Són una generació capaç de parlar de tot més que mai, explica la Mar de l'Institut Guindàvols de Lleida. Els tabús són quan no diem el que volem per por al que diran o a l'exclusió, assegura la Nàdia de l'INS Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp, i s'han de combatre amb empatia: experimentant com se senten els altres. Per l'Iker, de l'INS Josep Tapiró de Reus: "Si un infant l'eduquen des de petit en la diversitat de gènere, sexual, racial, de cossos i cultural, i ho normalitza, no atacarà mai ningú que tingui aquestes característiques." Des del centre de lectura de Reus escoltem l'alumnat de cinc instituts d'arreu de Catalunya del projecte Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació, en col·laboració amb Catalunya Ràdio, en què han tastat la ràdio per expressar què els interessa i preocupa. Alerta amb la salut mental Tenim més risc de tenir malalties mentals, explica l'Esther de l'Institut Escola Daniel Mangrané de Tortosa: "Gairebé tothom té un conegut o amic que ha patit alguna malaltia o inclús nosaltres, però no hem de tenir por, sinó saber com actuar i, si t'ajuden, te'n pots sortir." Cada vegada hi ha més joves que necessiten atenció psicològica, asseguren. Visibilitzar i normalitzar les malalties mentals, demana l'Esther de l'IES Daniel Mangrané, amb xerrades a l'escola i a casa des de petits, igual que es fa amb la salut física. I reconèixer quan no estem bé, suggereix la Nàdia de l'INS Joan Puig i Ferreter: "Tothom fa veure que està bé però no és així, potser hem volgut dir o fer coses i algú ens ha tallat les ales. Els adults han de fer un esforç per entendre'ns millor." Per la Nàdia els adults han de tenir present que també aprenen dels joves i, sobretot, confiar en ells, perquè els empodera. Visibilitzar i normalitzar les malalties mentals, demanen la Mar, l'Elena i l'Esther(Núria Ventura ) Contra les agressions de gènere, més seguretat i conscienciació No es pot acabar amb les agressions sexuals, opina la Mar de l'Institut Guindàvols, però si donar-los visibilitat: "El joves hem de denunciar-ho de seguida. Cada vegada hi ha més casos propers de víctimes, falta conscienciació i mesures de seguretat efectives." Tenir persones amb les quals parlar-ne i en les quals confiïs, demana la Nàdia de l'INS Joan Puig i Ferreter. Els fa por sortir soles de nit, també a alguns nois, assegura l'Elena de l'INS Vilafranca 2, que demana més vigilància perquè ho passen malament. Al poble de la Thalia, de l'INS Joan Puig i Ferreter, hi ha hagut dos o tres casos de drogues a la beguda de noies: "Impacta, però a mi no em passaria perquè jo vigilo més el meu got i el de les meves amigues, i que cap desconegut se'ns apropi. Vaig segura i no tinc gaire por." Explica la Thalia que hi ha nois implicats contra les violències de gènere, però també n'hi ha que encara s'ho prenen a broma i d'altres que se senten atacats, i que han d'entendre que es busca la igualtat. Per l'Iker de l'INS Tapiró: "No tots som ni feministes ni aliats, hi ha molta discriminació, masclisme, judici i homofòbia encara entre els adolescents. Sempre es culpa els adults, però només cal visitar un institut per veure què hi ha." Que no es prenguin a broma les agressions sexuals i acabar amb els tabús, proposen la Thalia i la Nàdia(Núria Ventura ) I com pot ser que els agradi tant una música que cosifica i sexualitza com el reggaeton? Per la Mar de l'INS Guindàvols: "Ens agrada pel ritme i la melodia i en el que menys ens fixem és en la lletra, però és cert que hauríem de fixar-nos en les lletres perquè sovint són massa ofensives." Xarxes socials, referents i oci nocturn Dediquen massa temps a les xarxes socials, reconeix la Mar de l'INS Guindàvols, i els costa acceptar que hi estan enganxats: "Si es fa un ús excessiu de les xarxes apareixen l'addicció i el ciberassetjament, hi ha molts casos al nostre entorn dels quals ni som conscients; no es diu per por." Les xarxes socials afecten l'autoestima dels adolescents, apunta l'Esther de l'Institut Escola Daniel Mangrané, en la comparació amb els models irreals que hi surten: "Molts influencers mostren una vida que no és real i intentem seguir-la, i quan no podem aconseguir-ho és quan comencen les malalties mentals." L'Esther reconeix que des que es lleva fins que se'n va a dormir està connectada i demana més orientació sobre com fer un bon ús de les xarxes per aprendre a regular-se ells mateixos, i més activitats fora de les pantalles. Reconeixen un ús excessiu de les xarxes i demanen ajuda per autoregular-se millor (pexels ) Pel que fa als seus referents, els vestits i els acudits de la Pedroche són el tema d'un dels programes de ràdio del projecte; són una generació frívola? Per l'Elena, de l'Institut Vilafranca 2: "Podem semblar superficials però no ho som. Personatges com la Pedroche no són referents, ens ho prenem amb humor; les amistats són el pilar de la nostra vida." Explica el Javi de l'INS Josep Tapiró que, per ells, el referent a l'hora de fer ràdio ha estat el programa "El búnquer" de Catalunya Radio. Els fascina investigar què hi ha darrere la maldat humana i els encantaria participar a "El búnquer". L'oci nocturn dels joves, per l'Elena de l'Institut Vilafranca 2, passa per la cultura popular, que s'ha de posar més en valor. Anar amb les amigues, fer esport, mirar pel·lícules, és sinònim de passar-ho bé per la Thalia, de l'INS Joan Puig i Ferreter, però no per tots és així: "També n'hi ha que a 5è i 6è de primària ja vapegen, són massa petits, i n'hi ha que es passen amb les drogues i l'alcohol i acaben malament." L'amistat és el pilar d'una generació que nega ser frívola i reclama ser escoltada (pexels ) La ràdio i el futur que volen La ràdio normalment la fa la gent gran, apunta l'Esther de l'Institut Escola Daniel Mangrané, i reconeix que és entretingut fer ràdio: "Ens ha servit per donar veu a les opinions i preocupacions de la nostra generació, tot i que ens ha costat aprendre a parlar amb naturalitat." Una ràdio que parli del que els interessa, reivindica la Mar de l'INS Guindàvols, que reconeix que per ara cap emissora l'enganxa i ha descobert fent-ne que hi ha menys improvisació del que sembla; no descarta dedicar-s'hi. Per la Nàdia, de l'INS Joan Puig i Ferreter: "Crec que la ràdio la podem fer nostra i parlar de temes amb normalitat que ens agradin i compartir-ho amb tothom." La Thalia, del mateix institut, no s'imagina fent ràdio, perquè passa molts nervis, tot i que ho fa prou bé: "M'imagino estudiant i treballant molt per guanyar molts diners i viatjar; tinc moltes ganes de ser milionària." Entre tots ells hi ha una fal·lera per ser milionaris. El Javi, de l'INS Josep Tapiró de Reus, vol ser periodista esportiu i és un apassionat del futbol, i també vol ser milionari. Per ell la clau és esforç, bona mentalitat i molta dedicació, i aposta per una tertúlia esportiva d'adolescents. Educar des de petits per la diversitat i una tertúlia esportiva de joves, reivindiquen l'Iker i el Javi(Núria Ventura ) Per Carles Altés, docent de l'INS Josep Tapiró: "Sempre demanem que els adolescents ens escoltin, però també els hem d'escoltar nosaltres. I el projecte és una oportunitat per expressar-se, que els escoltem i els tinguem en compte i que es vinculin amb projectes reals com la ràdio." I acabem amb l'Iker del mateix institut, que explica que fent ràdio ha descobert que es pot parlar de tot sense tabús ni vergonyes.