ens ha donat una empenta per fer l'escola a l'exterior"

A l'escola pública Els Xiprers, situada al parc de Collserola i amb 215 alumnes, aquest curs han fet un pas endavant: un 90% de les classes són a l'aire lliure, tot i que abans de la crisi ja tenien una mirada al bosc.

La directora del centre, Sandra Morales, explica que a hores d'ara fan dues modalitats d'escola a l'aire lliure: traslladar el que és habitual a l'aula a l'exterior, en què l'activitat no varia; o bé dissenyar la classe en funció de l'entorn natural.

"Els alumnes ja no passen la major part del dia tancats en una aula ni asseguts a la cadira, i es mostren feliços i lliures, i a poc a poc han après a distingir quan treballen o fan joc lliure a la natura, a autoregular-se, perquè al principi s'esvalotaven en sortir a l'exterior."

Escola Els xiprers, al Parc de Collserola, on la gran majoria de les classes ja les fan a l'aire lliure
Escola Els Xiprers, al parc de Collserola, on la gran majoria de les classes ja les fan a l'aire lliure (foto cedida a Catalunya Ràdio)

Explica Sandra Morales que fer l'escola a l'exterior no és tan senzill com sortir i prou; s'ha de tenir clar quin és l'objectiu de sortir, els límits, ser creatius i reorganitzar l'espai, el temps lectiu i els recursos, i fer-ne còmplices els alumnes. Ells ho han fet des de P3, i s'hi van acostumant.

Els alumnes d'Els Xiprers en horari lectiu, en un entorn natural i amb distàncies es poden abaixar la mascareta, però a l'esbarjo, en què no poden controlar les distàncies, són conscients que se l'han de posar, explica la Sandra.

El safareig: "Els nens són els millors arquitectes de patis del món"

Carme Cols va ser durant 40 anys mestra i ja fa uns anys que amb el Pitu Fernàndez va crear el col·lectiu El Safareig i han ajudat 400 escoles a naturalitzar els patis. Assegura que, tot i que el pati està en una revolució i evolució, encara hi ha molts patis monòtons, de ciment, i que no formen part del projecte pedagògic del centre.

"Encara hi ha la creença que s'educa dins, no fora de l'escola."

La pandèmia fa una empenta per fer l'escola a l'aire lliure
El safareig assessora escoles per aconseguir naturalitzar els patis i aposta perquè els alumnes també ajudin a dissenyar-los (foto cedida a Catalunya Ràdio)

La Carme proposa que cada comunitat educativa es pregunti: "Què volem que passi al pati?"

"El pati s'hauria de dissenyar amb mirades diverses: d'infants, arquitectes, paisatgistes, i hauria de ser un espai amb moltes dimensions en què a l'infant no se li digui què ha de fer, sinó que pugui mirar, experimentar i observar."

En aquest sentit, El Safareig recomana que es treballi amb verds, bancs multiusos, textures diverses, cabanes, sorrals, hort i tallers, perquè el pati ofereix infinites oportunitats pedagògiques que no podem desaprofitar.

Projecte Clearing House: "Cada vegada estem més desconnectats de la memòria natural"

Corina Basnou, doctora en Biologia i investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha preguntat a cent professors per què les escoles no fan més classes a l'aire lliure, dins el projecte Clearing House.

La resposta que han rebut de les escoles és que falta supervisió de monitors a l'hora de fer classes fora i material educatiu; reconeixen que tenen patis grisos.

La pandèmia fa una empenta per fer l'escola a l'aire lliure
Alumnes de l'escola Els Xiprers fan observació directa al bosc de Collserola i dibuixen a l'aire lliure (foto cedida a Catalunya Ràdio)

Constaten que hi ha una pèrdua dels vincles amb la natura. Cada vegada, el món rural i els espais naturals estan més allunyats, a causa de la urbanització i del canvi dels paisatges. De la desconnexió física es passa a la desconnexió natural.

"El preu d'aquesta desconnexió és el que es coneix com 'la síndrome pel dèficit de natura' (de Richard Louv), una metàfora que explica que les criatures que no tenen contacte amb la natura tenen més possibilitats de desenvolupar malalties (respiratòries, al·lèrgiques, obesitat o miopia)."

S'ha observat que la presència d'espais verds està associada a menys comportaments problemàtics dels nens.

"N'hi ha prou amb un pati verd o un espai verd proper per introduir la natura a l'escola, i cal que l'administració inverteixi en la naturalització dels patis, perquè no es pot estimar, respectar ni defensar la natura si no es coneix."

Les escoles del bosc: "No hi ha temps inadequat, sinó roba inadequada"

A Alemanya hi podria haver unes 2.500 escoles del bosc, algunes fins i tot finançades amb fons públics, mentre que a Catalunya, agrupades al Xebcat, que acull experiències i projectes amb metodologies d'escola del bosc, encara esperen el reconeixement i la regulació per part de l'administració.

La pandèmia fa una empenta per fer l'escola a l'aire lliure
Alumnes d'una de les escoles del bosc que hi ha a Catalunya experimentant amb l'aigua i amb elements de la natura (foto cedida a Catalunya Ràdio)

La psicòloga Clara Barba es va adonar que l'escola del bosc resumeix molt bé el que explica la neuroeducació, i fa quatre anys va obrir l'Escola del Bosc, de la qual és coordinadora i on tenen deu alumnes i un mínim de dues educadores.

A l'Escola del Bosc, infants d'entre dotze mesos i tres anys (encara que podrien tenir-ne de fins a sis anys) passen la major part del dia en contacte directe amb la natura salvatge i silvestre, vestits com cebes, i cada dia fan una excursió d'entre 2 i 4 quilòmetres, i aquest curs han començat a cuidar unes gallines i crearan un hort, i cada infant tindrà les seves verdures.

"Perquè hi hagi aprenentatge hi ha d'haver emoció i això està assegurat a la natura, amb la curiositat, el risc, l'espontaneïtat, l'aventura, la manipulació i l'experimentació a través del joc lliure."

Totes aquestes iniciatives defensen que el contacte amb la natura, en definitiva, afavoreix un aprenentatge globalitzat, interrelacionat i significatiu.

ARXIVAT A:
Educació Covid-19

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut